dimarts, 29 de maig de 2018

MIRAR PER VEURE

(Article publicat a El 9 Nou, 25/05/2018)

Fa uns anys, l'ajuntament de Londres va engegar una campanya per sensibilitzar els conductors de la ciutat sobre la importància de tenir presents els ciclistes per evitar accidents. Sota el lema "It's easy to miss something you're not looking for" (és fàcil que et passi per alt allò que no busques), van crear una divertit test d'atenció en el que calia observar detingudament com dos equips de bàsquet feien diverses passades amb un parell de pilotes. Al final del test, es feia recompte de les passades. Però, per a sorpresa dels espectadors, també es demanava qui havia vist un ós fent moonwalk. A continuació, el vídeo es rebobina, el tornem a mirar amb atenció i, efectivament, per entremig dels jugadors de bàsquet es passeja un paio disfressat d'ós fent el famós pas de Michael Jackson; incomprensiblement, el primer cop se'ns havia passat per alt (si voleu veure'l, entreu a youtube i escriviu "Awareness test"). Un divertit exercici que posa de manifest les limitacions de la nostra percepció i que, amb una bona dosi d'humor, va aconseguir que milions de persones es fessin conscients que, per veure els ciclistes, calia tenir-los presents: mirar-los.

Aquesta és la mateixa idea que el diumenge 13 maig expressava l'obra de teatre "Mirades", dirigida per Montse Vilà i protagonitzada per l'alumnat i el professorat del Centre de Formació d'Adults

dilluns, 23 d’abril de 2018

Sant Jordi 2018

Avui la meva filla de 13 anys m'ha fet descobrir aquest fantàstic poema de Juan Ramón Jiménez. El comparteixo en motiu de la diada de Sant Jordi, amb el desig d'un món i un present en els que ser diferent no sigui motiu de discriminació ni odi; en els que pensar diferent i discrepar no sigui motiu d'enemistat ni de censura. Un món i un present en els que s'imposi la llibertat de ser diferents com a puntal de la convivència.

DISTINTO

Lo querían matar
los iguales
porque era distinto.

dimecres, 21 de març de 2018

(Des) Humanitzar

[Article publicat a El 9 Nou del 26 de febrer de 2018]

Heu sentit a parlar de la presó d’Archidona? És una presó malaguenya que estava previst inaugurar aquest 2018. Recentment, però, ha estat utilitzada com a centre d’internament d’estrangers (CIE) temporal, incomplint la mateixa Llei d’Estrangeria, que estableix específicament que les persones sense papers no poden ser recloses en centres penitenciaris (perquè la seva és una falta administrativa, no legal). Ha ocupat les pàgines de la premsa perquè una de les persones que hi estava il·legalment reclosa va morir, presumptament a causa d’un suïcidi. Tot i les reiterades demandes de la família i de diverses organitzacions humanitàries per investigar el cas, ha estat ràpidament arxivat. La presó torna a ser buida: part dels 464 interns (vaja, 463 després de la mort de Mohamed, algerià, de 36 anys) van ser retornats al seu país d’origen; la resta, “repartits” per diversos CIEs de l’estat.
Recordeu El Tarajal? Ara fa quatre anys, la guàrdia civil va disparar pilotes de goma i gasos lacrimògens a un grup de persones intentaven arribar a aquesta platja de Ceuta nedant. El resultat: quinze morts. Vint-i-tres dels supervivents van ser retornats “en calent”. La causa també està arxivada, sense culpables.
Coneixeu Helena Maleno?És una periodista i activista dels drets humans, especialista en migracions i en tràfic de persones, fundadora del col·lectiu Caminando Fronteras.

diumenge, 24 de desembre de 2017

I a la terra, pau

Cantàvem ahir al vespre amb els companys de la Coral Regina i el Cor Ciutat de Mataró el fantàstic Gloria de Vivaldi: et in terra pax hominibus bonae voluntatis.
Aquest és el meu desig de Nadal,  la meva esperança per al 2018. Pau i bellesa per a totes aquelles persones que lluiten per una vida digna,  alguns tan lluny de casa,  alguns tan sols; per tothom qui pateix pels seus éssers estimats o enyoren els que han perdut; per als qui estan injústament privats de llibertat (l'Oriol,  en Joaquim, els Jordis... i tants d'altres,  aquí i arreu);  per a les famílies que tot i pensar diferent s'estimen i són capaces de compartir la taula i riure plegats per Nadal (tantíssimes,  la meva mateix).
Bon Nadal i feliç 2018!

dissabte, 2 de desembre de 2017

Educart pel Desenvolupament

És tot un plaer poder compartir el vídeo que ha realitzat en Sergi Brió sobre el projecte Educart pel Desenvolupament, amb el qual he estat col·laborant els dos darrers anys.

Es tracta d'un projecte d'intervenció socioeducativa a través de les arts (fonamentalment la música), coliderat per la Fundació EDUCO i Xamfrà, amb el finançament de  l'Ajuntament de Barcelona i la participació de Comusitària i Basketbeat. S'ha desenvolupat en diversos centres de la ciutat de Barcelona: l'escola Mediterrània de la Barceloneta, l'escola Mestre Morera de Ciutat Meridiana i l'institut Miquel Tarradell del barri del Raval.

Us convido a veure el documental i a gaudir-lo!


diumenge, 5 de novembre de 2017

Un sol govern legítim

 

Se'm fa molt difícil trobar les paraules per expressar, en aquests moments, emocions tan complexes. Però, per altra banda, sento la necessitat urgent de manifestar la meva indignació i el rebuig més gran a la detenció de membres del govern de Catalunya.
He manifestat, i reitero, que penso que per damunt de qualsevol confrontació política hi ha d'haver necessàriament el respecte a les persones, als drets fonamentals, a la diversitat i als principis de la convivència. I que cap dels futurs que es plantegi per al nostre país m'és vàlid si no té en compte la inclusió de totes les persones que en formem part. Sigui quin sigui el nostre pensament, el nostre origen, les nostres sensibilitats, les nostres creences. Com també crec que l'única lluita possible és la que es fa des del diàleg, la democràcia i els principis de la no-violència.
Però també estic fermament convençuda que és necessària la reivindicació dels drets i la defensa davant les agressions. No és tolerable l'agressió que reben les institucions legítimes del nostre país, ni són tolerables les agressions violentes que han rebut alguns ciutadans i ciutadanes, només per les seves idees. I no és tolerable que acceptem aquestes agressions sense resistència. Com no hauríem d'acceptar sense resistència cap de les vulneracions dels drets humans a les que assistim cada dia (a vegades a prop, a vegades més lluny), cap de les injustícies, grans o petites, de les que som testimonis (aquí i arreu). 
Tenim molta feina per endavant i caldrà de trobem recursos per tirar endavant aquesta lluita, encara que no sigui fàcil.
Entretant, des d'aquí, manifesto que l'únic govern legítim que reconec és el govern de la Generalitat de Catalunya, democràticament escollit a les urnes. Tot el meu suport als consellers i conselleres empresonats, al president de la Generalitat i a la resta del govern a l'exili, i als Jordis. Tot el que sigui al meu abast per lluitar per la seva llibertat. Tot el que sigui al meu abast per lluitar pel respecte als drets humans i la justícia.

Marta Casas


diumenge, 8 d’octubre de 2017

Construir en positiu

Comparteixo l'article que vaig publicar el passat divendres 6 d'octubre a El 9 Nou:



Marta Casas