Diversitat a les aules: quina diversitat?

Revisant material arxivat he trobat aquest acudit de Frato (Francesco Tonucci), un altre dels mestres de la reflexió sobre educació. Ideal per començar la setmana reflexionant sobre què significa la diversitat a les aules:

Que us sigui de profit!

Marta Casas

Distribució d'alumnat estranger a les escoles catalanes

Aquesta setmana el Departament d'Ensenyament ha començat a publicar les dades estadístiques corresponents al curs 2011-2012. Segons les dades provisionals que publica el Departament, del total de 163.993 alumnes de nacionalitat estrangera (en els centres de règim general), 138.529 van a centres públics i 25.464 a centres privats.
El desequilibri és evident: el 84,47€% de l'alumnat estranger es troba als centres públics, enfront del 15,53% dels centres privats.
Deixo la dada aquí (ja tindrem temps de comentar-la), amb un primer interrogant: realment hi ha voluntat política o s'apliquen les mesures necessàries per evitar la segregació de l'alumnat estranger?

Marta Casas

Dia mundial dels docents

Avui se celebra el Dia Mundial dels Docents. I tot i que, amb els temps que corren, no estic segura que estiguem gaire d'enhorabona, sí que penso que és una ocasió per celebrar que, malgrat tot, continuem fent una de les feines més importants i més agraïdes del món.
El curs passat, un alumne de 4rt d'ESO (un d'aquells "pintes" que tot sovint no sabem per on agafar i que ens fan dubtar de si en sabem prou) em va fer un regal que avui vull compartir amb tots els companys i companyes que us dediqueu a ensenyar (el què sigui i on sigui). Entrant a classe, em va dir. "ei profe, t'he penjat un arxiu al moodle, l'has vist?". L'arxiu era aquest:

Què voleu que us digui.... a mi això  em fa creure en la nostra feina! Molta sort en aquest curs difícil que acabem de començar.

Marta Casas

Mestres i màsters

Després de molt temps rondant-me pel cap, enguany finalment m'he decidit a embrancar-me en una tesi doctoral. Però el camí no és tan directe: abans d'emprendre la tesi, he d'aconseguir els crèdits de màster requerits per a la matrícula de doctorat. O sigui que torno a ser universitària! Aquesta setmana he començat les classes del màster interuniversitari en educació inclusiva, a la UVic. La veritat és que és una sort poder accedir a aquest tipus d'estudis al costat de casa!
En la primera sessió del màster, vam fer una ronda de presentacions: està ple de mestres i professors. Una bona part, amb un argument comú: com que aquest any no tenim gens clar que puguem treballar (el drama dels interins i substituts), almenys aprofitem per formar-nos.
Em sembla impressionant: la voluntat, les ganes, el coratge dels docents d'aquest país que, davant les dificultats, s'esforcen per millorar i per continuar formant-se. Aquesta gent és el principal capital del nostre sistema educatiu: que el país en prengui nota i, sisplau, permeti que aquesta gent estigui al capdavant de l'educació pública (encara que això signifiqui apartar-ne d'altres, que segurament no trobaríem a faltar).

Marta Casas

Retorn. Pèrdua.

Fa uns dies, la  Zulma Sierra compartia amb mi un article sobre el retorn de persones immigrades al seu país d'origen: "Valiente el que vuelve a su país". En el seu bloc "La prórroga" (molt recomanable), reflexionava sobre el retorn, a arrel del curt en què ella ha participat, "Viaje de vuelta":

Inspiradora Mafalda

Quino és un geni, i les tires de Mafalda una obra mestra.

No calen paraules.

Marta Casas

Salman Rushdie

Comencem setmana després d'una colla de dies molt intensos en què sembla que hi ha coses que poden haver canviat definitivament al nostre país. Massa inputs com per saber què dir, aquests dies..... Però em desperto amb la ràdio:  la resposta dels islamistes radicals a la pel·lícula "La innocència dels musulmans" (pel què sembla una obra sense cap qualitat i segurament més que prescindible) no acaba amb els atacs a les ambaixades, els assassinats i els aldarulls a algunes ciutats. Sembla ser que s'ha renovat la fàtua contra Salman Rushdie: el 1989, l'aiatol·là Khomeini va dictar una fàtua instant a l'execució de l'escriptor per la suposada blasfèmia contra l'islam de la seva novel·la "Els versos satànics" (al meu parer, una autèntica obra mestra). Vint-i-tres anys després, Rushdie encara no pot dormir tranquil i sembla que qualsevol ocasió és bona per recordar la "terrible ofensa" de l'escriptor.