Per Sant Jordi, "La Festa dels Crancs"

Encara que s'escapi de l'objectiu d'aquest bloc, no em sé estar de fer una recomanació de cara a Sant Jordi.... Si encara no l'heu llegit, us recomano "La festa dels crancs" (#lafestadelscrancs), de la Núria Casas.
Es tracta d'un recull de contes sobre quatre dones que tenen en comú una malaltia: el càncer. Un projecte que vam publicar pòstumament l'any passat, si fa o no fa per aquestes dates, com a resultat d'un procés de col·laboració d'una colla de persones vinculades a la Nuri.

Pot tenir poca credibilitat que jo recomani el llibre de la meva germana... si més no, assumeixo la sospita de subjectivitat. Però més enllà del meu criteri, és el de moltes persones sense cap connexió amb la Nuri o amb mi mateixa (algunes, professionals de la literatura), el que avala la qualitat literària de "La festa dels crancs". No es tracta d'un llibre testimonial sobre el càncer, ni d'un llibre d'autoajuda, sinó el resultat reeixit d'una clara vocació literària. En paraules de l'editorial Alrevés, encarregada de l'edició:

La Núria Casas ens acosta aquesta malaltia sense dramatismes, amb naturalitat, amb cruesa i amb un finíssim sentit de l'humor, a través d'un recull de contes breus d'una gran qualitat literària. A La Festa dels Crancs, quatre dones (l'Àfrica, la Mariajo, la Yolanda i l'Alícia) comparteixen amb nosaltres sentiments i vivències des de la intimitat de la malaltia. Són contes carregats de sensibilitat, que traspuen i encomanen força, profunditat i, sobretot, ganes de viure.

He començat dient que parlar de "La Festa dels Crancs" s'escapa de l'objectiu d'aquest bloc, però he de confessar una connexió directa: he pres el títol del bloc, "Convivència difícil", d'un dels contes del llibre. Un conte que parla d'una altra mena de convivència (la d'una mateixa amb la malaltia), però que refereix alguns valors i virtuts fàcilment aplicables al meu camp de reflexió: l'acceptació, la paciència, el sentit de l'humor, la voluntat, la intel·ligència, la felicitat...
Us acomiado amb les paraules que la Nuri va escriure per acabar el conte:

Et sents afortunada mentre ho penses, i ets feliç, un segon, dos, tres... De sobte, una idea amb llum de bombeta inclosa t'envaeix, una revelació. Després de dies de silenci ha arribat, potser inspirada pels ritmes llatins de la cançó, amb claredat, amb llums de neó que, com tu, s'encenen i s'apaguen. Agafes el bloc i el boli i apuntes: "Tot és una qüestió de convivència. Arribats a aquest punt, escrius, la qüestió per a una bona convivència és mantenir-lo a ratlla." Tanques una mica els ulls, com els xinesos, feliç amb la teva frase, et podria servir per un conte...

Que tingueu una molt bona diada de Sant Jordi!

Marta Casas