Recordo l'1 d'octubre

Un any després, i sense encara haver sabut encara trobat els espais i les formes per expressar la indignació, el desengany i la tristesa per la brutal repressió de l'estat (i el silenci dels qui en van esdevenir còmplices) contra la voluntat legítima d'una part molt important del nostre poble, recordo.
Passa el temps i no s'alleuja ni la indignació, ni el desengany, ni la tristesa. Recordo i recordaré mentre tingui memòria.

MIRAR PER VEURE

(Article publicat a El 9 Nou, 25/05/2018)

Fa uns anys, l'ajuntament de Londres va engegar una campanya per sensibilitzar els conductors de la ciutat sobre la importància de tenir presents els ciclistes per evitar accidents. Sota el lema "It's easy to miss something you're not looking for" (és fàcil que et passi per alt allò que no busques), van crear una divertit test d'atenció en el que calia observar detingudament com dos equips de bàsquet feien diverses passades amb un parell de pilotes. Al final del test, es feia recompte de les passades. Però, per a sorpresa dels espectadors, també es demanava qui havia vist un ós fent moonwalk. A continuació, el vídeo es rebobina, el tornem a mirar amb atenció i, efectivament, per entremig dels jugadors de bàsquet es passeja un paio disfressat d'ós fent el famós pas de Michael Jackson; incomprensiblement, el primer cop se'ns havia passat per alt (si voleu veure'l, entreu a youtube i escriviu "Awareness test"). Un divertit exercici que posa de manifest les limitacions de la nostra percepció i que, amb una bona dosi d'humor, va aconseguir que milions de persones es fessin conscients que, per veure els ciclistes, calia tenir-los presents: mirar-los.

Aquesta és la mateixa idea que el diumenge 13 maig expressava l'obra de teatre "Mirades", dirigida per Montse Vilà i protagonitzada per l'alumnat i el professorat del Centre de Formació d'Adults

Sant Jordi 2018

Avui la meva filla de 13 anys m'ha fet descobrir aquest fantàstic poema de Juan Ramón Jiménez. El comparteixo en motiu de la diada de Sant Jordi, amb el desig d'un món i un present en els que ser diferent no sigui motiu de discriminació ni odi; en els que pensar diferent i discrepar no sigui motiu d'enemistat ni de censura. Un món i un present en els que s'imposi la llibertat de ser diferents com a puntal de la convivència.

DISTINTO

Lo querían matar

los iguales

porque era distinto.

(Des) Humanitzar

[Article publicat a El 9 Nou del 26 de febrer de 2018]

Heu sentit a parlar de la presó d’Archidona? És una presó malaguenya que estava previst inaugurar aquest 2018. Recentment, però, ha estat utilitzada com a centre d’internament d’estrangers (CIE) temporal, incomplint la mateixa Llei d’Estrangeria, que estableix específicament que les persones sense papers no poden ser recloses en centres penitenciaris (perquè la seva és una falta administrativa, no legal). Ha ocupat les pàgines de la premsa perquè una de les persones que hi estava il·legalment reclosa va morir, presumptament a causa d’un suïcidi. Tot i les reiterades demandes de la família i de diverses organitzacions humanitàries per investigar el cas, ha estat ràpidament arxivat. La presó torna a ser buida: part dels 464 interns (vaja, 463 després de la mort de Mohamed, algerià, de 36 anys) van ser retornats al seu país d’origen; la resta, “repartits” per diversos CIEs de l’estat.

Recordeu El Tarajal? Ara fa quatre anys, la guàrdia civil va disparar pilotes de goma i gasos lacrimògens a un grup de persones intentaven arribar a aquesta platja de Ceuta nedant. El resultat: quinze morts. Vint-i-tres dels supervivents van ser retornats “en calent”. La causa també està arxivada, sense culpables.

Coneixeu Helena Maleno?És una periodista i activista dels drets humans, especialista en migracions i en tràfic de persones, fundadora del col·lectiu Caminando Fronteras.