Algú pensa en els catalans que han marxat?

Estic col·laborant amb la Diputació de Barcelona en la revisió del pla d'acollida de Sant Cugat del Vallès. La setmana passada vam fer una sessió de treball amb representants d'entitats integrades fonamentalment per persones d'origen immigrat, per identificar necessitats i oportunitats d'acció relacionades amb l'acollida i l'acomodació de la població nouvinguda al municipi.

Una de les persones assistents va plantejar una qüestió que em va colpir: degut a la crisi, hi ha moltes famílies d'origen immigrat que es veuen forçades a tornar al seu país d'origen. Què passa, es preguntava, amb els infants d'aquestes famílies? Què passa amb els nens i nenes nascuts aquí, santcugatencs, que se'n van al Marroc? Un país on són analfabets perquè han estat escolaritzats aquí i han après a llegir i escriure en català i castellà? Algú s'ocupa d'ells? Hi ha algun programa per fer-ne seguiment, per assegurar-se que poden continuar estudiant en català? En resum: la nostra societat té cap interès o es preocupa en algun moment per aquests infants?

Retorn. Pèrdua.

Fa uns dies, la  Zulma Sierra compartia amb mi un article sobre el retorn de persones immigrades al seu país d'origen: "Valiente el que vuelve a su país". En el seu bloc "La prórroga" (molt recomanable), reflexionava sobre el retorn, a arrel del curt en què ella ha participat, "Viaje de vuelta":