MIRAR PER VEURE

(Article publicat a El 9 Nou, 25/05/2018)

Fa uns anys, l'ajuntament de Londres va engegar una campanya per sensibilitzar els conductors de la ciutat sobre la importància de tenir presents els ciclistes per evitar accidents. Sota el lema "It's easy to miss something you're not looking for" (és fàcil que et passi per alt allò que no busques), van crear una divertit test d'atenció en el que calia observar detingudament com dos equips de bàsquet feien diverses passades amb un parell de pilotes. Al final del test, es feia recompte de les passades. Però, per a sorpresa dels espectadors, també es demanava qui havia vist un ós fent moonwalk. A continuació, el vídeo es rebobina, el tornem a mirar amb atenció i, efectivament, per entremig dels jugadors de bàsquet es passeja un paio disfressat d'ós fent el famós pas de Michael Jackson; incomprensiblement, el primer cop se'ns havia passat per alt (si voleu veure'l, entreu a youtube i escriviu "Awareness test"). Un divertit exercici que posa de manifest les limitacions de la nostra percepció i que, amb una bona dosi d'humor, va aconseguir que milions de persones es fessin conscients que, per veure els ciclistes, calia tenir-los presents: mirar-los.

Aquesta és la mateixa idea que el diumenge 13 maig expressava l'obra de teatre "Mirades", dirigida per Montse Vilà i protagonitzada per l'alumnat i el professorat del Centre de Formació d'Adults

Percepcions enganyoses...

"De quin color veus el vestit? Blanc i daurat, o blau i negre?"

Ja ha passat la febre del fenomen "The dress", però ens va tenir entretinguts uns quants dies, en apassionades discussions: Com és possible que algú el vegi blau i negre (malgrat que ara ja sé que, efectivament, el vestit és d'aquests colors, jo encara el veig blanc i daurat)?Tot plegat, un joc. Però un joc molt útil per plantejar una qüestió que socialment és força més rellevant:

VEIEM TOTA LA REALITAT? I... TOT EL QUE VEIEM ÉS REAL?

És sabut que la nostra percepció està condicionada per les creences prèvies,  expectatives, pressupòsits, bagatges.... Però som conscients de fins a quin punt tot això condiciona les nostres percepcions socials? Posem per exemple la manera com percebem la immigració, o determinats col·lectius: fins a quin punt respon a realitats objectives? Interpretem correctament allò que veiem? Veiem tot el que hi ha?

Fins i tot si estem sensibilitzats amb aquesta qüestió, ens pot sorprendre adonar-nos de com de limitada és la nostra percepció. Us proposo un fàcil exercici de mostra:

Contra el racisme i la xenofòbia: noies de Salt

Avui és el Dia Internacional contra el racisme i la xenofòbia, en commemoració dels fets de Sharpeville, a Sudàfrica (vegeu el post de l'any passat -ostres, ja fa un any!-). I, deu ser aquest dia tan clar de primavera acabada d'estrenar, però avui tinc ganes de compartir una cosa bonica.
La setmana passada vaig tenir la sort de ser a Salt amb un grup de noies de 4rt d'ESO de l'Institut Vallvera, gairebé totes d'origen immigrat, valorant les activitats de presentació de referents d'èxit que han estat fent al centre. Vaig sortir encantada: quin potencial!
Totes tenien clar que la seva condició d'immigrades (vaja, de filles de famílies immigrades: bona part d'elles són nascudes aquí) és una dificultat afegida a aquest futur incert dels i les joves del nostre país. Són conscients que el seu origen, el color de la seva pell, i els elements visibles de la seva opció religiosa (concretament el hijab d'algunes noies musulmanes) fan que les coses siguin una mica més difícils per a elles que per a altres noies. Però sobretot són conscients que aquests elements es converteixen en barreres només perquè hi ha persones que els veuen com un problema. "No hauria de ser així", em deien, "si tenim la mateixa preparació, la mateixa formació, som igual de bones, no hauria d'importar".... Una altra contestava, amb tota la duresa del que això significa, que "a alguns els molesta que portem vel".

Inspiradora Mafalda

Quino és un geni, i les tires de Mafalda una obra mestra.

No calen paraules.

Marta Casas

Agressions racistes i Srebrenica

Avui hi ha dues notícies a la premsa que em colpeixen: allunyades en el temps i en l'espai, però massa properes en el fons. La primera, la detenció de tres persones per agressions racistes durant la celebració de la recent victòria de la selecció espanyola. La segona, el 17è aniversari de la massacre de Srebenica.

No tinc por dels racistes, tinc por de la Catalunya xenòfoba

Dissabte passat vaig ser a la manifestació contra el racisme que es va fer a Vic (http://26maigvic.cat/). La veritat és que feia temps que no anava a una manifestació i, fins a última hora vaig estar dubtant. No perquè tingui cap mena de dubte sobre el meu posicionament respecte del tema. Sinó perquè he tingut alguna mala experiència, quan m'he trobat en una manifestació de la que algú ha volgut "apropiar-se" sense representar-me en el més mínim. Totes la manifestacions tenen aquest risc: de sobte la gent de l'entorn (o una part) comença a cridar consignes que van més enllà del què es pacta en la convocatòria; o bé determinats grups s'erigeixen en representants dels manifestants i passem a engreixar les files dels seus simpatitzants sense adonar-nos-en ni voler-ho.
La manifestació de dissabte no estava exempta d'aquest risc. I més tenint en compte la polseguera política que ja havia aixecat i que ha continuat aixecant després. Però no m'hauria sentit còmoda quedant-me a casa quan, al costat, hi ha gent que surt al carrer per manifestar una cosa en la que crec fermament. I, simplement, no entro en el debat de si cal o no cal manifestar-se per aquesta qüestió, o si fer-ho és fer el joc a aquells contra els que ens manifestem. En tot cas, penso que això no és el realment important.

Racisme a Europa

L'any 1999 (ja fa uns quants dies) escrivia:
"En la primera mitad del siglo XIX, el sistema esclavista choca frontalmente con el desarrollo imparable del capitalismo. Ambas posturas deben legitimarse y se sustentan en prejuicios sobre la supuesta desigualdad de las razas y, en especial, en la supuesta inferioridad de la raza negra. Aceptar la condición inferior de los negros permite legitimar su explotación sin entrar en contradicción con los principios morales cristianos dominantes. Por tanto, es necesaria la racionalización de estos prejuicios mediante la ciencia; es necesario revestir el debate moral de cientifismo. Porque el debate que originó las teorías del determinismo racial no fue una simple discusión científica sino que existió tambien un profundo debate moral. Así, la ciencia se usa como instrumento para legitimar las posiciones de esclavistas y abolicionistas, esto es, para la mera racionalización de actitudes prejuiciosas que han sido decisivas en la historia del mundo occidental y que suponen un lastre muy importante en nuestras concepciones culturales." (CASAS: 1999)

Dia internacional contra el racisme i la xenofòbia

El 21 de març de 1960, els carrers de Sharpeville, a Sudàfrica, es van omplir de manifestants. Milers de persones protestaven contra la "llei de passis": una llei aplicada des del s. XIX  que es va mantenir després de l'abolició de l'esclavitud, i que obligava la població negra a disposar d'un passi per anar pel carrer (fins i tot s'havia arribat a detenir persones a la porta de casa seva per no portar-lo). La policia va disparar contra els manifestants, matant 69 persones i ferint-ne gairebé 200 més. Milers de persones van ser empresonades. L'ONU promou la celebració de la Jornada Internacional per l'Eliminació de la Discriminació Racial des del 1966, en aquesta data, per commemorar aquests fets tràgics (més info).

Acudit pendent: racisme a les aules

Em mirava el video del debat de la setmana passada a Reus (vegeu el darrer post) i m'he adonat que durant la meva intervenció vaig prometre un acudit que llavors no vaig explicar. I perquè no sigui dit que no compleixo, aquí el teniu.

Després del pati, la mestra de parvulari pregunta als nens:
- A veure, Maria, que has fet al pati?
- He jugat amb la sorra amb en Jordi i en Mohamed.
- Molt bé! Doncs escriu "sorra" a la pissarra i ja podràs anar a jugar. I tu, Jordi, què has fet al pati?