Fa uns dies El Diari de l'Educació va publicar un interessant article de Xavier Bonal: "És possible educar en qualsevol context?". Una pregunta que, si més no, crida l'atenció.
En Xavi Bonal reflexiona sobre la complexa relació entre la pobresa i l'educació. Per què els infants pobres tenen més obstacles en el seu procés d'aprenentatge que els infants que no ho són? Són múltiples els estudis que assenyalen el nivell socioeconòmic com un dels factors més rellevants en els resultats de l'alumnat (com deia Francesc Carbonell, el fracàs escolar s'acarnissa en els més febles). Però quina és la causa? O quines són les causes?
En aquest article, Bonal introdueix el concepte d'educabilitat (pres de López i Tedesco), per referir-se als "factors aliens a les seves capacitats individuals que limiten injustament les seves possibilitats d'aprenentatge i d'èxit escolar". Es tracta d'una mirada que posa l'èmfasi en els "factors associats a la pobresa que impedeixen l'aprofitament de les oportunitats educatives". Una idea similar a la de Booth i Ainscow (2002), quan parlen de les barreres per a l'aprenentatge.
Em semblen aportacions molt interessants i necessàries. Què passa quan posem el focus d'atenció no en l'infant i les seves necessitats (dificultats), sinó en els obstacles que pot tenir per assolir els objectius que plantegem dins l'educació formal?
L'endemà mateix de llegir l'article d'en Xavier Bonal vaig tenir el plaer d'escoltar-lo en la sessió que va oferir en el marc del curs de formació del projecte Educart pel Desenvolupament, a Xamfrà. I allà va plantejar una resposta a aquesta qüestió: quan mirem més enllà dels aspectes psicopedagògics per analitzar les dificultats d'aprenentatge dels infants, des d'una perspectiva més sociològica o antropològica, aleshores no ens queda més remei que qüestionar-nos la responsabilitat que té el mateix sistema educatiu i la institució escolar (que són arbitraris i, per tant, podrien ser uns altres diferents) en aquestes dificultats.
L'endemà mateix de llegir l'article d'en Xavier Bonal vaig tenir el plaer d'escoltar-lo en la sessió que va oferir en el marc del curs de formació del projecte Educart pel Desenvolupament, a Xamfrà. I allà va plantejar una resposta a aquesta qüestió: quan mirem més enllà dels aspectes psicopedagògics per analitzar les dificultats d'aprenentatge dels infants, des d'una perspectiva més sociològica o antropològica, aleshores no ens queda més remei que qüestionar-nos la responsabilitat que té el mateix sistema educatiu i la institució escolar (que són arbitraris i, per tant, podrien ser uns altres diferents) en aquestes dificultats.
Us recomano molt que llegiu l'article (podeu fer-ho ara mateix des d'aquí), que conclou: "l'heroica no existeix quan parlem de pobresa. La resposta a la pregunta és doncs negativa. No, no és possible educar en qualsevol context, especialment si no es fa res per canviar aquest context".
No és un missatge gaire engrescador per a les persones que treballem en contextos complexos.... però no crec que ens haguem de deixar vèncer pel desànim. Crec que hem de continuar treballant com si tot això no ho sabéssim, com si realment creguéssim que des de les nostres aules podem canviar la realitat. Perquè segurament creure que el canvi és possible serà l'aprenentatge més transformador per als nostres alumnes.
Marta Casas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada