MIRAR PER VEURE

(Article publicat a El 9 Nou, 25/05/2018)

Fa uns anys, l'ajuntament de Londres va engegar una campanya per sensibilitzar els conductors de la ciutat sobre la importància de tenir presents els ciclistes per evitar accidents. Sota el lema "It's easy to miss something you're not looking for" (és fàcil que et passi per alt allò que no busques), van crear una divertit test d'atenció en el que calia observar detingudament com dos equips de bàsquet feien diverses passades amb un parell de pilotes. Al final del test, es feia recompte de les passades. Però, per a sorpresa dels espectadors, també es demanava qui havia vist un ós fent moonwalk. A continuació, el vídeo es rebobina, el tornem a mirar amb atenció i, efectivament, per entremig dels jugadors de bàsquet es passeja un paio disfressat d'ós fent el famós pas de Michael Jackson; incomprensiblement, el primer cop se'ns havia passat per alt (si voleu veure'l, entreu a youtube i escriviu "Awareness test"). Un divertit exercici que posa de manifest les limitacions de la nostra percepció i que, amb una bona dosi d'humor, va aconseguir que milions de persones es fessin conscients que, per veure els ciclistes, calia tenir-los presents: mirar-los.

Aquesta és la mateixa idea que el diumenge 13 maig expressava l'obra de teatre "Mirades", dirigida per Montse Vilà i protagonitzada per l'alumnat i el professorat del Centre de Formació d'Adults

(Des) Humanitzar

[Article publicat a El 9 Nou del 26 de febrer de 2018]

Heu sentit a parlar de la presó d’Archidona? És una presó malaguenya que estava previst inaugurar aquest 2018. Recentment, però, ha estat utilitzada com a centre d’internament d’estrangers (CIE) temporal, incomplint la mateixa Llei d’Estrangeria, que estableix específicament que les persones sense papers no poden ser recloses en centres penitenciaris (perquè la seva és una falta administrativa, no legal). Ha ocupat les pàgines de la premsa perquè una de les persones que hi estava il·legalment reclosa va morir, presumptament a causa d’un suïcidi. Tot i les reiterades demandes de la família i de diverses organitzacions humanitàries per investigar el cas, ha estat ràpidament arxivat. La presó torna a ser buida: part dels 464 interns (vaja, 463 després de la mort de Mohamed, algerià, de 36 anys) van ser retornats al seu país d’origen; la resta, “repartits” per diversos CIEs de l’estat.

Recordeu El Tarajal? Ara fa quatre anys, la guàrdia civil va disparar pilotes de goma i gasos lacrimògens a un grup de persones intentaven arribar a aquesta platja de Ceuta nedant. El resultat: quinze morts. Vint-i-tres dels supervivents van ser retornats “en calent”. La causa també està arxivada, sense culpables.

Coneixeu Helena Maleno?És una periodista i activista dels drets humans, especialista en migracions i en tràfic de persones, fundadora del col·lectiu Caminando Fronteras.

"Jo també puc". Referents d'èxit per millorar les oportunitats de l'alumnat d'origen immigrat

Em fa il·lusió poder compartir amb vosaltres l'article publicat a la revista Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades (volum 3, núm.2), "Jo també puc. Els referents d'èxit poden promoure l'èxit educatiu de l'alumnat d'origen immigrat?"  (Casas, M., 2013: 44-70). 

Es tracta d'un article basat en la recerca desenvolupada a l'Institut Vallvera de Salt, durant el curs 2012/2013, sobre la possibilitat de modificació de la imatge social negativa de l'alumnat d'origen immigrat (i específicament de les noies musulmanes), entenent que és un potent condicionant negatiu en les seves trajectòries acadèmiques. La recerca em va servir com a treball final del Màster en Educació Inclusiva i es basava en una de les propostes resultants del procés de formació que havíem fet prèviament al centre (durant el curs 2011/2012) en el marc del projecte Conciutadania Intercultural de la Fundació Jaume Bofill. 

Podeu llegir-lo íntegrament i descarregar-lo en pdf aquí. 

Entretant, us en deixo un resum per anar fent boca. Espero que el trobeu interessant!

La imatge social negativa dels col·lectius immigrats incideix sobre la seva autoimatge i les seves expectatives i esdevé un condicionant negatiu en les seves trajectòries escolars. La figura dels "referents d'èxit" poden contribuir a millorar l'autoconcepte i les expectatives de l'alumnat de secundària, com ho corrobora la recerca feta en un institut de Salt. El contrast de les respostes de l'alumnat abans i després de les activitats posa de relleu la complexitat dels seus processos identitaris (com en la resta d'adolescents), l'existència de condicionants específics, la importància de les variables d'origen i gènere (sense arribar a ser factors determinants),i la possibilitat real de desenvolupar experiències capaces de generar canvi actitudinal en l'àmbit educatiu. Aquesta, però, és una via per millorar el seu èxit educatiu? Quines eines podem oferir a l'alumnat de secundària per millorar les seves oportunitats?

Marta Casas

Alumnat d'origen immigrat a l'escola: i ara què?

Avui us convido a llegir el post que he publicat al blog de la Fundació Jaume Bofill, El Diari de l'Educació, a qui agraeixo la invitació a participar en aquesta iniciativa:

Alumnat d'origen immigrat a l'escola: i ara què?

