I coses del directe: no vaig aconseguir fer anar la presentació en ppt que havia preparat (sembla que el meu pen té vida pròpia i no li va acabar d'agradar l'ordinador que hi havia). Justament ahir, que m'havia escarrassat a preparar una presentació amb diverses imatges!
Total que, a la desesperada, vaig intentar trobar per internet una de les fotografies que havia trobat i que em va semblar que podia ser una bona imatge de fons... però tampoc (i a sobre, vaig quedar malament teclejant al portàtil en comptes d'escoltar en Carles Solà -tot i que, us asseguro, tenia l'orella posada en el què deia-).
Afortunadament, no em costa parlar "a pèl" (ja no ens recordem que, abans de l'aparició del ppt, també es feien conferències!), o sigui que vam salvar la situació.
Crec que vaig saber explicar que la difusió dels rumors té molt a veure amb la percepció (la imatge) que tenim els uns dels altres (els "de casa" dels immigrants, per exemple). Ens és molt fàcil creure sense posar en dubte aquells rumors que, ben mirat, no fan res més que ratificar els nostres prejudicis. La cosa canvia quan els rumors ens parlen de persones properes que coneixem i apreciem, o fins i tot d'aquelles que, sense conèixer-les, en tenim una bona imatge: aleshores som més crítics amb les informacions i ens fa falta algun tipus de "prova" que ens ajudi a contrastar-les. Aquest és el mecanisme que justifica que fomentar la interacció i la convivència positiva entre persones de diferents grups contribueix a reduir i dificultar la transmissió dels rumors.
Però em va quedar una espineta clavada: m'hauria agradat poder explicar tot això amb l'acudit de fons:
Quan tenim una imatge estereotipada de l'altre, difícilment posarem en dubte les informacions que ens la reforcin! Per tant, què tal si comencem per qüestionar-nos aquestes percepcions?
Marta Casas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada