Activitat Khoreia 2022: We are the world / Nosaltres som el món

 L'activitat Khoreia de Nadal 2022 ha tingut més repercussió que mai... dins i fora del nostre institut!

Analitzant les dades lingüístiques del centre ens vam adonar que hi havi auna persona que parlava llengua de signes catala (LSC) i se'ns va acudir que era l'ocació perfecte per visibilitzar-ho. D'aquí va sortir la idea d'arranjar el clàssic We are the world per al nostre Cor Khoreia (que enguany té més de cent cantaires!), adaptant una part de la tornada amb RSC. L'enregistrament de la cançó, a càrrec del cor Khoreia i amb la col·laboració de la cantant manlleuenca, va ser possible de nou gràcies a la col·laboració d'en Guillem Roma, que també es va fer càrrec del vídeo-clip que vam enregistrar amb la participació de tot l'alumnat d'ESO, Batxillerat i IFE-AMIE.

Una experiència fantàstica que, sobretot, ens ha ensenyat que tenim molt a aprendre de les persones que sovint pensem més en clau de què no poden fer que no pas de les seves potencialitats. Treballar amb l'Èlia, la nostra alumna signant i amb l'Àngel, company seu a l'itinerari de formació específic per a persones amb discapacitat, ha estat un aprenentatge per a tothom!

Us convido a veure el vídeo i gaudir de la nostra feina:

Però si voleu una mica més d'informació, també podeu llegir l'article que hem fet per a Senderi, Educació en Valors: Khoreia a l'INS Antoni Pous de Manlleu, que també han publicat al Diari de l'Educació. 

I això no és tot! Si teniu ganes d'aprendre la nostra versió o de fer un projecte similar, hem compartit tots els materials, vídeos tutorials, partitures... a través d'El Teler de Música. Podreu trobar tots els continguts en obert a We are the world / Nosaltres som el món.

Encara més Khoreia!

 A l'Institut Antoni Pous de Manlleu hem continuat treballant en el projecte Khoreia de música en comunitat i per a la inclusió, ampliant-lo i consolidant-lo. Enguany, hem pogut tornar a reprendre els assajos de la coral (amb una setantena de cantaires!) i hem fet una nova activitat Khoreia de Nadal: "Singing all together", a partir de la proposta d'El Teler de Música, amb les veus del Cor Khoreia, la participació de l'alumnat d'ESO, Batxillerat i IFE i amb la col·laboració, de nou, d'en Guillem Roma (que fa uns vídeos espectaculars!).

M'enamoren les cares, les ganes, les veus... i els companys i companyes que s'hi apunten i ho fan créixer! Quin luxe poder treballar així!

No perdre la llibertat

Comparteixo l'article que vaig publicar al 9Nou del passat divendres 25 d'agost:

Educació inclusiva per garantir l'equitat i la cohesió

I continuo compartint :)
Avui, el vídeo que vaig enregistrar fa uns dies per a Educació Post 2015, un projecte del Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill (a qui agraeixo que em convidessin a participar en aquesta iniciativa), orientat a contribuir al debat sobre els objectius per a l'educació mundial després del 2015, que es presentarà enguany a la UNESCO i a la comunitat internacional.
Hi proposo algunes reflexions sobre com abordar dos dels reptes que considero més rellevants per a l'educació al nostre país: l'equitat i la cohesió.

Marta Casas 

Alumnat immigrat, contractes programa i cohesió social

De bon matí, m'alerta un tuit del diari Ara: "Les escoles concertades amb més alumnat immigrant perdran les ajudes específiques". Això significa no tornar a convocar els programes programa (cretas el 2006 en el marc del Pacte Nacional per a la Immigració). Aquests contractes programa s'adreçaven als centres concertats (a part del concert) amb un  elevat nombre d'alumnat d'origen immigrat o socioeconòmicament desafavorit (considerat de Necessitats Educatives Específiques -NEE-). Uns dels centres que es van poder acollir a aquest tipus d'ajudes, en primera instància, van ser els dels municipis que aplicaven mesures d'equilibri d'aquest alumnat (el mal anomenat "repartiment"); entre ells, municipis com Manlleu, Vic o Olot.
Conec bé el cas de Manlleu i, en menor mesura, els de Vic, Olot i altres municipis on s'aplica aquest tipus de redistribució. Un procediment molt discutit i debatut en el seu moment. Recordo haver participat en alguns debats sobre aquest tema, a finals dels 90, a Barcelona, i com va canviar la meva percepció quan vaig tornar a la comarca i vaig començar a treballar a Manlleu.
He afirmat en altres moments, i sostinc, que la redistribució d'alumnat amb NEE que s'ha aplicat a llocs com Osona té molts inconvenients i molts aspectes èticament i legalment discutibles. Però té una única i gran virtud: és una de les principals eines de gestió local per garantir la cohesió social.

Enrabiada amb Wert

La prudència aconsella no dir les coses a cop calent. I encara menys publicar res sense tenir la seguretat de fer-ho amb el cap molt clar. Però fa massa dies que espero a veure si "em refredo" (des de l'astorament de la publicació de les primeres notícies sobre l'avantprojecte de LOMCE) i no me'n surto: estic enrabiada, i cada vegada que Wert es pronuncia m'enrabio una mica més.
Estic enrabiada, en primer lloc, perquè com a docent, com a mare i des de la meva especialització en educació intercultural, sento vergonya del govern espanyol: visc en un estat europeu que, en comptes de caminar endavant pel què fa a l'educació, camina cap enrere. És igual quina sigui la política comú i les fites que es plantegen les agències internacionals en relació a l'educació: Wert condueix l'educació espanyola en direcció oposada, cap un lloc que s'assembla perillosament al passat de fa 40 o 50 anys.

Avui, jo també sóc Badalona

Fa una estona he arribat de Badalona, després de participar en la jornada de reflexió i debat organitzada per la plataforma "Badalona som tots" (i de menjar-me un arròs fantàstic de cara al mar i en bona companyia -gràcies Ricard!-).  Els darrers resultats electorals i l'arribada de García Albiol a l'alcaldia ha estat una "patacada" per al moviment: la política del govern local no coincideix amb els objectius plantejats des de la xarxa social (per dir-ho finament), i es planteja com continuar treballant. El títol de la jornada: "I ara què? La xarxa social davant un context polític advers".

La convivència en crisi?

Estem vivint un moment extremadament complicat. Per descomptat, la situació econòmica del país és preocupant; francament, no entenc la major part de les notícies que sento cada dia, però em fa la sensació d’una mena d’agonia, sempre al llindar de la fallida, que acaba justificant situacions que no se’ns hauria acudit imaginar fa uns anys. Però el què penso que ens ha de fer patir és com això es tradueix en les realitats petites: des de les més angoixants (les de les persones sense feina, de les famílies que no arriben a final de mes i les que no poden pagar les factures, les que perden el seu habitatge....), fins les que només són incòmodes (perquè tot i continuar treballant baixa el nivell de vida, s’endureixen les condicions de treball i, sobretot, apareix una incertesa que no coneixíem i és difícil de gestionar). Perquè aquestes són les realitats que viu la gent, que ens trobem cada matí quan ens llevem, que duem al cap tot el dia i que fa que ens costi d’agafar el son a la nit.