Massa Catalunya xenòfoba per un dilluns al matí

Aquest matí he tornat sulfurada de l'hospital general de Vic. Feia cua per demanar hora al taulell de consultes  externes. Probablement hi ha poc personal (les retallades i l'estiu són una mala combinació) i amb tota seguretat hi ha gent que es pensa que té tots els dret del món i que, per tant, haver d'esperar-se una mica és un greuge (encara que sigui per accedir a un servei de salut extraordinari que la majoria de població mai no podria pagar-se si no fos públic). El cas és que érem una bona colla fent cua i la cosa es movia poc a poc. Fins aquí, bé. La qüestió és que dos lloc més endavant d'on era jo hi havia una dona jove amb nicab, empenyent un cotxet amb una criatura, i al seu costat una noieta molt jove, vestida com qualsevol adolescent, però amb un hijab.

Agressions racistes i Srebrenica

Avui hi ha dues notícies a la premsa que em colpeixen: allunyades en el temps i en l'espai, però massa properes en el fons. La primera, la detenció de tres persones per agressions racistes durant la celebració de la recent victòria de la selecció espanyola. La segona, el 17è aniversari de la massacre de Srebenica.

No me'n vaig a Suècia: confio en el nostre sistema educatiu

Parlar d'immigració quan no tens una experiència personal o familiar significativa sobre el tema és complex. Els processos migratoris són esdeveniments molt significatius en la vida de les persones, i penso que analitzar-los i estudiar-los únicament des d'una perspectiva teòrica necessàriament és un limitació (com també ho seria fer-ho només des de la vivència). Per això, fa temps, vaig fer l'exercici d'inventar el meu propi procés migratori, tirant de veta de la meva experiència, els meus coneixements sobre el tema, el meu contacte amb persones immigrades molt diverses i una bona dosi d'imaginació. Així va sorgir la meva història d'emigració a Suècia.

Una de convivència

Hi ha tantes qüestions serioses sobre les que parlar, que em sembla que el millor serà començar la setmana amb una mica de sentit de l'humor: un curt de Pixar la mar de refrescant per a un dia que s'apunta calorós...

Proposo moralina: l'exclusió de la minoria sempre acaba perjudicant el conjunt, no us sembla? Que us sigui profitós!

Marta Casas

Avui, jo també sóc Badalona

Fa una estona he arribat de Badalona, després de participar en la jornada de reflexió i debat organitzada per la plataforma "Badalona som tots" (i de menjar-me un arròs fantàstic de cara al mar i en bona companyia -gràcies Ricard!-).  Els darrers resultats electorals i l'arribada de García Albiol a l'alcaldia ha estat una "patacada" per al moviment: la política del govern local no coincideix amb els objectius plantejats des de la xarxa social (per dir-ho finament), i es planteja com continuar treballant. El títol de la jornada: "I ara què? La xarxa social davant un context polític advers".

El CIS diu que la immigració no ens preocupa tant

S'acaba de publicar l'avanç de resultats del baròmetre de maig del Centre d'Investigacions Sociològiques. I hi ha una dada rellevant: la immigració ja no ens preocupa com fa un temps!
A la pregunta ¿Cuál es, a su juicio, el principal problema que  existe actualmente en España? ¿Y el segundo? ¿Y el tercero?, només el 6,2% dels enquestats inclouen la immigració en alguna de les tres opcions. I només l'1%  pensa que aquest és el principal problema. Queden lluny les xifres del baròmetre de maig de l'any 2007 en què el 34,4% incloïen la immigració entre els tres principals problemes de l'estat; o el de l'any 2006, amb un pic del 43,6%!

Lluitar contra els rumors: la Catalunya inclusiva

Deu ser la primavera.... en el darrer post em lamentava de la inacció davant el creixement de les actituds racistes i xenòfobes, i avui em sembla que té molt sentit veure l'ampolla mig plena. Existeix una Catalunya xenòfoba, però també existeix una Catalunya inclusiva, que treballa per una societat cohesionada on hi tingui cabuda tothom.
En la meva última trobada amb en Rafa Crespo, a Berga, em van semblar molt interessants algunes de les experiències i iniciatives que va citar, de gent que dedica part del seu temps a intentar contrarestar els rumors sobre immigració. Em sembla que té molt sentit compartir aquestes referències. Si us dediqueu professionalment a aquestes qüestions, perquè clarament pot ser-vos d'utilitat. I si simplement us interessa el tema, perquè sempre va bé tenir arguments. En qualsevol cas, que hi hagi gent movent-se, és un motiu de tranquil·litat en aquest context convuls.
Us afegeixo un llistat amb algunes iniciatives, materials i recursos que podeu consultar. Agraeixo a en Rafa Crespo la seva generositat per compartir aquest material, fruit de moltes hores de feina. I, sobretot, us recomano que quan tingueu l'oportunitat de sentir-lo, no la deixeu escapar!