dimarts, 24 de maig del 2016

Dotze anys de dol

El temps no ho cura tot.  És només que el pas dels dies tapa, com capes de pols, les ferides profundes. I que s'obren noves ferides que couen més. Però l'absència de qui estimem es manté com la presència més clara.
Recordo i enyoro la meva germana, des del primer dia fins l'últim. I avui torno a escoltar les paraules de Miguel Hernández a la seva "Elegía a Ramón Sijé", en la veu de Joan Manel Serrat: no perdono a la muerte enamorada, no perdono a la vida desatenta...

Nuri Casas (05/03/1972 - 25/05/2004)



ELEGÍA

(En Orihuela, su pueblo y el mío, se
me ha muerto como del rayo Ramón Sijé,
con quien tanto quería.)

Yo quiero ser llorando el hortelano
de la tierra que ocupas y estercolas,
compañero del alma, tan temprano.