Cartes des de la Catalunya xenòfoba (3): xusma

En ocasions, la Catalunya xenòfoba té noms i cognoms, fins i tot cites al calendari. Ahir, 22 d'abril, PxC celebrava la seva festa a la Bassa dels Hermanos de Vic, on hi van assistir unes 300 persones.
Segons publica El 9 Nou en la seva edició d'avui, el mateix diumenge al matí un centenar de joves d'entitats antifeixistes i independentistes es van concentrar al Passeig per mostrar el seu rebuig a les idees xenòfobes de PxC. Sembla que Anglada, en el seu discurs, va carregar una bona estona contra aquesta "xusma", a més de fer-ho contra "la casta política plena de lladres i corruptes" i "la lacra islamista", segons aquest diari (jo no hi era).

Per Sant Jordi, "La Festa dels Crancs"

Encara que s'escapi de l'objectiu d'aquest bloc, no em sé estar de fer una recomanació de cara a Sant Jordi.... Si encara no l'heu llegit, us recomano "La festa dels crancs" (#lafestadelscrancs), de la Núria Casas.
Es tracta d'un recull de contes sobre quatre dones que tenen en comú una malaltia: el càncer. Un projecte que vam publicar pòstumament l'any passat, si fa o no fa per aquestes dates, com a resultat d'un procés de col·laboració d'una colla de persones vinculades a la Nuri.

Cartes des de la Catalunya xenòfoba (2): integració?

Aquesta tarda la meva filla tenia classe de música. Quan l'he anat a buscar, anant cap al parquing on he aparcat el cotxe, hem avançat dues dones marroquines que anaven "carregades de canalla". No heu sentit mai allò que les immigrants "pareixen com conilles"? O allò altre de "com si no n'hi hagués prou, només saben tenir canalla"? Fa uns anys, hi havia una pintada a l'antic tram de carretera abans de la inauguració de l'eix transversal (parlo de dies....), a l'alçada de Les Oluges (a la Segarra),  que deia: "cada català 3 fills, i els nacionalistes 4".

"Què vol dir ser mestre avui?" i el compromís del professorat

Ahir vaig tenir el plaer d'assistir al darrer dels debats organitzats per la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, "Què vol dir ser mestre avui?". Sota el títol "A l'escola s'educa o s'ensenya?", es va celebrar el desè debat a l'Aula Magna de la UVic, en què hi van participar Salvador Cardús (prou conegut), Assumpta Duran (directora de l'escola de Borredà) i Ramon Sitjà (entre moltes altres coses, membre del Grup de mestres d'Osona de la FMRP). En primer lloc, les meves felicitacions a tots tres, a en Vicenç Relats (coordinador del cicle i moderador dels debats) i a les institucions que han organitzat aquest cicle.
Hi ha mil i una qüestions d'interès en relació a aquest cicle de debats i a les aportacions que es van fer en la sessió d'ahir. Però n'hi ha algunes que m'han fet rumiar i que aprofito per comentar: d'entrada, algunes de les aportacions d'en Salvador Cardús; i en segon lloc, l'interès de l'esforç per a l'elaboració del Compromís ètic del professorat.

Distribució territorial de la població estrangera a Catalunya: ball de xifres

El darrer butlletí "La immigració en xifres" de la DG d'Immigració de la Generalitat, fa un repàs sobre la distribució territorial de la presència de població estrangera als municipis catalans. Una de les conclusions, és interessant: sembla ser que les diferents realitats territorials (significatives) no suposen grans diferències pel què fa al perfil de les persones immigrades estrangeres que hi viuen.
Segons dades de l'IDESCAT (padró continu, a 1 de gener de 2011), el percentatge de població estrangera sobre el total de població empadronada en aquesta data era del 15,7% al conjunt de Catalunya. Un percentatge que varia des del 9,6% en els municipis menors de 1.000 habitants, fins el 17% dels municipis de més de 20.000 habitants (sembla que en una certa progressió, directament proporcional a la mida del municipi).

Èxit educatiu al Raval

El barri del Raval de Barcelona no és un entorn fàcil, però és un lloc creatiu. Vaig començar a treballar-hi de molt jove (de l'any 1992 al 1998), en el projecte d'educació musical La Lluna Blava, que pretenia introduir la música com a recurs pedagògic en alguns centres oberts del barri (fonamentalment al Casal dels Infants del Raval i al Centre Obert Joan Salvador Gavina). Poc després vaig tenir l'oportunitat de tornar-hi, com a coordinadora de programes de l'Associació Sociocultural Ibn Batuta, (entre el 1999 i el 2002). O sigui que ja fa 10 anys que en vaig marxar, però tinc clar que ha estat un dels llocs més importants en la meva formació i en la meva carrera professional.