El meu regal de Sant Jordi: un dels contes de la meva germana, la Núria Casas, a "La festa dels crancs" (Ed. Alrevés, 2011). Poques setmanes abans del desè aniversari de la seva mort, present tothora en les orenetes i en cada xàfec d'aquesta primavera, em ve molt de gust compartir amb vosaltres el conte que em va ajudar a donar nom a aquest bloc i que és tot un cant a la vida. Perquè avui fa un dia que s'ha d'aprofitar.
Convivència difícil
No hi estàs d'acord, no vols resignar-te ni el vols, i d'ençà que t'ho ha dit no has pogut parar de pensar-hi....
I el què penses és que, arribats a aquest punt de convivència, la qüestió és mantenir-lo a ratlla. Ho dius, t'ho creus, en fas propaganda, t'omples de paraules que diuen que ja has fet un bon tros, que has passat una barrera i estàs a l'altra banda, t'ho pots mirar d'una altra manera. Uf!.... respires -curiosament serena- i li dius que no es preocupi, que estàs bé, li fas saber que tot va bé.
A l'altra banda del mur -infranquejable- t'hi espera el dimoni. Tu que saps on viu i quina cara fa, no li expliques, és massa secret. Tampoc li parles de les formigues que corren per les ratlletes vermelles del teu cervell explicant-te tantes coses, també secretes, que no surten per vergonya o per un anhel d'intimitat que ni tan sols sospitaves. Una lluita contra tu mateixa. És així, potser vols estalviar-li-ho o no vols que s'hi impliqui, o és aquest maleït recel...
I el què penses és que, arribats a aquest punt de convivència, la qüestió és mantenir-lo a ratlla. Ho dius, t'ho creus, en fas propaganda, t'omples de paraules que diuen que ja has fet un bon tros, que has passat una barrera i estàs a l'altra banda, t'ho pots mirar d'una altra manera. Uf!.... respires -curiosament serena- i li dius que no es preocupi, que estàs bé, li fas saber que tot va bé.
A l'altra banda del mur -infranquejable- t'hi espera el dimoni. Tu que saps on viu i quina cara fa, no li expliques, és massa secret. Tampoc li parles de les formigues que corren per les ratlletes vermelles del teu cervell explicant-te tantes coses, també secretes, que no surten per vergonya o per un anhel d'intimitat que ni tan sols sospitaves. Una lluita contra tu mateixa. És així, potser vols estalviar-li-ho o no vols que s'hi impliqui, o és aquest maleït recel...