"De quin color veus el vestit? Blanc i daurat, o blau i negre?"
Ja ha passat la febre del fenomen "The dress", però ens va tenir entretinguts uns quants dies, en apassionades discussions: Com és possible que algú el vegi blau i negre (malgrat que ara ja sé que, efectivament, el vestit és d'aquests colors, jo encara el veig blanc i daurat)?Tot plegat, un joc. Però un joc molt útil per plantejar una qüestió que socialment és força més rellevant:
VEIEM TOTA LA REALITAT? I... TOT EL QUE VEIEM ÉS REAL?
És sabut que la nostra percepció està condicionada per les creences prèvies, expectatives, pressupòsits, bagatges.... Però som conscients de fins a quin punt tot això condiciona les nostres percepcions socials? Posem per exemple la manera com percebem la immigració, o determinats col·lectius: fins a quin punt respon a realitats objectives? Interpretem correctament allò que veiem? Veiem tot el que hi ha?
Fins i tot si estem sensibilitzats amb aquesta qüestió, ens pot sorprendre adonar-nos de com de limitada és la nostra percepció. Us proposo un fàcil exercici de mostra:
El vídeo forma part d'una campanya desenvolupada per l'Ajuntament de Londres per tal de sensibilitzar els conductors sobre la presència de ciclistes als carrers de la ciutat i així reduir el nombre d'accidents (podeu trobar-ne altres exemples -molt recomanables-: Test d'atenció1, test d'atenció2). El missatge és clar: és fàcil que no vegis allò que no mires.
Doncs així mateix amb les nostres percepcions socials. Per això és tan necessària una actitud de prudència i de rigor analític abans de donar per bo allò que d'entrada ens sembla veure i que, sovint, mostra només una part de la realitat (com en el test d'atenció) o en fa una interpretació distorsionada (com en els colors del vestit).
No fos cas que ens passés com a la noia alemanya que va trobar-se un noi negre prenent-li el dinar. No coneixeu la història? La Rosa Montero la publicava fa uns anys afirmant que era certa:
Marta Casas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada