diumenge, 21 d’abril de 2019

Roses...

Enguany he anticipat Sant Jordi comprant-me un llibre que feia un temps que tenia al cap: els poemes francesos de Rainer Maria Rilke (en l'edició de Edicions de la ela geminada, amb traducció a càrrec de Mariàngela Vilallonga).

Després de cantar les peces de Paul Hindemith sobre alguns dels seus poemes de Vergers i, sobretot, les peces de Morten Lauridsen sobre Les roses (podeu trobar alguns d'aquests poemes en el recull que fa Núvol a l'article "El Rilke francès"), em venia molt de gust conèixer una mica més l'obra d'aquest poeta. Ja veieu, arribo a la poesia des de la música... tot són camins!

I per aquest Sant Jordi, em ve molt de gust compartir poesia, música i roses!


J'ai une telle conscience de ton 
être, rose complète,
que mon consentement te confond
avec mon coeur en fête.

Je te respire comme si tu étais,
rose, toute la vie,
et je me sens l'ami parfait
d'une telle amie.

(de Les roses, de Raine Maria Rilke)


Tinc una tal consciència del teu
ésser, rosa completa,
que el meu consentiment et confon
amb el meu cor de festa.

Et respiro com si fossis,
rosa, tota la vida,
i em sento l'amic perfecte 
d'una tal amiga.




Bon Sant Jordi!
Marta Casas

dimecres, 23 de gener de 2019

Les competències per a la convivència al currículum actual


En l'article “Les competències oblidades” (publicat a Senderi. Educació en valors, núm. 48, gener 2019), parlo de l'absència de les competències per a la convivència com una de les principals mancances del nou currículum competencial. Deixeu-me argumentar aquesta afirmació, fent una ullada al currículum.

En primer lloc, cal tenir present que tot i l'aparent novetat dels currículums vigents, el model competencial és previ (ja apareixia en els decrets anteriors) i es basa en les 8 competències clau definides a la recomanació comunitària 2006/962/CE[1]:

dilluns, 1 d’octubre de 2018

Recordo l'1 d'octubre

Un any després, i sense encara haver sabut encara trobat els espais i les formes per expressar la indignació, el desengany i la tristesa per la brutal repressió de l'estat (i el silenci dels qui en van esdevenir còmplices) contra la voluntat legítima d'una part molt important del nostre poble, recordo.
Passa el temps i no s'alleuja ni la indignació, ni el desengany, ni la tristesa. Recordo i recordaré mentre tingui memòria.



dimarts, 29 de maig de 2018

MIRAR PER VEURE

(Article publicat a El 9 Nou, 25/05/2018)

Fa uns anys, l'ajuntament de Londres va engegar una campanya per sensibilitzar els conductors de la ciutat sobre la importància de tenir presents els ciclistes per evitar accidents. Sota el lema "It's easy to miss something you're not looking for" (és fàcil que et passi per alt allò que no busques), van crear una divertit test d'atenció en el que calia observar detingudament com dos equips de bàsquet feien diverses passades amb un parell de pilotes. Al final del test, es feia recompte de les passades. Però, per a sorpresa dels espectadors, també es demanava qui havia vist un ós fent moonwalk. A continuació, el vídeo es rebobina, el tornem a mirar amb atenció i, efectivament, per entremig dels jugadors de bàsquet es passeja un paio disfressat d'ós fent el famós pas de Michael Jackson; incomprensiblement, el primer cop se'ns havia passat per alt (si voleu veure'l, entreu a youtube i escriviu "Awareness test"). Un divertit exercici que posa de manifest les limitacions de la nostra percepció i que, amb una bona dosi d'humor, va aconseguir que milions de persones es fessin conscients que, per veure els ciclistes, calia tenir-los presents: mirar-los.

Aquesta és la mateixa idea que el diumenge 13 maig expressava l'obra de teatre "Mirades", dirigida per Montse Vilà i protagonitzada per l'alumnat i el professorat del Centre de Formació d'Adults

dilluns, 23 d’abril de 2018

Sant Jordi 2018

Avui la meva filla de 13 anys m'ha fet descobrir aquest fantàstic poema de Juan Ramón Jiménez. El comparteixo en motiu de la diada de Sant Jordi, amb el desig d'un món i un present en els que ser diferent no sigui motiu de discriminació ni odi; en els que pensar diferent i discrepar no sigui motiu d'enemistat ni de censura. Un món i un present en els que s'imposi la llibertat de ser diferents com a puntal de la convivència.

DISTINTO

Lo querían matar
los iguales
porque era distinto.

dimecres, 21 de març de 2018

(Des) Humanitzar

[Article publicat a El 9 Nou del 26 de febrer de 2018]

Heu sentit a parlar de la presó d’Archidona? És una presó malaguenya que estava previst inaugurar aquest 2018. Recentment, però, ha estat utilitzada com a centre d’internament d’estrangers (CIE) temporal, incomplint la mateixa Llei d’Estrangeria, que estableix específicament que les persones sense papers no poden ser recloses en centres penitenciaris (perquè la seva és una falta administrativa, no legal). Ha ocupat les pàgines de la premsa perquè una de les persones que hi estava il·legalment reclosa va morir, presumptament a causa d’un suïcidi. Tot i les reiterades demandes de la família i de diverses organitzacions humanitàries per investigar el cas, ha estat ràpidament arxivat. La presó torna a ser buida: part dels 464 interns (vaja, 463 després de la mort de Mohamed, algerià, de 36 anys) van ser retornats al seu país d’origen; la resta, “repartits” per diversos CIEs de l’estat.
Recordeu El Tarajal? Ara fa quatre anys, la guàrdia civil va disparar pilotes de goma i gasos lacrimògens a un grup de persones intentaven arribar a aquesta platja de Ceuta nedant. El resultat: quinze morts. Vint-i-tres dels supervivents van ser retornats “en calent”. La causa també està arxivada, sense culpables.
Coneixeu Helena Maleno?És una periodista i activista dels drets humans, especialista en migracions i en tràfic de persones, fundadora del col·lectiu Caminando Fronteras.

diumenge, 24 de desembre de 2017

I a la terra, pau

Cantàvem ahir al vespre amb els companys de la Coral Regina i el Cor Ciutat de Mataró el fantàstic Gloria de Vivaldi: et in terra pax hominibus bonae voluntatis.
Aquest és el meu desig de Nadal,  la meva esperança per al 2018. Pau i bellesa per a totes aquelles persones que lluiten per una vida digna,  alguns tan lluny de casa,  alguns tan sols; per tothom qui pateix pels seus éssers estimats o enyoren els que han perdut; per als qui estan injústament privats de llibertat (l'Oriol,  en Joaquim, els Jordis... i tants d'altres,  aquí i arreu);  per a les famílies que tot i pensar diferent s'estimen i són capaces de compartir la taula i riure plegats per Nadal (tantíssimes,  la meva mateix).
Bon Nadal i feliç 2018!