Mestres i màsters

Després de molt temps rondant-me pel cap, enguany finalment m'he decidit a embrancar-me en una tesi doctoral. Però el camí no és tan directe: abans d'emprendre la tesi, he d'aconseguir els crèdits de màster requerits per a la matrícula de doctorat. O sigui que torno a ser universitària! Aquesta setmana he començat les classes del màster interuniversitari en educació inclusiva, a la UVic. La veritat és que és una sort poder accedir a aquest tipus d'estudis al costat de casa!
En la primera sessió del màster, vam fer una ronda de presentacions: està ple de mestres i professors. Una bona part, amb un argument comú: com que aquest any no tenim gens clar que puguem treballar (el drama dels interins i substituts), almenys aprofitem per formar-nos.
Em sembla impressionant: la voluntat, les ganes, el coratge dels docents d'aquest país que, davant les dificultats, s'esforcen per millorar i per continuar formant-se. Aquesta gent és el principal capital del nostre sistema educatiu: que el país en prengui nota i, sisplau, permeti que aquesta gent estigui al capdavant de l'educació pública (encara que això signifiqui apartar-ne d'altres, que segurament no trobaríem a faltar).

Marta Casas