No tinc por dels racistes, tinc por de la Catalunya xenòfoba

Dissabte passat vaig ser a la manifestació contra el racisme que es va fer a Vic (http://26maigvic.cat/). La veritat és que feia temps que no anava a una manifestació i, fins a última hora vaig estar dubtant. No perquè tingui cap mena de dubte sobre el meu posicionament respecte del tema. Sinó perquè he tingut alguna mala experiència, quan m'he trobat en una manifestació de la que algú ha volgut "apropiar-se" sense representar-me en el més mínim. Totes la manifestacions tenen aquest risc: de sobte la gent de l'entorn (o una part) comença a cridar consignes que van més enllà del què es pacta en la convocatòria; o bé determinats grups s'erigeixen en representants dels manifestants i passem a engreixar les files dels seus simpatitzants sense adonar-nos-en ni voler-ho.
La manifestació de dissabte no estava exempta d'aquest risc. I més tenint en compte la polseguera política que ja havia aixecat i que ha continuat aixecant després. Però no m'hauria sentit còmoda quedant-me a casa quan, al costat, hi ha gent que surt al carrer per manifestar una cosa en la que crec fermament. I, simplement, no entro en el debat de si cal o no cal manifestar-se per aquesta qüestió, o si fer-ho és fer el joc a aquells contra els que ens manifestem. En tot cas, penso que això no és el realment important.

In memoriam

Núria Casas Castañé (5/3/1972 - 25/5/2004)

Lluminós, el teu record. Dolorosa, encara i sempre, la teva absència.

Ni la mort no ha estat capaç d'aturar l'impuls del projecte de La festa dels crancs. El cap de setmana passat, a València, vam poder gaudir de la fantàstica exposició de crancs a l'espai de creació El chaflán. Felicitats per l'èxit de la inauguració de l'espai i gràcies per l'energia, les ganes, la sensibilitat i l'empenta de les fantàstiques dones del col·lectiu D-Tall i tots els seus col·laboradors. Molt especialment, gràcies a la María i en Manuel. I, per sobre de tot, gràcies a la Nuri pel seu impuls i energia.

En defensa de l'educació pública

Aquest cap de setmana he rebut aquest video, de la campanya "Yo estudié en la pública", que vull compartir:

Jo també vaig estudiar a la pública. I els meus fills hi estudien, i espero que puguin fer-ho també els seus descendents. Fa uns dies parlava del risc que suposa la pèrdua de drets en l'àmbit sanitari de determinats col·lectius, per al nostre sistema de drets. Estic francament preocupada pels efectes que aquest tipus de mesures poden tenir en el futur, no només pel debilitament de l'estat del benestar, sinó especialment pels efectes negatius que tot plegat pot tenir en el nostre model democràtic i en la cohesió social. I em preocupa per sobre de tot, per la nefasta projecció que tindrà en el futur, el debilitament de l'educació pública.

Ahir a Berga em va faltar una imatge per parlar de rumors...

Ahir al vespre vaig participar en la xerrada col·loqui organitzada per l'Ajuntament de Berga i el Consell Comarcal del Berguedà, "Els rumors: no t'ho creguis tot! Contrasta". Vaig tenir la sort d'estar entre amics: en Carles Solà (periodista, entre altres coses director del programa Tot un món de TV3) i en Rafa Crespo (antropòleg, entre altres coses director del Centre d'Estudis Africans).

Assistència sanitària als estrangers sense permís de residència (1)

El Decret Llei 16/2012 del Govern espanyol, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut, aixeca polseguera: exclou del dret d'assistència sanitària les persones estrangeres sense autorització de residència (amb excepció dels casos d'urgència per accident o malaltia greu, les dones embarassades i els menors de 18 anys), i a les persones majors de 26 anys que no hagin cotitzat a la SS.
Com és habitual, pagaran justos per pecadors: deixarem sense assistència mèdica una persona estrangera que fa anys que és al nostre país, que ha entrat legalment, que ha treballat i ha cotitzat a la seguretat social, que pot haver perdut el seu permís de residència quan s'ha vist afectada per l'atur (com tantes persones, estrangeres o no)? Deixarem sense assistència sanitària una persona jove, posem per cas, un estudiant universitari que després de la llicenciatura hagi continuat estudiant o fent recerca amb una beca (imaginem: en oncologia) i compleixi els 26 anys sense haver cotitzat? O fins i tot, una persona jove que en acabar els estudis se li hagi diagnosticat alguna malaltia que clarament li dificulta la inserció laboral (no ho oblidem: en un país amb unes xifres d'atur juvenil alarmants), un cop passi dels 25 anys?

Racisme a Europa

L'any 1999 (ja fa uns quants dies) escrivia:
"En la primera mitad del siglo XIX, el sistema esclavista choca frontalmente con el desarrollo imparable del capitalismo. Ambas posturas deben legitimarse y se sustentan en prejuicios sobre la supuesta desigualdad de las razas y, en especial, en la supuesta inferioridad de la raza negra. Aceptar la condición inferior de los negros permite legitimar su explotación sin entrar en contradicción con los principios morales cristianos dominantes. Por tanto, es necesaria la racionalización de estos prejuicios mediante la ciencia; es necesario revestir el debate moral de cientifismo. Porque el debate que originó las teorías del determinismo racial no fue una simple discusión científica sino que existió tambien un profundo debate moral. Así, la ciencia se usa como instrumento para legitimar las posiciones de esclavistas y abolicionistas, esto es, para la mera racionalización de actitudes prejuiciosas que han sido decisivas en la historia del mundo occidental y que suponen un lastre muy importante en nuestras concepciones culturales." (CASAS: 1999)

Convivència, prejudicis i rumors

Darrerament, des de les polítiques locals hi ha un interès creixent en la gestió dels rumors vinculats a la immigració i la diversitat. L'existència de rumors no és un fet nou (vaig estar treballant a Manlleu entre els anys 2003 i 2005 i ja feia anys que era un tema que preocupava) però sí que ho és l'enfocament i la rellevància que s'hi dóna actualment. Segurament el context de crisi contribueix a l'aparició i difusió dels rumors. Però aquesta és l'única raó per posar l'accent en aquesta qüestió? També tinc la impressió que, com ha passat anteriorment amb altres qüestions (el civisme, per exemple), hi ha un cert component d'actualitat (per no dir-ne "moda", que em sembla un terme una mica frívol) en la decisió de treballar aquest tema.