I a la terra, pau

Cantàvem ahir al vespre amb els companys de la Coral Regina i el Cor Ciutat de Mataró el fantàstic Gloria de Vivaldi: et in terra pax hominibus bonae voluntatis.
Aquest és el meu desig de Nadal,  la meva esperança per al 2018. Pau i bellesa per a totes aquelles persones que lluiten per una vida digna,  alguns tan lluny de casa,  alguns tan sols; per tothom qui pateix pels seus éssers estimats o enyoren els que han perdut; per als qui estan injústament privats de llibertat (l'Oriol,  en Joaquim, els Jordis... i tants d'altres,  aquí i arreu);  per a les famílies que tot i pensar diferent s'estimen i són capaces de compartir la taula i riure plegats per Nadal (tantíssimes,  la meva mateix).

Bon Nadal i feliç 2018!

Educart pel Desenvolupament

És tot un plaer poder compartir el vídeo que ha realitzat en Sergi Brió sobre el projecte Educart pel Desenvolupament, amb el qual he estat col·laborant els dos darrers anys.

Es tracta d'un projecte d'intervenció socioeducativa a través de les arts (fonamentalment la música), coliderat per la Fundació EDUCO i Xamfrà, amb el finançament de  l'Ajuntament de Barcelona i la participació de Comusitària i Basketbeat. S'ha desenvolupat en diversos centres de la ciutat de Barcelona: l'escola Mediterrània de la Barceloneta, l'escola Mestre Morera de Ciutat Meridiana i l'institut Miquel Tarradell del barri del Raval.

Us convido a veure el documental i a gaudir-lo!

Un sol govern legítim

 

Se'm fa molt difícil trobar les paraules per expressar, en aquests moments, emocions tan complexes. Però, per altra banda, sento la necessitat urgent de manifestar la meva indignació i el rebuig més gran a la detenció de membres del govern de Catalunya.

He manifestat, i reitero, que penso que per damunt de qualsevol confrontació política hi ha d'haver necessàriament el respecte a les persones, als drets fonamentals, a la diversitat i als principis de la convivència. I que cap dels futurs que es plantegi per al nostre país m'és vàlid si no té en compte la inclusió de totes les persones que en formem part. Sigui quin sigui el nostre pensament, el nostre origen, les nostres sensibilitats, les nostres creences. Com també crec que l'única lluita possible és la que es fa des del diàleg, la democràcia i els principis de la no-violència.

Però també estic fermament convençuda que és necessària la reivindicació dels drets i la defensa davant les agressions. No és tolerable l'agressió que reben les institucions legítimes del nostre país, ni són tolerables les agressions violentes que han rebut alguns ciutadans i ciutadanes, només per les seves idees. I no és tolerable que acceptem aquestes agressions sense resistència. Com no hauríem d'acceptar sense resistència cap de les vulneracions dels drets humans a les que assistim cada dia (a vegades a prop, a vegades més lluny), cap de les injustícies, grans o petites, de les que som testimonis (aquí i arreu). 

Tenim molta feina per endavant i caldrà de trobem recursos per tirar endavant aquesta lluita, encara que no sigui fàcil.

Entretant, des d'aquí, manifesto que l'únic govern legítim que reconec és el govern de la Generalitat de Catalunya, democràticament escollit a les urnes. Tot el meu suport als consellers i conselleres empresonats, al president de la Generalitat i a la resta del govern a l'exili, i als Jordis. Tot el que sigui al meu abast per lluitar per la seva llibertat. Tot el que sigui al meu abast per lluitar pel respecte als drets humans i la justícia.

Marta Casas

Construir en positiu

Comparteixo l'article que vaig publicar el passat divendres 6 d'octubre a El 9 Nou:

Marta Casas

Què hem fet malament?

Comparteixo des d'aquí la reflexió que hem publicat a El Teler de Música, a l'Aula Elisa Roche.

Un mes després dels atemptats a Barcelona i Cambrils, reivindiquem la necessitat de treballar per la pau i la convivència, per construir una societat i un món millor, a partir de les reflexions de Philipe Meirieu i les paraules de Wafa Marsi.

QUÈ HEM FET MALAMENT?

(El Teler de Música)

No perdre la llibertat

Comparteixo l'article que vaig publicar al 9Nou del passat divendres 25 d'agost:

Dol

Comparteixo el dol per les víctimes de l'atemptat de Barcelona i l'atac frustrat a Cambrils.

Contra la barbàrie de l'odi i la por, les armes de la raó i l'art per a la llibertat i la pau.

Xavier Bonal parla d'educabilitat

Fa uns dies El Diari de l'Educació va publicar un interessant article de Xavier Bonal: "És possible educar en qualsevol context?". Una pregunta que, si més no, crida l'atenció.

En Xavi Bonal reflexiona sobre la complexa relació entre la pobresa i l'educació. Per què els infants pobres tenen més obstacles en el seu procés d'aprenentatge que els infants que no ho són?  Són múltiples els estudis que assenyalen el nivell socioeconòmic com un dels factors més rellevants en els resultats de l'alumnat (com deia Francesc Carbonell, el fracàs escolar s'acarnissa en els més febles). Però quina és la causa? O quines són les causes?

En aquest article, Bonal introdueix el concepte d'educabilitat (pres de López i Tedesco), per referir-se als "factors aliens a les seves capacitats individuals que limiten injustament les seves possibilitats d'aprenentatge i d'èxit escolar". Es tracta d'una mirada que posa l'èmfasi en els "factors associats a la pobresa que impedeixen l'aprofitament de les oportunitats educatives". Una idea similar a la de Booth i Ainscow (2002), quan parlen de les barreres per a l'aprenentatge.