divendres, 3 de juliol del 2015

Educació inclusiva per garantir l'equitat i la cohesió

I continuo compartint :)
Avui, el vídeo que vaig enregistrar fa uns dies per a Educació Post 2015, un projecte del Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill (a qui agraeixo que em convidessin a participar en aquesta iniciativa), orientat a contribuir al debat sobre els objectius per a l'educació mundial després del 2015, que es presentarà enguany a la UNESCO i a la comunitat internacional.
Hi proposo algunes reflexions sobre com abordar dos dels reptes que considero més rellevants per a l'educació al nostre país: l'equitat i la cohesió.


Marta Casas 

dijous, 25 de juny del 2015

"Jo també puc". Referents d'èxit per millorar les oportunitats de l'alumnat d'origen immigrat

Em fa il·lusió poder compartir amb vosaltres l'article publicat a la revista Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades (volum 3, núm.2), "Jo també puc. Els referents d'èxit poden promoure l'èxit educatiu de l'alumnat d'origen immigrat?"  (Casas, M., 2013: 44-70). 

Es tracta d'un article basat en la recerca desenvolupada a l'Institut Vallvera de Salt, durant el curs 2012/2013, sobre la possibilitat de modificació de la imatge social negativa de l'alumnat d'origen immigrat (i específicament de les noies musulmanes), entenent que és un potent condicionant negatiu en les seves trajectòries acadèmiques. La recerca em va servir com a treball final del Màster en Educació Inclusiva i es basava en una de les propostes resultants del procés de formació que havíem fet prèviament al centre (durant el curs 2011/2012) en el marc del projecte Conciutadania Intercultural de la Fundació Jaume Bofill. 

Podeu llegir-lo íntegrament i descarregar-lo en pdf aquí

Entretant, us en deixo un resum per anar fent boca. Espero que el trobeu interessant!

La imatge social negativa dels col·lectius immigrats incideix sobre la seva autoimatge i les seves expectatives i esdevé un condicionant negatiu en les seves trajectòries escolars. La figura dels "referents d'èxit" poden contribuir a millorar l'autoconcepte i les expectatives de l'alumnat de secundària, com ho corrobora la recerca feta en un institut de Salt. El contrast de les respostes de l'alumnat abans i després de les activitats posa de relleu la complexitat dels seus processos identitaris (com en la resta d'adolescents), l'existència de condicionants específics, la importància de les variables d'origen i gènere (sense arribar a ser factors determinants),i la possibilitat real de desenvolupar experiències capaces de generar canvi actitudinal en l'àmbit educatiu. Aquesta, però, és una via per millorar el seu èxit educatiu? Quines eines podem oferir a l'alumnat de secundària per millorar les seves oportunitats?

Marta Casas

dijous, 4 de juny del 2015

Percepcions enganyoses...

"De quin color veus el vestit? Blanc i daurat, o blau i negre?"

Ja ha passat la febre del fenomen "The dress", però ens va tenir entretinguts uns quants dies, en apassionades discussions: Com és possible que algú el vegi blau i negre (malgrat que ara ja sé que, efectivament, el vestit és d'aquests colors, jo encara el veig blanc i daurat)?Tot plegat, un joc. Però un joc molt útil per plantejar una qüestió que socialment és força més rellevant:

VEIEM TOTA LA REALITAT? I... TOT EL QUE VEIEM ÉS REAL?

És sabut que la nostra percepció està condicionada per les creences prèvies,  expectatives, pressupòsits, bagatges.... Però som conscients de fins a quin punt tot això condiciona les nostres percepcions socials? Posem per exemple la manera com percebem la immigració, o determinats col·lectius: fins a quin punt respon a realitats objectives? Interpretem correctament allò que veiem? Veiem tot el que hi ha?

Fins i tot si estem sensibilitzats amb aquesta qüestió, ens pot sorprendre adonar-nos de com de limitada és la nostra percepció. Us proposo un fàcil exercici de mostra:

dilluns, 25 de maig del 2015

En record de la Nuri

Avui fa 11 anys de la mort de la Nuri, la meva germana.  Comparteixo les seves paraules, publicades a La festa dels crancs, d'una tarda a la Barceloneta, el febrer de 2004, i el dibuix que ens va regalar Carles Quiles per il·lustrar-ho.

(...) Quina calma, veure tanta aigua, tan infinita..., em vaig imaginar que el mar era com jo, feta de gotetes d'aigua, que les onades són com la vida, tot d'un plegat estàs a la cresta per baixar immediatament al fons de tot, plena d'escuma, que et penses que no et podràs aixecar. (...)


Encara i sempre dolorosa la teva absència i present el teu record.

diumenge, 8 de març del 2015

diumenge, 1 de febrer del 2015

Portar el mocador

Una recent discussió sobre l'ús del mocador entre les noies musulmanes (recordo: noies catalanes d'origen immigrat, perquè a aquestes alçades, en la major part dels casos parlar de noies immigrades no té massa sentit) em porta a recuperar "Hiyab", l'exquisit curt de Xavi Sala (2005).

Simplement us convido a veure'l (a re-veure'l, segurament). Perquè de tant en tant cal tornar a allò que en algun moment ens ha fet pensar.





diumenge, 11 de gener del 2015

Je suis Ahmed... i Fatima i Mohamed...

"No estic d'acord amb el què dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho"

Aquesta és la idea que expressava a twitter l'escriptor belga Dyab Abou Jahjah l'endemà de l'atemptat al Charlie Hebdo, referint-se a un dels policies assassinats, creant el hashtag #JeSuisAhmed, que en els darrers dies ha pres força a tot el món al costat de #JeSuisCharlie. 


Una idea que crec que hauria d'esdevenir el nucli de la lluita contra la barbàrie i per la defensa de les principals fites de la civilització: la llibertat, la defensa de les idees des de la raó i el diàleg, la