Alumnat d'origen immigrat a l'escola: i ara què?

Avui us convido a llegir el post que he publicat al blog de la Fundació Jaume Bofill, El Diari de l'Educació, a qui agraeixo la invitació a participar en aquesta iniciativa:

Alumnat d'origen immigrat a l'escola: i ara què?

La comunicació intercultural (i 3)

Acabava el darrer post preguntant quines eines i estratègies proporciona la comunicació intercultural per facilitar la comunicació entre persones amb referents culturals diversos. 

El pas previ fonamental és l'exercici del que s'anomena descentrament cultural: l'esforç per superar el marc de referència cultural propi i entrar en la lògica del marc de referència de l'altre. Atenció, perquè això no significa participar dels punts de vista de l'altre (ni tan sols acceptar-los), però sí comprendre (o endevinar) les seves motivacions i les seves raons o, si més no, suposar-ne la legitimitat des del seu punt de vista.

De fet, el descentrament cultural és un exercici d'empatia que ens permet posar-nos en el lloc de l'altre i així facilitar la comprensió dels seus comportaments, motivacions, temors... Però també és un exercici d'observació i reconeixement de la pròpia realitat. Només en la mesura que jo em faig conscient del meu posicionament i d'allò que el condiciona (també de la meva reacció afectiva), seré capaç d'entendre quin pot ser el posicionament i els condicionants (i la reacció afectiva) de l'altre.

La comunicació intercultural (2)

Reprenc el tema de la comunicació intercultural on el vaig deixar, amb l'esquema que utilitzo habitualment en les meves formacions i que trobareu explicat en el post anterior:

Com comentava, els prejudicis (entesos en la seva definició literal: judicis previs a l'experiència) i els diversos filtres (com per exemple, l'ús de registres diferents d'una mateixa llengua -tornem a l'exemple de la comunicació amb els nostres fills adolescents-) condicionen la manera com entenem allò que ens diu "l'altre". En bona part de les interaccions comunicatives en què hi participen persones amb referents diversos (que són més de les que pensem a vegades) podem preveure, per tant, que allò que rebem en el procés comunicatiu no és exactament el mateix que el nostre interlocutor ha volgut emetre (i a l'inrevés).

La comunicació intercultural (1)

He llegit, he reflexionat i he parlat sobre comunicació intercultural des de fa anys. I quan, fa uns mesos, em van demanar una col·laboració per donar eines i estratègies als voluntaris d'una campanya de comunicació de proximitat, vaig veure clar que, una vegada més, els plantejaments de la comunicació intercultural em serien d'utilitat.

La comunicació intercultural ofereix estratègies per facilitar la comunicació (sempre complexa) entre persones amb referents culturals diferents (si voleu conèixer una mica més sobre el tema, us proposo un parell d'articles: Miquel Rodrigo Alzina, Bo Sham). Es basa en la idea de la comunicació com a procés, com a interacció entre dues o més persones: la comunicació no respon a l'esquema clàssic d'EMISSOR-MISSATGE-(CANAL/CODI)-RECEPTOR, sinó a un esquema més complex (a partir de les aportacions de l'Escola de Palo Alto). En la comunicació és tant rellevant el context i el tipus d'interacció que es dóna, com el mateix missatge que es vol transmetre. Així, simplificant, davant la dificultat de comprensió entre dos interlocutors (que, per exemple, parlen llengües diferents), si la interacció és positiva poden arribar a ser capaços de comunicar-se i entendre's (potser caldrà més d'una interacció....); contràriament, si la interacció no és positiva, fins i tot parlant la mateixa llengua és molt probable que hi hagi malentesos i la comunicació no sigui fluïda.

BONES FESTES!

A casa, ens agrada celebrar el Nadal amb energia...

COM CELEBREM LES FESTES ELS DE VINYOLES

La família García-Casas us desitgem molt bon Nadal i un feliç 2014!!!!

PISA o no PISA?.... aquesta és la qüestió

En ple ball de xifres i dades del recent informe PISA, em sembla més pertinent que mai obrir una mica el prisma de la nostra mirada sobre l'educació. Abans d'escriure res, us proposo llegir i escoltar. Dues recomanacions:

La primera: el post d'Isabel Villagar al seu blog "La brújula del canto": "El informe PISA y la evaluación de las competencias en música".

I la segona, el conegut vídeo animat de Sir Ken Robinson reflexionant sobre els paradigmes en educació:

Realment PISA és el millor instrument de mesura de la qualitat dels sistemes educatius? Si voleu, d'aquí uns dies en parlem...

Marta Casas

Per a una educació de qualitat per a tothom: NO A LA LOMCE

"Esta ley orgánica es el resultado de un diálogo abierto y sincero, que busca el consenso, enriquecido con las aportaciones de toda la comunidad educativa", diu literalment el Proyecto de Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa, publicada al Boletín Oficial del Congrés dels Diputats  (al final de l'apartat V de la "Exposición de motivos", p. 5). 

Després de llegir aquest fragment, no puc evitar de desconfiar de bona part de les afirmacions i les declaracions de bones intencions del text de la LOMCE. Si és evident que en l'aprovació de la llei ni s'ha obtingut cap consens ni s'han tingut en compte les aportacions de la comunitat educativa, realment podem creure que pretén formar persones autònomes, crítiques i amb pensament propi? Que "todos y cada uno de los alumnos serán objeto de una atención, en la búsqueda del desarrollo del talento, que convierta la educación en el principal instrumento de movilidad social, ayude a superar barreras económicas y sociales y genere aspiraciones y ambiciones realizables para todos" (Exposición de motivos, I)?

La lectura del text no en dóna cap garantir. Intento desgranar alguns dels aspectes (complexos) que em generen més desconfiança. 

Un d'ells és la utilització i l'accent en determinats conceptes que, al meu parer, tenen connotacions ideològiques evidents: per exemple,  les nocions de talent i capacitats: