A la pregunta ¿Cuál es, a su juicio, el principal problema que existe actualmente en España? ¿Y el segundo? ¿Y el tercero?, només el 6,2% dels enquestats inclouen la immigració en alguna de les tres opcions. I només l'1% pensa que aquest és el principal problema. Queden lluny les xifres del baròmetre de maig de l'any 2007 en què el 34,4% incloïen la immigració entre els tres principals problemes de l'estat; o el de l'any 2006, amb un pic del 43,6%!
Acostumo a mirar-me amb prevenció aquest tipus de dades: en primer lloc perquè no sóc sociòloga i l'estadística no és una de les metodologies pròpies de la meva formació (declaro les meves mancances en aquesta matèria); i en segon lloc, perquè sí conec les limitacions de la pròpia eina. Els números són indicadors que només adquireixen significat quan es combinen amb altres dades i per tant s'han de poder interpretar; hi ha molts aspectes tècnics (fonts, mostra, procediment...) que poden condicionar els resultats; i a més (si em permeteu la broma) l'estadística és aquella ciència que si tu tens dos pollastres i jo no en tinc cap, diu que en tenim un cada un. Per tant, ens aproxima a una determinada realitat, però mai aconsegueix mostrar-la plenament.
Però malgrat això, us asseguro que per a mi les dades estadístiques són d'una gran utilitat per complementar i matisar la visió que proporcionen altres aproximacions de tipus més qualitatiu. Em centro, per tant, en algunes dades que penso que ens poden ajudar a interpretar la realitat actual i, si més no, em plantegen interrogants que em semblen molt interessants.
La immigració com a problema
Ja he comentat que la primera dada que em crida l'atenció és la davallada de la percepció de la immigració com a "gran problema" de l'estat. Esmentava la dada que publicava el mateix CIS en el baròmetre de maig de 2006: 43,6%. Com s'entén que, justament quan és evident l'enduriment del discurs polític sobre la immigració, quan aquesta s'utilitza com a argument preferent del populisme, quan ens alarma el creixement de la xenofòbia, la percepció de la immigració com a problema (sempre segons les dades del CIS) caigui en picat? Aventuro un parell d'hipòtesis:
- S'incrementa la visibilitat d'una determinada opció ideològica, que en èpoques anteriors ha quedat amagada per l'imperi del "políticament correcte". No hi ha més gent xenòfoba o contrària a la immigració ara que abans, però la que hi ha és més visible perquè manifestar-ho no està tan penalitzat socialment com fa un temps.
- Que disminueixi la percepció de la immigració com a problema no es deu tant a un canvi d'actitud en relació a les persones immigrades, com a l'aparició de problemàtiques que tenen una gran incidència i que passen per davant. Serà molt interessant en el futur fer un seguiment d'aquestes dades, a veure com es reconfiguren amb un canvi d'escenari econòmic: tornarà a aflorar la preocupació en la immigració quan no patim tant per la feina i la situació econòmica?
El baròmetre del CIS incorpora una nova dada, que també em sembla significativa: a la pregunta ¿Y cuál es el problema que a Ud., personalmente, le afecta más? ¿Y el segundo? ¿Y el tercero?, la preocupació per la immigració encara és inferior: 2,5% (i atenció, perquè només el 0,6% la considera com el primer problema).
- Una tercera hipòtesi seria, doncs, que la gent focalitza els problemes reals i, per tant, és capaç de distingir-los de visions estereotipades que no responen a realitats concretes: hi ha molt poca gent que, en el seu dia a dia, es vegi directament perjudicada per la presència d'immigrants!
Qui creu que la immigració és un problema?
M'han semblat especialment interessants les dades creuades que ofereix el CIS: com es distribueixen aquestes opinions per sexe, per grup d'edat, per ideologia.... El tema és apassionant i dóna per molt! O sigui que em centro només en allò que m'ha cridat més l'atenció. En primer lloc, el biaix de gènere:
- Els homes enquestats veuen de forma més problemàtica la immigració: un 7% la incorpora en la resposta a la primera pregunta que esmentava, enfront del 5,4% de les dones. La veritat és que jo no goso aventurar cap explicació a aquesta dada sense una anàlisi amb més profunditat: no se m'acut cap explicació plausible a aquesta suposada diferència (almenys sense caure en tòpics).
- En canvi, si que se m'acut una hipòtesi lògica per explicar aquest mateix desequilibri entre homes i dones a altres respostes: per exemple, les dones estan més preocupades que els homes en relació a la sanitat (12,8% de les dones, enfront del 8,4% d'homes) i a l'educació (9,5% enfront del 5,1%). Al meu parer, a causa del rol social assumit habitualment per les dones, fan més ús tant dels serveis sanitaris com educatius (sovint com a cuidadores i acompanyants) i, per tant, poden estar més sensibilitzades amb aquestes qüestions.
I en segon lloc, el perfil ideològic dels enquestats (que el CIS identifica en funció del vot emès en les darreres eleccions):
- El percentatge de votants del PP i de UPyD que consideren la immigració com a problema és clarament superior a la resta: 8,3% i 9,5%, respectivament; per sobre de la mitjana (6,2%) i d'opcions com IU/ICV (3,1%) o el vot en blanc 2,1%.
- Em sembla particular la dada dels votants de CIU: a la primera pregunta plantejada el resultat és inferior a la mitja de la resposta (4,8%); però en canvi, a la pregunta sobre els 3 problemes que afecten personalment, la dada és superior a la resta i a la mitja (2,5%): arriba al 4,8%. Significa això que CIU ha capitalitzat el vot d'aquelles persones que perceben que la immigració els afecta personalment de forma negativa? Seria interessant analitzar-ho bé...
- I finalment, una dada que em sembla inquietant: a la primera pregunta, hi ha un altre grup que se situa en segon lloc, només després de UPyD, amb un 8,5% de respostes: "no votó". Quin és el perfil d'aquestes persones que no voten i que perceben la immigració com un problema?
Ja veieu que les dades del CIS donen per molt... però cal temps per aprofundir en l'anàlisi (que ara mateix no tinc) i espai per plantejar possibles explicacions (que el bloc no té). O sigui que haurem de deixar-ho per una altra ocasió!
Marta Casas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada