Encara "La Festa dels Crancs"

Coses boniques que passen... 

La setmana passada, la meva tieta Assumpta va fer arribar a la meva mare l'àudio d'una entrevista que ens van fer al Matí de Catalunya Ràdio, el dia 25 d'abril de 2011, per presentar La festa dels crancs, el llibre pòstum de la meva germana, la Núria Casas.

Escoltar de nou l'entrevista ha estat tot un regal. M'ha permès recordar un procés preciós, amb la col·laboració de persones fantàstiques, que va culminar amb la publicació d'aquest llibre tan especial, gràcies a l'aposta de l'editorial Alrevés i de l'editor Josep Forment (que, malauradament, també va morir al cap de pocs anys).

La festa dels crancs és una obra que ja està descatalogada, però que encara cueja. De fet, ens estem plantejant penjar-la online per fer-la accessible a tothom que hi tingui interès... Perquè el càncer, d'una manera o altra, forma part de les vides de molts de nosaltres; perquè, en paraules de la Nuri, "amb molta probabilitat i poca fortuna, hi ha moltes persones que senten coses semblants"; i perquè La festa dels crancs té la virtud de posar nom a aquestes coses que sentim i d'acompanyar-nos en el camí costós de patir o de viure de prop el càncer.

Avui que es compleixen 22 anys de la mort de la Nuri, us convido a escoltar de nou aquella entrevista. 

El matí de Catalunya Ràdio - La festa dels crancs

Pensament crític contra les "fake news"

El curs 2024-2025, a l'INS Antoni Pous i Argila de Manlleu vam idear un projecte "paraigües" que ens permetés aglutinar diversos projectes que anàvem fent i que intentaven mobilitzar l'institut per reflexionar sobre temes d'actualitat i treballar l'educació en valors i les competències ciutadanes, sempre de forma vinculada a les arts. Així és com va néixer L'Antoni Pous es Mou! 

I enguany L'Antoni Pous es Mou per al pensament crític i en contra de les  fake news! Des del projecte Obre la teva bombolla hem estat desenvolupament diverses activitats al llarg del primer trimestre, que cristal·litzaran en una exposició al Museu del Ter. L'ocasió més sonada, però, va ser la jornada de Nadal, celebrada l'últim dia de classe abans de festes, en la que, a més de diversos tallers i activitats, vam enregistrar un nou vídeoclip. 

Us presentem FAKE! la versió del Fame! dels anys vuitanta que ha fet el Cor Khoreia amb la participació de tot l'institut.

Khoreia: una experiència pràctica d'aplicació del DUA

Ja he anat publicant algunes de les activitats desenvolupades en el marc del projecte Khoreia, el projecte de música en comunitat i per a la inclusió que desenvolupem des de fa anys a l'Institut Antoni Pous i Argila de Manlleu.

Fins el curs passat, vam treballar plegades en aquest projecte amb la Júlia Camprubí, la meva fantàstica companya de música, que enguany ha canviat de centre per acostar-se una mica més a casa. I justament a finals del curs passat vam tenir l'oportunitat d'escriure un article sobre com hem aplicat els principis del DUA (Disseny Universal de l'Aprenentatge) a la nostra coral: com hem anat identificant les barreres que podien dificultar la participació de l'alumnat en el projecte i com hem anat trobant maneres de reduir-les. Sovint més des de la intuïció i el sentit comú que des de la teoria, i sempre amb la col·laboració d'altres companys i companyes del centre.

El procés d'escriure l'article ha estat una molt bona oportunitat de reflexionar plegades, de posar consciència sobre aquells aspectes que a partir d'ara tenim clar que hem d'anar replicant, i de continuar aprenent juntes. I també una bona manera de tancar aquesta etapa treballant plegades compartint el que hem fet i el que hem après.

Podeu trobar l'article a la Revista Graó 12-18, núm. 2 de setembre de 2024: "Khoreia: música en comunitat i per a la inclusió".

Música en contextos multiculturals

 Em fa il·lusió compartir el fragment del capítol que vam publicar amb l'Ester Bonal a Història de la pedagogia musical a Catalunya (Arnaus, A., Calmell, C., Capdevila, R. i Riera, S. 2002: Biblioteca de Catalunya). Aquest volum repassa la història de l'ensenyament de la música a Catalunya, des de l'Edat Mitjana fins l'actualitat.

Podeu descarregar-vos el llibre a la Biblioteca de Catalunya. Trobareu l'article "La música en un context multicultural" al capítol 16, entre les pàgines 646 i 650.

