Estic enrabiada, en primer lloc, perquè com a docent, com a mare i des de la meva especialització en educació intercultural, sento vergonya del govern espanyol: visc en un estat europeu que, en comptes de caminar endavant pel què fa a l'educació, camina cap enrere. És igual quina sigui la política comú i les fites que es plantegen les agències internacionals en relació a l'educació: Wert condueix l'educació espanyola en direcció oposada, cap un lloc que s'assembla perillosament al passat de fa 40 o 50 anys.
En segon lloc, estic enrabiada per l'estultícia, una vegada més, del govern espanyol: la llengua catalana té entorn de 10 milions de parlants, i està en competència directa amb el castellà, la tercera llengua més parlada del món (després del xinès i l'anglès), amb un nombre de parlants entre 375 i 500 milions (aquesta segona xifra incloent els parlants que la tenen com a segona llengua, segons dades de Linguamon). L'estat espanyol no destina cap tipus d'esforç a protegir i garantir la salut de les seves llengües minoritàries; no reconeix el seu valor, no en promou l'ús, no n'estimula l'aprenentatge fora dels territoris on són pròpies. En canvi, hem de sentir discursos que reclamen la defensa dels drets des castellanoparlants a Catalunya, per una suposada situació de desavantatge? Considero que això és una absoluta falta de responsabilitat que Europa no hauria de permetre.
Estic enrabiada perquè cada vegada que s'ataca la meva llengua se'm regira l'estómac (com a tantes altres persones). I amb l'estómac regirat costa de pensar amb i actuar assenyadament.
I m'enrabia que ara, justament ara, sembli que el govern espanyol i molt particularment el ministre Wert tinguin interès en encendre els ànims torpedinant la línia de flotació d'un sistema educatiu que ha resultat manifestament eficaç a l'hora de garantir la cohesió social del nostre país, configurant un projecte prou inclusiu perquè ens hi sentim còmodes gent d'orígens diferents, que parlem llengües diferents i tenim visions diferents.
Wert i l'actual govern espanyol estan estirant una corda que només porta a la discòrdia. És evident que l'actual situació socioeconòmica i política està debilitant la cohesió social i calen (i caldran) importants esforços per evitar fractures. Caldrà molt seny per no caure en la provocació i aferrar-nos al cap de corda que ens mostren. Caldrà molt seny per construir el futur que volem, en positiu, i no caure en el parany de lluitar només contra el que ens voldrien imposar.
Marta Casas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada