Activitat Khoreia 2022: We are the world / Nosaltres som el món

 L'activitat Khoreia de Nadal 2022 ha tingut més repercussió que mai... dins i fora del nostre institut!

Analitzant les dades lingüístiques del centre ens vam adonar que hi havi auna persona que parlava llengua de signes catala (LSC) i se'ns va acudir que era l'ocació perfecte per visibilitzar-ho. D'aquí va sortir la idea d'arranjar el clàssic We are the world per al nostre Cor Khoreia (que enguany té més de cent cantaires!), adaptant una part de la tornada amb RSC. L'enregistrament de la cançó, a càrrec del cor Khoreia i amb la col·laboració de la cantant manlleuenca, va ser possible de nou gràcies a la col·laboració d'en Guillem Roma, que també es va fer càrrec del vídeo-clip que vam enregistrar amb la participació de tot l'alumnat d'ESO, Batxillerat i IFE-AMIE.

Una experiència fantàstica que, sobretot, ens ha ensenyat que tenim molt a aprendre de les persones que sovint pensem més en clau de què no poden fer que no pas de les seves potencialitats. Treballar amb l'Èlia, la nostra alumna signant i amb l'Àngel, company seu a l'itinerari de formació específic per a persones amb discapacitat, ha estat un aprenentatge per a tothom!

Us convido a veure el vídeo i gaudir de la nostra feina:

Però si voleu una mica més d'informació, també podeu llegir l'article que hem fet per a Senderi, Educació en Valors: Khoreia a l'INS Antoni Pous de Manlleu, que també han publicat al Diari de l'Educació. 

I això no és tot! Si teniu ganes d'aprendre la nostra versió o de fer un projecte similar, hem compartit tots els materials, vídeos tutorials, partitures... a través d'El Teler de Música. Podreu trobar tots els continguts en obert a We are the world / Nosaltres som el món.

Encara més Khoreia!

 A l'Institut Antoni Pous de Manlleu hem continuat treballant en el projecte Khoreia de música en comunitat i per a la inclusió, ampliant-lo i consolidant-lo. Enguany, hem pogut tornar a reprendre els assajos de la coral (amb una setantena de cantaires!) i hem fet una nova activitat Khoreia de Nadal: "Singing all together", a partir de la proposta d'El Teler de Música, amb les veus del Cor Khoreia, la participació de l'alumnat d'ESO, Batxillerat i IFE i amb la col·laboració, de nou, d'en Guillem Roma (que fa uns vídeos espectaculars!).

M'enamoren les cares, les ganes, les veus... i els companys i companyes que s'hi apunten i ho fan créixer! Quin luxe poder treballar així!

Les competències per a la convivència al currículum actual

En l'article “Les competències oblidades” (publicat a Senderi. Educació en valors, núm. 48, gener 2019), parlo de l'absència de les competències per a la convivència com una de les principals mancances del nou currículum competencial. Deixeu-me argumentar aquesta afirmació, fent una ullada al currículum.

En primer lloc, cal tenir present que tot i l'aparent novetat dels currículums vigents, el model competencial és previ (ja apareixia en els decrets anteriors) i es basa en les 8 competències clau definides a la recomanació comunitària 2006/962/CE[1]:

Sant Jordi 2018

Avui la meva filla de 13 anys m'ha fet descobrir aquest fantàstic poema de Juan Ramón Jiménez. El comparteixo en motiu de la diada de Sant Jordi, amb el desig d'un món i un present en els que ser diferent no sigui motiu de discriminació ni odi; en els que pensar diferent i discrepar no sigui motiu d'enemistat ni de censura. Un món i un present en els que s'imposi la llibertat de ser diferents com a puntal de la convivència.

DISTINTO

Lo querían matar

los iguales

porque era distinto.

Construir en positiu

Comparteixo l'article que vaig publicar el passat divendres 6 d'octubre a El 9 Nou:

Marta Casas

Què hem fet malament?

Comparteixo des d'aquí la reflexió que hem publicat a El Teler de Música, a l'Aula Elisa Roche.

Un mes després dels atemptats a Barcelona i Cambrils, reivindiquem la necessitat de treballar per la pau i la convivència, per construir una societat i un món millor, a partir de les reflexions de Philipe Meirieu i les paraules de Wafa Marsi.

QUÈ HEM FET MALAMENT?

(El Teler de Música)

Je suis Ahmed... i Fatima i Mohamed...

"No estic d'acord amb el què dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho"

Voltaire

Aquesta és la idea que expressava a twitter l'escriptor belga Dyab Abou Jahjah l'endemà de l'atemptat al Charlie Hebdo, referint-se a un dels policies assassinats, creant el hashtag #JeSuisAhmed, que en els darrers dies ha pres força a tot el món al costat de #JeSuisCharlie. 

Una idea que crec que hauria d'esdevenir el nucli de la lluita contra la barbàrie i per la defensa de les principals fites de la civilització: la llibertat, la defensa de les idees des de la raó i el diàleg, la

Una de convivència

Hi ha tantes qüestions serioses sobre les que parlar, que em sembla que el millor serà començar la setmana amb una mica de sentit de l'humor: un curt de Pixar la mar de refrescant per a un dia que s'apunta calorós...

Proposo moralina: l'exclusió de la minoria sempre acaba perjudicant el conjunt, no us sembla? Que us sigui profitós!

Marta Casas

Avui, jo també sóc Badalona

Fa una estona he arribat de Badalona, després de participar en la jornada de reflexió i debat organitzada per la plataforma "Badalona som tots" (i de menjar-me un arròs fantàstic de cara al mar i en bona companyia -gràcies Ricard!-).  Els darrers resultats electorals i l'arribada de García Albiol a l'alcaldia ha estat una "patacada" per al moviment: la política del govern local no coincideix amb els objectius plantejats des de la xarxa social (per dir-ho finament), i es planteja com continuar treballant. El títol de la jornada: "I ara què? La xarxa social davant un context polític advers".

Ahir a Berga em va faltar una imatge per parlar de rumors...

Ahir al vespre vaig participar en la xerrada col·loqui organitzada per l'Ajuntament de Berga i el Consell Comarcal del Berguedà, "Els rumors: no t'ho creguis tot! Contrasta". Vaig tenir la sort d'estar entre amics: en Carles Solà (periodista, entre altres coses director del programa Tot un món de TV3) i en Rafa Crespo (antropòleg, entre altres coses director del Centre d'Estudis Africans).

Convivència, prejudicis i rumors

Darrerament, des de les polítiques locals hi ha un interès creixent en la gestió dels rumors vinculats a la immigració i la diversitat. L'existència de rumors no és un fet nou (vaig estar treballant a Manlleu entre els anys 2003 i 2005 i ja feia anys que era un tema que preocupava) però sí que ho és l'enfocament i la rellevància que s'hi dóna actualment. Segurament el context de crisi contribueix a l'aparició i difusió dels rumors. Però aquesta és l'única raó per posar l'accent en aquesta qüestió? També tinc la impressió que, com ha passat anteriorment amb altres qüestions (el civisme, per exemple), hi ha un cert component d'actualitat (per no dir-ne "moda", que em sembla un terme una mica frívol) en la decisió de treballar aquest tema.

Per Sant Jordi, "La Festa dels Crancs"

Encara que s'escapi de l'objectiu d'aquest bloc, no em sé estar de fer una recomanació de cara a Sant Jordi.... Si encara no l'heu llegit, us recomano "La festa dels crancs" (#lafestadelscrancs), de la Núria Casas.
Es tracta d'un recull de contes sobre quatre dones que tenen en comú una malaltia: el càncer. Un projecte que vam publicar pòstumament l'any passat, si fa o no fa per aquestes dates, com a resultat d'un procés de col·laboració d'una colla de persones vinculades a la Nuri.

La convivència en crisi?

Estem vivint un moment extremadament complicat. Per descomptat, la situació econòmica del país és preocupant; francament, no entenc la major part de les notícies que sento cada dia, però em fa la sensació d’una mena d’agonia, sempre al llindar de la fallida, que acaba justificant situacions que no se’ns hauria acudit imaginar fa uns anys. Però el què penso que ens ha de fer patir és com això es tradueix en les realitats petites: des de les més angoixants (les de les persones sense feina, de les famílies que no arriben a final de mes i les que no poden pagar les factures, les que perden el seu habitatge....), fins les que només són incòmodes (perquè tot i continuar treballant baixa el nivell de vida, s’endureixen les condicions de treball i, sobretot, apareix una incertesa que no coneixíem i és difícil de gestionar). Perquè aquestes són les realitats que viu la gent, que ens trobem cada matí quan ens llevem, que duem al cap tot el dia i que fa que ens costi d’agafar el son a la nit.

Cartes des de la Catalunya Xenòfoba (1)

Visc al mateix lloc on han viscut sempre els meus pares, i on van viure els meus avis i rebesavis. Fins aquí sé. Sempre he pensat que m'agradaria tenir un arbre genealògic que es remuntés enrere en els segles, si més no per saber si és certa aquella llegenda familiar que diu que l'avi explicava que el seu besavi (o rebesavi, no ho sé) va venir de Lleida en un carro. En tot cas, no hi ha notícia d'haver vingut de més lluny.
Però el cas és que a vegades, essent al mateix lloc on vaig néixer, no em sento "a casa" perquè visc al cor de la Catalunya xenòfoba. I no em refereixo a un lloc físic concret, sinó a una manera de pensar (malauradament estesa), al lloc mental on s'ha inventat allò de "primer els de casa", i on "els de casa" es piquen l'ullet mentre comenten que "aquesta gent, ja se sap" o "aquesta gent, vés a saber". Un lloc on "els de casa" a vegades només som els que tenim cognoms nostrats (encara que no siguin normalitzats!) i podem recitar de memòria la nostra filiació catalaníssima.