Èxit educatiu al Raval

El barri del Raval de Barcelona no és un entorn fàcil, però és un lloc creatiu. Vaig començar a treballar-hi de molt jove (de l'any 1992 al 1998), en el projecte d'educació musical La Lluna Blava, que pretenia introduir la música com a recurs pedagògic en alguns centres oberts del barri (fonamentalment al Casal dels Infants del Raval i al Centre Obert Joan Salvador Gavina). Poc després vaig tenir l'oportunitat de tornar-hi, com a coordinadora de programes de l'Associació Sociocultural Ibn Batuta, (entre el 1999 i el 2002). O sigui que ja fa 10 anys que en vaig marxar, però tinc clar que ha estat un dels llocs més importants en la meva formació i en la meva carrera professional.

L'any passat vaig tenir el plaer de col·laborar en l'argumentari que estava preparant el grup de treball Educació i Comunitat, que va aparèixer per desenvolupar les propostes sorgides del Diagnòstic: infància, adolescència i famílies al Raval (publicat el 2007 per la Fundació Tot Raval). El resultat d'aquest treball va ser Igualtat d'Oportunitats al Raval, un manifest de reacció davant la decisió de tancar els cicles formatius que impartia l'IES Milà i Fontanals i el batxillerat de l'IES Miquel Tarradell. Enteníem (i aquí m'hi incloc), que aquesta decisió no incidia positivament en les problemàtiques identificades al barri (la segregació, la desigualtat d'oportunitats...) i fins i tot podia incrementar el risc de segregació. En aquesta ocasió vam tenir un final feliç i s'ha mantingut l'oferta formativa d'aquests centres de secundària.
El Raval no és un entorn fàcil, però és un barri que es mou. Un barri ple de gent compromesa, lluitadora, que no deixa de treballar. Actualment, el grup de treball sobre anàlisi educativa (format per entitats d'educació no formal, l'INS Miquel Tarradell i la tècnica d'educació del barri) estan preparant un vídeo de promoció de bones pràctiques educatives al barri, que està previst que presentin el dia de Sant Jordi, a la Rambla del Raval. Centren l'anàlisi en l'èxit educatiu, vinculant-lo a l'èxit escolar i al treball comunitari.
Parlar d'èxit educatiu al barri del Raval em sembla molt estimulant. Penso que l'èxit educatiu hauria de ser una fita social irrenunciable (al Raval i a tot arreu), perquè és un aspecte clau per al progrés de la nostra societat. Des d'una doble dimensió: individual (per al ple desenvolupament dels individus) i social (per aconseguir una societat millor: més justa, més culta, més competitiva, més cohesionada).
Però crec que cal parar compte a una visió massa simplista de l'èxit (i del fracàs) educatiu: no crec que pugui valorar-se només en la foto estàtica de les xifres, sinó que cal contemplar la seva dimensió de procés. Un procés de millora constant, de superació de les dificultats, de creixement, de capacitat de "reinici" (quan les coses han anat malament). I des d'aquesta perspectiva, el fracàs educatiu és, únicament, la renúncia a l'esforç, a la lluita per millorar les coses. El Raval és un lloc ple d'oportunitats, amb un capital humà enorme; i crec que el què pugui passar en el futur depèn en bona mesura de la capacitat que tinguem (que tingui la gent que hi està treballant) de reconèixer tot el seu potencial, de creure que és possible l'èxit i de continuar treballant per assolir-lo.
El Raval no és un entorn fàcil, però quan la noia que m'entrevistava m'ha demanat que definís el Raval (l'educació al Raval) amb una paraula, immediatament me n'ha vingut una al cap: il·lusió. Potser aquesta no és la que triaria després de reflexionar-hi una estona, però us asseguro que m'ha agradat molt que fos la primera d'acudir-se'm (per alguna cosa deu ser...).
Molta força a la gent del Raval, en aquests temps complicats.

Marta Casas