De vacances... sense avisar!

Fa almenys un parell de setmanes que rumiant que he de disculpar la meva inactivitat al bloc. Però aquesta vegada les vacances (una mena d'estat mental que reconeixereu  fàcilment) m'han arribat de cop: de sobte, a l'hora d'engegar l'ordinador (i mira que en tinc de temes oberts i coses per fer), ja tocava sortir cap a la piscina, o venia més de gust fer migdiadeta, o havíem quedat amb algú, o hi havia una activitat per fer.... Total, que fa dues setmanes que no toco el portàtil. I us asseguro que és molt gust.
Però avui, ni que sigui només per donar senyals de vida, mentre deixo reposar la pasta de les "tortitas" per al berenar de la canalla (previ a la tarda de piscina de diumenge i després d'una migdiada de lectura) m'escapo un moment per connectar-me. El mes d'agost de seguida passa, i no crec que trigui a moure'm (aviat obriré el correu electrònic), però entretant, us desitjo unes vacances tan profitoses com les meves.

Marta Casas

Massa Catalunya xenòfoba per un dilluns al matí

Aquest matí he tornat sulfurada de l'hospital general de Vic. Feia cua per demanar hora al taulell de consultes  externes. Probablement hi ha poc personal (les retallades i l'estiu són una mala combinació) i amb tota seguretat hi ha gent que es pensa que té tots els dret del món i que, per tant, haver d'esperar-se una mica és un greuge (encara que sigui per accedir a un servei de salut extraordinari que la majoria de població mai no podria pagar-se si no fos públic). El cas és que érem una bona colla fent cua i la cosa es movia poc a poc. Fins aquí, bé. La qüestió és que dos lloc més endavant d'on era jo hi havia una dona jove amb nicab, empenyent un cotxet amb una criatura, i al seu costat una noieta molt jove, vestida com qualsevol adolescent, però amb un hijab.

Agressions racistes i Srebrenica

Avui hi ha dues notícies a la premsa que em colpeixen: allunyades en el temps i en l'espai, però massa properes en el fons. La primera, la detenció de tres persones per agressions racistes durant la celebració de la recent victòria de la selecció espanyola. La segona, el 17è aniversari de la massacre de Srebenica.

No me'n vaig a Suècia: confio en el nostre sistema educatiu

Parlar d'immigració quan no tens una experiència personal o familiar significativa sobre el tema és complex. Els processos migratoris són esdeveniments molt significatius en la vida de les persones, i penso que analitzar-los i estudiar-los únicament des d'una perspectiva teòrica necessàriament és un limitació (com també ho seria fer-ho només des de la vivència). Per això, fa temps, vaig fer l'exercici d'inventar el meu propi procés migratori, tirant de veta de la meva experiència, els meus coneixements sobre el tema, el meu contacte amb persones immigrades molt diverses i una bona dosi d'imaginació. Així va sorgir la meva història d'emigració a Suècia.

Una de convivència

Hi ha tantes qüestions serioses sobre les que parlar, que em sembla que el millor serà començar la setmana amb una mica de sentit de l'humor: un curt de Pixar la mar de refrescant per a un dia que s'apunta calorós...

Proposo moralina: l'exclusió de la minoria sempre acaba perjudicant el conjunt, no us sembla? Que us sigui profitós!

Marta Casas

Avui, jo també sóc Badalona

Fa una estona he arribat de Badalona, després de participar en la jornada de reflexió i debat organitzada per la plataforma "Badalona som tots" (i de menjar-me un arròs fantàstic de cara al mar i en bona companyia -gràcies Ricard!-).  Els darrers resultats electorals i l'arribada de García Albiol a l'alcaldia ha estat una "patacada" per al moviment: la política del govern local no coincideix amb els objectius plantejats des de la xarxa social (per dir-ho finament), i es planteja com continuar treballant. El títol de la jornada: "I ara què? La xarxa social davant un context polític advers".

El CIS diu que la immigració no ens preocupa tant

S'acaba de publicar l'avanç de resultats del baròmetre de maig del Centre d'Investigacions Sociològiques. I hi ha una dada rellevant: la immigració ja no ens preocupa com fa un temps!
A la pregunta ¿Cuál es, a su juicio, el principal problema que  existe actualmente en España? ¿Y el segundo? ¿Y el tercero?, només el 6,2% dels enquestats inclouen la immigració en alguna de les tres opcions. I només l'1%  pensa que aquest és el principal problema. Queden lluny les xifres del baròmetre de maig de l'any 2007 en què el 34,4% incloïen la immigració entre els tres principals problemes de l'estat; o el de l'any 2006, amb un pic del 43,6%!