Construïm la Pau a l'INS Antoni Pous

 L'activitat Khoreia de Nadal d'enguany, a l'INS Antoni Pous de Manlleu, ha estat el resultat de la col·laboració de fins a 14 docents: tot un èxit d'implicació dels companys i companyes que ens permet anar fent gran aquest projecte!

Enguany, el projecte ha girat entorn del Cànon de la Pau, que diu la paraula pau en 17 llengües diferents i que va acompanyat d'una coreografia de Joan Serra que simbolitza el procés migratori i d'acollida a una nova terra, pensant en totes aquelles persones forçades a deixar casa seva. Construïm la pau a l'INS Antoni Pous ha incorporat múltiples activitats des dels àmbits de música, socials, visual i plàstica, orientació, tutories... i ens ha permès donar resposta (si és que s'hi pot donar resposta) a la terrible situació de Gaza. 

All-in Ed: una aposta pel "school engagement"

All-in ED: a bet for school engagement for everyone és un projecte Erasmus+ (modalitat KA220, de socis cooperants en l'educació als centres) que estem desenvolupant a l'institut Antoni Pous des del 2021 conjuntament  amb cinc partners: un centre de secundària de Keuruu (Finlàndia), la Universitat de Jyväskylä (Finlàndia), i tres centre de primària i secundària de Covilha (Portugal), Bad-Voslau (Àustria) i Gerolstein (Alemanya). 

El projecte pivota sobre el concepte de school engagement, que en català traduim com a vinculació escolar, com una de les vies per prevenir l'abandonament escolar prematur. Aconseguir que l'alumnat se senti afectivament vinculat a l'escola, hi participi activament, estigui motivat, s'hi senti reconegut... són elements que faciliten la seva continuïtat en els estudis i, probablement, la principal via que tenim les i els docents a l'aula per contribuir-hi.

Gestió inclusiva de la diversitat i capacitació professional

 

Fa una colla de mesos vaig rebre una trucada de l'Aina Tarabini, que em va convidar a participar en l'Anuari de l'Educació de la Fundació Bofill que ella dirigiria. Tota una sorpresa i un orgull! L'encàrrec: reflexionar sobre com els i les professionals de l'educació podem capacitar-nos per fer una gestió inclusiva de la diversitat. 

Ha estat una fantàstica oportunitat de posar en ordre reflexions i aprenentatges, tant des de la perspectiva més teòrica com des de la pràctica docent. I també una fantàstica oportunitat per compartir i contrastar idees amb l'Aina i les companyes i companys que van formar part del seminari de treball entorn del meu capítol: l'Ester Bonal, la Marta Comas, la Pilar Ugidos, en Xavier Besalú, en Miquel Àngel Alegre, l'Antoni Tort i l'Edgar Iglesias. 

Us convido a la lectura del capítol i de tot l'anuari, i també a visionar aquest breu vídeo en el que resumeixo les meves aportacions:

TARABINI, Aina (directora). Els reptes de l'educació a Catalunya. Anuari 2022.  

CASAS, Marta. "Gestió inclusiva de la diversitat i capacitació professional: un vincle indestriable"

Activitat Khoreia 2022: We are the world / Nosaltres som el món

 L'activitat Khoreia de Nadal 2022 ha tingut més repercussió que mai... dins i fora del nostre institut!

Analitzant les dades lingüístiques del centre ens vam adonar que hi havi auna persona que parlava llengua de signes catala (LSC) i se'ns va acudir que era l'ocació perfecte per visibilitzar-ho. D'aquí va sortir la idea d'arranjar el clàssic We are the world per al nostre Cor Khoreia (que enguany té més de cent cantaires!), adaptant una part de la tornada amb RSC. L'enregistrament de la cançó, a càrrec del cor Khoreia i amb la col·laboració de la cantant manlleuenca, va ser possible de nou gràcies a la col·laboració d'en Guillem Roma, que també es va fer càrrec del vídeo-clip que vam enregistrar amb la participació de tot l'alumnat d'ESO, Batxillerat i IFE-AMIE.

Una experiència fantàstica que, sobretot, ens ha ensenyat que tenim molt a aprendre de les persones que sovint pensem més en clau de què no poden fer que no pas de les seves potencialitats. Treballar amb l'Èlia, la nostra alumna signant i amb l'Àngel, company seu a l'itinerari de formació específic per a persones amb discapacitat, ha estat un aprenentatge per a tothom!

Us convido a veure el vídeo i gaudir de la nostra feina:

Però si voleu una mica més d'informació, també podeu llegir l'article que hem fet per a Senderi, Educació en Valors: Khoreia a l'INS Antoni Pous de Manlleu, que també han publicat al Diari de l'Educació. 

I això no és tot! Si teniu ganes d'aprendre la nostra versió o de fer un projecte similar, hem compartit tots els materials, vídeos tutorials, partitures... a través d'El Teler de Música. Podreu trobar tots els continguts en obert a We are the world / Nosaltres som el món.

Sobre expectatives docents

 Recentment he tingut l'oportunitat de col·laborar amb la Fundació Bofill amb un article sobre expectatives docents al monogràfic Professorat i centres amb altes expectatives. Què ens diu la recerca i com dur-ho a la pràctica (butlletí Recerca i Acció núm. 2).

Comparteixo amb vosaltres l'article i la idea que els i les docents tenim la responsabilitat social de lluitar contra les desigualtats i desenvolupar les accions necessàries per promoure la igualtat d'oportunitats.

L'ESCOLA QUE CONFIA EN TU I LES TEVES CAPACITATS

Encara més Khoreia!

 A l'Institut Antoni Pous de Manlleu hem continuat treballant en el projecte Khoreia de música en comunitat i per a la inclusió, ampliant-lo i consolidant-lo. Enguany, hem pogut tornar a reprendre els assajos de la coral (amb una setantena de cantaires!) i hem fet una nova activitat Khoreia de Nadal: "Singing all together", a partir de la proposta d'El Teler de Música, amb les veus del Cor Khoreia, la participació de l'alumnat d'ESO, Batxillerat i IFE i amb la col·laboració, de nou, d'en Guillem Roma (que fa uns vídeos espectaculars!).

M'enamoren les cares, les ganes, les veus... i els companys i companyes que s'hi apunten i ho fan créixer! Quin luxe poder treballar així!

Khoreia: música en comunitat, música per la inclusió

L'any 2018 vam crear una coral a l'institut Antoni Pous de Manlleu, amb alumnat dels diversos cursos d'ESO. Era una idea que en Lluís Monteis, aleshores director, ja m'havia plantejat només de començar a treballar a l'institut i que vam portar a terme amb la meva companya Júlia Camprubí. Per posar-li nom vam demanar propostes a l'alumnat i el professorat del centre, i els mateixo cantaires van triar-lo. El nom escollit va ser el que ens havia proposat en Joan Silva, professor de llatí i grec (gran especialista en poesia grega antiga i, entre altres coses, traductor de La música de Plutarc): Cor Khoreia.

La khoreia (χορεία), a l'antiga Grècia, era l'art de cantar i ballar en grup, un element central en la vida comunitària. El nom perfecte, per tant, per la idea que teníem d'una coral inclusiva, oberta a tots els perfils d'alumnat i que ens havia de servir per promoure l'equitat en l'accés a la música i l'expressió artística.

Amb la irrupció de la pandèmia el cant coral s'ha convertit en una activitat de risc, i la continuïtat de les corals un objectiu gairebé impossible. Però justament aquesta dificultat ens a esperonat per trobar altres maneres de continuar fent música entre tots i totes. Així va néixer el Projecte Khoreia, amb la programació d'activitats obertes a tot el centre (i a tota la comunitat educativa), amb els mateixos objectius que plantejàvem: la inclusió de tot l'alumnat, la participació de tota la comunitat educativa i el foment de la motivació, el benestar emocional i la cohesió a través de la música.

De la primera activitat programada per Nadal en surt el vídeoclip que comparteixo. 

Punt d'inflexió

Reviso aquest bloc que vaig estrenar fa gairebé una dècada, com penso que cal revisar, de tant en tant, tot el que fem. Han canviat els motius i les raons per tenir-lo, i canvia també la funció que li atorgo. 

Vaig iniciar-lo amb la voluntat de mantenir un espai de contacte amb l'àmbit professional en el que havia estat treballant durant gairebé quinze anys, com a antropòloga especialitzada en fet migratori, gestió de la diversitat i la convivència, i educació intercultural, en un moment de transformació i canvi per la crisi econòmica d'entorn del 2010. Una crisi que pràcticament va desballestar un sector en el que havia tingut la sort de compartir aprenentatges i experiències amb referents com en Francesc Carbonell, la Marta Comas, la Fathia Benhammou, la Roser Argemí, la Teresa Climent, la Pilar Ugidos, en Martí Boneta, la Fatima Ahmed, en Rafa Crespo... En espais d'aprenentatge i creixement professional com el Casal dels Infants del Raval, els projectes Entrecultures i Conciutadania Intercultural de la Fundació Jaume Bofill, el Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, l'incipient pla LIC del Departament d'Ensenyament, l'Associació Ibn Batuta,  fins i tot l'aventura poc reeixida d'Alius Modus...

Un canvi més donat que triat, però que em va obrir de bat a bat la porta del món de l'educació, tornant a trepitjar terreny a les aules de secundària i tornant a treballar amb la música (com havia començat, als anys 90, al barri del Raval amb el projecte de La lluna blava). Això va suposar també l'oportunitat de reprendre la col·laboració amb l'Ester Bonal amb un nou projecte vinculat a Xamfrà: El Teler de Música. Malauradament aquesta vegada sense la meva enyorada germana, la Nuri Casas, que va morir l'any 2004 a causa d'un càncer, just a les portes de la publicació del nostre Diversita't. 

Música i manca de llibertat

En aquest temps de vivències colpidores, de pensaments convulsos i de tantes paraules (sovint potser fins i tot massa paraules), costa trobar missatges oportuns. Diuen que tot això ens canviarà, que ja res tornarà a ser com abans.... Sense ànim de ser pessimista, caldrà veure si realment una pandèmia és suficient per superar definitivament determinades inèrcies  o si la "nova normalitat" s'acabarà assemblant massa a la "normalitat" prèvia... (No puc evitar que em vingui al cap la imatge d'un tossut)

Tossut/Saltamartí (Tentetieso)

En qualsevol cas, benvinguda la necessitat d'aturar-nos i reflexionar.
I de totes les reflexions en les que d'alguna manera o altra he participat, em fa il·lusió compartir aquí la que penjàvem el mes passat a l'Aula Elisa Roche d'El Teler de Música. Perquè quan ens posem a pensar sobre com treballar amb la música des de casa, quan plantegem com ha de ser l'educació en aquesta situació de confinament, no puc evitar pensar en altres tipus de confinaments i en situacions, sovint molt quotidianes, de manca de llibertat. 

Roses...

Enguany he anticipat Sant Jordi comprant-me un llibre que feia un temps que tenia al cap: els poemes francesos de Rainer Maria Rilke (en l'edició de Edicions de la ela geminada, amb traducció a càrrec de Mariàngela Vilallonga).

Després de cantar les peces de Paul Hindemith sobre alguns dels seus poemes de Vergers i, sobretot, les peces de Morten Lauridsen sobre Les roses (podeu trobar alguns d'aquests poemes en el recull que fa Núvol a l'article "El Rilke francès"), em venia molt de gust conèixer una mica més l'obra d'aquest poeta. Ja veieu, arribo a la poesia des de la música... tot són camins!

I per aquest Sant Jordi, em ve molt de gust compartir poesia, música i roses!

J'ai une telle conscience de ton 

être, rose complète,

que mon consentement te confond

avec mon coeur en fête.

Je te respire comme si tu étais,

rose, toute la vie,

et je me sens l'ami parfait

d'une telle amie.

(de Les roses, de Raine Maria Rilke)

Tinc una tal consciència del teu

ésser, rosa completa,

que el meu consentiment et confon

amb el meu cor de festa.

Et respiro com si fossis,

rosa, tota la vida,

i em sento l'amic perfecte 

d'una tal amiga.

Bon Sant Jordi!

Marta Casas

Les competències per a la convivència al currículum actual

En l'article “Les competències oblidades” (publicat a Senderi. Educació en valors, núm. 48, gener 2019), parlo de l'absència de les competències per a la convivència com una de les principals mancances del nou currículum competencial. Deixeu-me argumentar aquesta afirmació, fent una ullada al currículum.

En primer lloc, cal tenir present que tot i l'aparent novetat dels currículums vigents, el model competencial és previ (ja apareixia en els decrets anteriors) i es basa en les 8 competències clau definides a la recomanació comunitària 2006/962/CE[1]:

Recordo l'1 d'octubre

Un any després, i sense encara haver sabut encara trobat els espais i les formes per expressar la indignació, el desengany i la tristesa per la brutal repressió de l'estat (i el silenci dels qui en van esdevenir còmplices) contra la voluntat legítima d'una part molt important del nostre poble, recordo.
Passa el temps i no s'alleuja ni la indignació, ni el desengany, ni la tristesa. Recordo i recordaré mentre tingui memòria.

MIRAR PER VEURE

(Article publicat a El 9 Nou, 25/05/2018)

Fa uns anys, l'ajuntament de Londres va engegar una campanya per sensibilitzar els conductors de la ciutat sobre la importància de tenir presents els ciclistes per evitar accidents. Sota el lema "It's easy to miss something you're not looking for" (és fàcil que et passi per alt allò que no busques), van crear una divertit test d'atenció en el que calia observar detingudament com dos equips de bàsquet feien diverses passades amb un parell de pilotes. Al final del test, es feia recompte de les passades. Però, per a sorpresa dels espectadors, també es demanava qui havia vist un ós fent moonwalk. A continuació, el vídeo es rebobina, el tornem a mirar amb atenció i, efectivament, per entremig dels jugadors de bàsquet es passeja un paio disfressat d'ós fent el famós pas de Michael Jackson; incomprensiblement, el primer cop se'ns havia passat per alt (si voleu veure'l, entreu a youtube i escriviu "Awareness test"). Un divertit exercici que posa de manifest les limitacions de la nostra percepció i que, amb una bona dosi d'humor, va aconseguir que milions de persones es fessin conscients que, per veure els ciclistes, calia tenir-los presents: mirar-los.

Aquesta és la mateixa idea que el diumenge 13 maig expressava l'obra de teatre "Mirades", dirigida per Montse Vilà i protagonitzada per l'alumnat i el professorat del Centre de Formació d'Adults

Sant Jordi 2018

Avui la meva filla de 13 anys m'ha fet descobrir aquest fantàstic poema de Juan Ramón Jiménez. El comparteixo en motiu de la diada de Sant Jordi, amb el desig d'un món i un present en els que ser diferent no sigui motiu de discriminació ni odi; en els que pensar diferent i discrepar no sigui motiu d'enemistat ni de censura. Un món i un present en els que s'imposi la llibertat de ser diferents com a puntal de la convivència.

DISTINTO

Lo querían matar

los iguales

porque era distinto.

(Des) Humanitzar

[Article publicat a El 9 Nou del 26 de febrer de 2018]

Heu sentit a parlar de la presó d’Archidona? És una presó malaguenya que estava previst inaugurar aquest 2018. Recentment, però, ha estat utilitzada com a centre d’internament d’estrangers (CIE) temporal, incomplint la mateixa Llei d’Estrangeria, que estableix específicament que les persones sense papers no poden ser recloses en centres penitenciaris (perquè la seva és una falta administrativa, no legal). Ha ocupat les pàgines de la premsa perquè una de les persones que hi estava il·legalment reclosa va morir, presumptament a causa d’un suïcidi. Tot i les reiterades demandes de la família i de diverses organitzacions humanitàries per investigar el cas, ha estat ràpidament arxivat. La presó torna a ser buida: part dels 464 interns (vaja, 463 després de la mort de Mohamed, algerià, de 36 anys) van ser retornats al seu país d’origen; la resta, “repartits” per diversos CIEs de l’estat.

Recordeu El Tarajal? Ara fa quatre anys, la guàrdia civil va disparar pilotes de goma i gasos lacrimògens a un grup de persones intentaven arribar a aquesta platja de Ceuta nedant. El resultat: quinze morts. Vint-i-tres dels supervivents van ser retornats “en calent”. La causa també està arxivada, sense culpables.

Coneixeu Helena Maleno?És una periodista i activista dels drets humans, especialista en migracions i en tràfic de persones, fundadora del col·lectiu Caminando Fronteras.

I a la terra, pau

Cantàvem ahir al vespre amb els companys de la Coral Regina i el Cor Ciutat de Mataró el fantàstic Gloria de Vivaldi: et in terra pax hominibus bonae voluntatis.
Aquest és el meu desig de Nadal,  la meva esperança per al 2018. Pau i bellesa per a totes aquelles persones que lluiten per una vida digna,  alguns tan lluny de casa,  alguns tan sols; per tothom qui pateix pels seus éssers estimats o enyoren els que han perdut; per als qui estan injústament privats de llibertat (l'Oriol,  en Joaquim, els Jordis... i tants d'altres,  aquí i arreu);  per a les famílies que tot i pensar diferent s'estimen i són capaces de compartir la taula i riure plegats per Nadal (tantíssimes,  la meva mateix).

Bon Nadal i feliç 2018!