No hi ha lloc per a la xenofòbia al Parlament

No faré una valoració dels resultats de les eleccions, tot i que em sembla que molta gent estarà d'acord que han estat, si més no, sorprenents. Suposo que caldrà veure què passa en les properes setmanes...Però hi ha un fet que em sembla interessant de destacar: una vegada més, PxC queda fora del Parlament català (podeu veure resum de vots aquí).
Voldria veure-hi un signe distintiu, que em permetés estar orgullosa del meu país: malgrat els números (de persones i de diners), malgrat la situació, malgrat el temps que fa que la demagògia d'aquest partit aglutina el malestar de molta gent.... Malgrat tot, no han aconseguit prou vots per obtenir un escó.

Algú pensa en els catalans que han marxat?

Estic col·laborant amb la Diputació de Barcelona en la revisió del pla d'acollida de Sant Cugat del Vallès. La setmana passada vam fer una sessió de treball amb representants d'entitats integrades fonamentalment per persones d'origen immigrat, per identificar necessitats i oportunitats d'acció relacionades amb l'acollida i l'acomodació de la població nouvinguda al municipi.

Una de les persones assistents va plantejar una qüestió que em va colpir: degut a la crisi, hi ha moltes famílies d'origen immigrat que es veuen forçades a tornar al seu país d'origen. Què passa, es preguntava, amb els infants d'aquestes famílies? Què passa amb els nens i nenes nascuts aquí, santcugatencs, que se'n van al Marroc? Un país on són analfabets perquè han estat escolaritzats aquí i han après a llegir i escriure en català i castellà? Algú s'ocupa d'ells? Hi ha algun programa per fer-ne seguiment, per assegurar-se que poden continuar estudiant en català? En resum: la nostra societat té cap interès o es preocupa en algun moment per aquests infants?