M'ha arribat a les mans el video de Love, una de les cançons dels seu darrer disc (El murmullo del fuego). Més enllà de pensar que Macaco, musicalment, té coses prou interessants, em fixo en el missatge i la imatge d'aquesta peça: "multiculti", "bonista".... segurament.
Però llavors em pregunto si no som, tots plegats, excessivament crítics. En aquest món ple de males notícies, de realitats doloroses, d'injustícies flagrants (encara estic trasbalsada després de tornar a veure "Grita libertad", sobre la lluita de Biko contra l'apartheid -ja no recordem que les primeres eleccions multiracials a Sudàfrica no van ser fins l'any 1994!-). Penso en els meus fills i en els inputs que reben constantment, des de totes bandes, i celebro que de tant en tant la gent tingui l'oportunitat d'escoltar missatges com el de Macaco: per què no, de tant en tant, creure que l'amor pot superar les desigualtats? Què passa si aquest missatge és "bonista"? Ens ha d'esgarrifar més que tots els missatges "malistes" (no se m'acut com fer el neologisme, disculpeu) que sentim?
Són molts els músics que han posat el seu gra de sorra (més gran o més petit) per canviar el món: des de Víctor Jara a John Lennon, des de Joan Baez fins a Maria del Mar Bonet, des de Lluís Llach fins a Manu Chao. I és cert que en ocasions hem vist com el missatge es pervertia, com els abanderats de la lluita passaven al "cantó fosc de la força". Però també és cert que tots ells han contribuït (i contribueixen) a desvetllar consciències, a imaginar un món millor, i aquí és on hi ha la llavor del canvi. O sigui que benvingut el "love is the only way" i el missatge "bonista" de Macaco.
I, per cert, us convido a veure el capítol "Cançons per canviar el món" del programa "No me les puc treure del cap". L'he utilitzat a classe amb els alumnes de 3r d'ESO per parlar de la cançó protesta, i la veritat és m'ha funcionat molt bé!
Marta Casas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada