Hi ha qui diu que avui s'acaba el món. Cada dia acaba el món per a algunes persones, i això és llei de vida. El què és difícil d'entendre i de portar és que a molta gent se li vagi desmuntant el món; que allò que els donava estabilitat desaparegui; que el què pensaven que mai no passaria, passi; que es trobin al carrer perquè no poden pagar la hipoteca; que a l'hora de dinar no hi hagi ni un plat de llenties; que hi hagi nens i nenes que si no poden dinar a l'escola, no dinaran (o dinaran malament); que hi hagi professors i professores d'institut que es posin d'acord per portar l'entrepà d'esmorzar cada dia a un alumne, perquè coneixen la situació familiar i saben que no ha esmorzat a casa i que no hi ha cap seguretat que dini quan hi arribi.
Hi ha una realitat nova als nostres centres: hi ha nens i nenes, nois i noies que viuen en entorns familiars en condicions tan precàries que estan afectant la seva alimentació. A Catalunya, ara, tenim infants i adolescents que passen gana, que no estan prou alimentats. La Fatima Mernissi, al seu llibre L'harem occidental criticava l'obsessió d'occident per l'aparença física, com una forma de control sobre les dones: "una dona que no menja és una dona que no pensa". Els infants i adolescents que no mengen, tampoc no pensen prou. Qui no ha esmorzat bé no té prou capacitat d'atenció a classe. Els alumnes de secundària que no porten un bon entrepà per menjar a mig matí, no aguanten l'horari compactat (ni tampoc poden pagar les llicències dels llibres digitals, ni els ordinadors d'aquell 1x1 que ha estat un fracàs). Tots els ingredients per condemnar a l'exclusió a massa gent.
La situació és dramàtica i cal actuar-hi, prioritzant per sobre de tot (en compliment de la llei!!!!) el benestar dels infants. Perquè la factura que pagarem en el futur si aquesta situació es perllonga, serà dramàtica. Senyor Wert, governs estatal i autonòmic: apunteu-vos-ho a l'agenda.
12/12/12 i el món no s'acaba. Només empitjora.
Marta Casas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada