diumenge, 5 de novembre del 2017

Un sol govern legítim

 

Se'm fa molt difícil trobar les paraules per expressar, en aquests moments, emocions tan complexes. Però, per altra banda, sento la necessitat urgent de manifestar la meva indignació i el rebuig més gran a la detenció de membres del govern de Catalunya.
He manifestat, i reitero, que penso que per damunt de qualsevol confrontació política hi ha d'haver necessàriament el respecte a les persones, als drets fonamentals, a la diversitat i als principis de la convivència. I que cap dels futurs que es plantegi per al nostre país m'és vàlid si no té en compte la inclusió de totes les persones que en formem part. Sigui quin sigui el nostre pensament, el nostre origen, les nostres sensibilitats, les nostres creences. Com també crec que l'única lluita possible és la que es fa des del diàleg, la democràcia i els principis de la no-violència.
Però també estic fermament convençuda que és necessària la reivindicació dels drets i la defensa davant les agressions. No és tolerable l'agressió que reben les institucions legítimes del nostre país, ni són tolerables les agressions violentes que han rebut alguns ciutadans i ciutadanes, només per les seves idees. I no és tolerable que acceptem aquestes agressions sense resistència. Com no hauríem d'acceptar sense resistència cap de les vulneracions dels drets humans a les que assistim cada dia (a vegades a prop, a vegades més lluny), cap de les injustícies, grans o petites, de les que som testimonis (aquí i arreu). 
Tenim molta feina per endavant i caldrà de trobem recursos per tirar endavant aquesta lluita, encara que no sigui fàcil.
Entretant, des d'aquí, manifesto que l'únic govern legítim que reconec és el govern de la Generalitat de Catalunya, democràticament escollit a les urnes. Tot el meu suport als consellers i conselleres empresonats, al president de la Generalitat i a la resta del govern a l'exili, i als Jordis. Tot el que sigui al meu abast per lluitar per la seva llibertat. Tot el que sigui al meu abast per lluitar pel respecte als drets humans i la justícia.

Marta Casas


diumenge, 8 d’octubre del 2017

dilluns, 18 de setembre del 2017

Què hem fet malament?

Comparteixo des d'aquí la reflexió que hem publicat a El Teler de Música, a l'Aula Elisa Roche.

Un mes després dels atemptats a Barcelona i Cambrils, reivindiquem la necessitat de treballar per la pau i la convivència, per construir una societat i un món millor, a partir de les reflexions de Philipe Meirieu i les paraules de Wafa Marsi.


(El Teler de Música)


dilluns, 28 d’agost del 2017

divendres, 18 d’agost del 2017

Dol

Comparteixo el dol per les víctimes de l'atemptat de Barcelona i l'atac frustrat a Cambrils.

Contra la barbàrie de l'odi i la por, les armes de la raó i l'art per a la llibertat i la pau.

dilluns, 27 de febrer del 2017

Xavier Bonal parla d'educabilitat

Fa uns dies El Diari de l'Educació va publicar un interessant article de Xavier Bonal: "És possible educar en qualsevol context?". Una pregunta que, si més no, crida l'atenció.

En Xavi Bonal reflexiona sobre la complexa relació entre la pobresa i l'educació. Per què els infants pobres tenen més obstacles en el seu procés d'aprenentatge que els infants que no ho són?  Són múltiples els estudis que assenyalen el nivell socioeconòmic com un dels factors més rellevants en els resultats de l'alumnat (com deia Francesc Carbonell, el fracàs escolar s'acarnissa en els més febles). Però quina és la causa? O quines són les causes?

En aquest article, Bonal introdueix el concepte d'educabilitat (pres de López i Tedesco), per referir-se als "factors aliens a les seves capacitats individuals que limiten injustament les seves possibilitats d'aprenentatge i d'èxit escolar". Es tracta d'una mirada que posa l'èmfasi en els "factors associats a la pobresa que impedeixen l'aprofitament de les oportunitats educatives". Una idea similar a la de Booth i Ainscow (2002), quan parlen de les barreres per a l'aprenentatge


divendres, 9 de setembre del 2016

Arrelar, pertànyer, estimar

Aquest matí he assistit a l'acte d'inauguració del curs escolar 2016-2017 a Manlleu, amb ganes de sentir la conferència de la Najat el Hachmi: "Una escola on arrelar".  La Najat ens ha ofert una xerrada (de fet, un relat, tal com ella mateixa ha dit) francament inspiradora, amb la lucidesa que la caracteritza i aquesta capacitat seva de dir veritats que no sempre són amables sense cap acritud i amb un somriure a la cara.

M'ha agradat especialment la manera com parlava del procés d'arrelament: no l'arrelament administratiu (que difícilment ajuda a arrelar), sinó el procés de fer arrels al lloc que esdevé el nostre. Ens ha proposat un concepte d'arrelar que seria sinònim de pertànyer, i que requereix necessàriament passar per l'afecte, per estimar les persones, els espais, la memòria....

La Najat insistia també sobre la importància de l'escola com a espai privilegiat de contacte (primer i fonamental) de les persones d'origen immigrat (tant els nens i les nenes com les seves famílies) amb la societat receptora. I en la importància que aquest primer contacte sigui afectuós per poder arrelar. De fet, anava més enllà demanant que, fins i tot, es produeixi un enamorament de la família amb l'escola (més endavant, deia, ja vindran els problemes de convivència com en totes les relacions).


Sóc del parer que als professionals que treballem en l'àmbit de l'educació, i sobretot a secundària, ens sol fer por...