divendres, 21 de desembre del 2012

Bon Nadal i bon any nou!

El món no es va acabar el dia 12; era una teoria poc probable. Té molta més acceptació la que diu que s'acaba avui; ja se sap que els maies són tot un referent per a nosaltres.... per això els "conquistadores" els van reverenciar i en van aprendre tantes coses (o no va anar ben bé així? Ai no, és cert: bàsicament el contacte va consistir en una escabetxina).
En qualsevol cas, per si la profecia no fos certa, aprofito per desitjar-vos molt bones festes i un feliç any nou. I com que no sé dibuixar i les meves habilitats gràfiques són nefastes, ho faig amb una Nadala. La Nadala que John  Lennon va escriure en un moment molt diferent de l'actual però que penso que, encara ara, convida a la reflexió:

MERRY CHRISTMAS (WAR IS OVER)
John Lennon
So this is Christmas
and what have you done
another year over
and a new one just begun.
And so this is Christmas
I hope you have fun
the near and the dear ones
the old and the young

A very merry Christmas
and a happy new year
let's hope it's a good one 
without any fear

And so this is Christmas
for weak and for strong
for rich and the poor ones, 
the world is so wrong.
And so happy Christmas
for black and for white,
for yellow and red ones.
Let's stop the fight!

A very merry Christmas....

War is over if you want it,
war is over now!


Serà complicat que l'any vinent la feina i els calers vagin bé.... però us desitjo sincerament que hi vagin les coses realment importants: que tingueu salut, amor i amistat. 
Marta Casas





dimecres, 12 de desembre del 2012

12/12/12: La consciència de la gana

Aquest matí amb els meus fills hem preparat una bossa amb alguns aliments per a la recollida que està fent l'escola. Com tantes altres escoles i instituts. Ve Nadal: en el millor dels casos, sense paga extra; en d'altres, sense feina; en alguns (massa) sense ingressos... Cap nen sense joguina?.
Hi ha qui diu que avui s'acaba el món. Cada dia acaba el món per a algunes persones, i això és llei de vida. El què és difícil d'entendre i de portar és que a molta gent se li vagi desmuntant el món; que allò que els donava estabilitat desaparegui; que el què pensaven que mai no passaria, passi; que es trobin al carrer perquè no poden pagar la hipoteca; que a l'hora de dinar no hi hagi ni un plat de llenties; que hi hagi nens i nenes que si no poden dinar a l'escola, no dinaran (o dinaran malament); que hi hagi professors i professores d'institut que es posin d'acord per portar l'entrepà d'esmorzar cada dia a un alumne, perquè coneixen la situació familiar i saben que no ha esmorzat a casa i que no hi ha cap seguretat que dini quan hi arribi.

dimarts, 4 de desembre del 2012

Enrabiada amb Wert

La prudència aconsella no dir les coses a cop calent. I encara menys publicar res sense tenir la seguretat de fer-ho amb el cap molt clar. Però fa massa dies que espero a veure si "em refredo" (des de l'astorament de la publicació de les primeres notícies sobre l'avantprojecte de LOMCE) i no me'n surto: estic enrabiada, i cada vegada que Wert es pronuncia m'enrabio una mica més.
Estic enrabiada, en primer lloc, perquè com a docent, com a mare i des de la meva especialització en educació intercultural, sento vergonya del govern espanyol: visc en un estat europeu que, en comptes de caminar endavant pel què fa a l'educació, camina cap enrere. És igual quina sigui la política comú i les fites que es plantegen les agències internacionals en relació a l'educació: Wert condueix l'educació espanyola en direcció oposada, cap un lloc que s'assembla perillosament al passat de fa 40 o 50 anys.