Contra el racisme i la xenofòbia: noies de Salt

Avui és el Dia Internacional contra el racisme i la xenofòbia, en commemoració dels fets de Sharpeville, a Sudàfrica (vegeu el post de l'any passat -ostres, ja fa un any!-). I, deu ser aquest dia tan clar de primavera acabada d'estrenar, però avui tinc ganes de compartir una cosa bonica.
La setmana passada vaig tenir la sort de ser a Salt amb un grup de noies de 4rt d'ESO de l'Institut Vallvera, gairebé totes d'origen immigrat, valorant les activitats de presentació de referents d'èxit que han estat fent al centre. Vaig sortir encantada: quin potencial!
Totes tenien clar que la seva condició d'immigrades (vaja, de filles de famílies immigrades: bona part d'elles són nascudes aquí) és una dificultat afegida a aquest futur incert dels i les joves del nostre país. Són conscients que el seu origen, el color de la seva pell, i els elements visibles de la seva opció religiosa (concretament el hijab d'algunes noies musulmanes) fan que les coses siguin una mica més difícils per a elles que per a altres noies. Però sobretot són conscients que aquests elements es converteixen en barreres només perquè hi ha persones que els veuen com un problema. "No hauria de ser així", em deien, "si tenim la mateixa preparació, la mateixa formació, som igual de bones, no hauria d'importar".... Una altra contestava, amb tota la duresa del que això significa, que "a alguns els molesta que portem vel".

I les noies de Salt tenen raó: hi ha gent a qui li molesta que les dones musulmanes portin vel, o tenir contacte amb una persona negra.... I tenen raó: ho tindran difícil, entre altres coses, per això (segurament més difícil que altres). Però la seva vitalitat adolescent, creure que poden aconseguir els seus somnis només amb el seu esforç, les ganes de lluitar per sortir-se'n són un dels capitals més grans que té el nostre país. Les noies de Salt (i els nois, i tots i totes els adolescents i joves del país, i els professors i professores que creuen en ells, i les famílies que els donen suport, i tots i totes els que ens ho creiem) són capaces de transformar el món. I jo visc més feliç quan ho tinc en compte.
Un regalet en forma de cançó: "Com goses" de Mesclat. Ja fa molts anys (tants!) va servir perquè la Nuri Casas fes una proposta per al Diversita't (el coneixeu, oi? Aquella fantàstica publicació de recursos de música per treballar la convivència en la diversitat que vam publicar les germanes Casas i l'Ester Bonal l'any 2005 i que podeu trobar gratuïtament aquí).

Marta Casas