En aquest temps de vivències colpidores, de pensaments convulsos i de tantes paraules (sovint potser fins i tot massa paraules), costa trobar missatges oportuns. Diuen que tot això ens canviarà, que ja res tornarà a ser com abans.... Sense ànim de ser pessimista, caldrà veure si realment una pandèmia és suficient per superar definitivament determinades inèrcies o si la "nova normalitat" s'acabarà assemblant massa a la "normalitat" prèvia... (No puc evitar que em vingui al cap la imatge d'un tossut)
Tossut/Saltamartí (Tentetieso)
En qualsevol cas, benvinguda la necessitat d'aturar-nos i reflexionar.
I de totes les reflexions en les que d'alguna manera o altra he participat, em fa il·lusió compartir aquí la que penjàvem el mes passat a l'Aula Elisa Roche d'El Teler de Música. Perquè quan ens posem a pensar sobre com treballar amb la música des de casa, quan plantegem com ha de ser l'educació en aquesta situació de confinament, no puc evitar pensar en altres tipus de confinaments i en situacions, sovint molt quotidianes, de manca de llibertat.