Per a una educació de qualitat per a tothom: NO A LA LOMCE

"Esta ley orgánica es el resultado de un diálogo abierto y sincero, que busca el consenso, enriquecido con las aportaciones de toda la comunidad educativa", diu literalment el Proyecto de Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa, publicada al Boletín Oficial del Congrés dels Diputats  (al final de l'apartat V de la "Exposición de motivos", p. 5). 

Després de llegir aquest fragment, no puc evitar de desconfiar de bona part de les afirmacions i les declaracions de bones intencions del text de la LOMCE. Si és evident que en l'aprovació de la llei ni s'ha obtingut cap consens ni s'han tingut en compte les aportacions de la comunitat educativa, realment podem creure que pretén formar persones autònomes, crítiques i amb pensament propi? Que "todos y cada uno de los alumnos serán objeto de una atención, en la búsqueda del desarrollo del talento, que convierta la educación en el principal instrumento de movilidad social, ayude a superar barreras económicas y sociales y genere aspiraciones y ambiciones realizables para todos" (Exposición de motivos, I)?

La lectura del text no en dóna cap garantir. Intento desgranar alguns dels aspectes (complexos) que em generen més desconfiança. 

Un d'ells és la utilització i l'accent en determinats conceptes que, al meu parer, tenen connotacions ideològiques evidents: per exemple,  les nocions de talent i capacitats: 

Morts a Lampedusa

Ball de xifres: 200 morts, 150 desapareguts, només 150 supervivents. De nou un naufragi, ben a prop de Lampedusa. La premsa encara aporta dades més esgarrifoses:  des de 1990, més de 8.000 cadàvers han arribat a la costa de la illa siciliana. El Papa Francesc parla de vergonya.

Dos-cents morts no és només un número a les pàgines dels diaris. Són dues-centes persones de les que algú recorda amb emoció el moment que van néixer, les seves primeres passes. Dues-centes persones que un dia van fer el seu primer petó. Segur que n'hi havia que cantaven bé, que cuinaven de meravella, que eren l'ànima de la festa. Mares, pares, fills, filles, germans i germanes, amics i amigues. Persones agradables i desagradables, intel·ligents o no tant, bona gent i mala gent. Dos-cents morts no són dos-cents cadàvers. Són el buit que deixen en les vides de les persones que les han estimat. Són el què hauria estat possible (potser coses importants, maques, interessants) i no serà mai.

Tant se val si vénen de Somàlia, Eritrea o d'on sigui. Tant se val si arriben a Lampedusa, les Canàries o Tarifa. No n'hi ha prou de sentir vergonya. Europa ha d'assumir la seva responsabilitat. Els europeus hem d'assumir la nostra responsabilitat en aquestes morts.

Marta Casas

Alumnat immigrat, contractes programa i cohesió social

De bon matí, m'alerta un tuit del diari Ara: "Les escoles concertades amb més alumnat immigrant perdran les ajudes específiques". Això significa no tornar a convocar els programes programa (cretas el 2006 en el marc del Pacte Nacional per a la Immigració). Aquests contractes programa s'adreçaven als centres concertats (a part del concert) amb un  elevat nombre d'alumnat d'origen immigrat o socioeconòmicament desafavorit (considerat de Necessitats Educatives Específiques -NEE-). Uns dels centres que es van poder acollir a aquest tipus d'ajudes, en primera instància, van ser els dels municipis que aplicaven mesures d'equilibri d'aquest alumnat (el mal anomenat "repartiment"); entre ells, municipis com Manlleu, Vic o Olot.
Conec bé el cas de Manlleu i, en menor mesura, els de Vic, Olot i altres municipis on s'aplica aquest tipus de redistribució. Un procediment molt discutit i debatut en el seu moment. Recordo haver participat en alguns debats sobre aquest tema, a finals dels 90, a Barcelona, i com va canviar la meva percepció quan vaig tornar a la comarca i vaig començar a treballar a Manlleu.
He afirmat en altres moments, i sostinc, que la redistribució d'alumnat amb NEE que s'ha aplicat a llocs com Osona té molts inconvenients i molts aspectes èticament i legalment discutibles. Però té una única i gran virtud: és una de les principals eines de gestió local per garantir la cohesió social.

Panenka 12: immigració i futbol

Si us digués que m'agrada el futbol, us enganyaria. Però tinc un home que és tot un entès en la matèria (ei, però no  de mirar-se els partits de lliga el cap de setmana o d'anar a esbroncar àrbitres al camp, sinó de recordar les alineacions de la premier de fa tres temporades o enganxar-se a l'enèssima repetició d'algun partit històric). El cas és que és seguidor fidel d'una revista francament interessant: Panenka. Una revista sobre futbol, diferent a la resta de premsa escrita sobre el tema. Fins i tot jo m'enganxo a alguns dels seus reportatges (us recomano que hi feu una ullada).

Doncs bé, fa uns mesos va venir tot content, dient-me: aquesta sí que te l'has de llegir. I ho he fet.... però al cap d'uns quants dies. El número 12 de la revista (d'octubre de 2012) proposa un monogràfic sobre immigració i futbol: "Fútbol sin papeles". Diversos articles fan una interessant reflexió sobre la relació de l'esport rei i un dels fenòmens sociodemogràfics més rellevants de la nostra història recent.  

En el seu article "Barro en las botas", Aitor Lagunas parla de les xarxes organitzades que capten nois africans per venir a Europa per fer proves en clubs de primera (o segona fila): testimonis de com s'utilitza el miratge d'un esport que mou milions per fer negoci a costa de les classes mitges de països africans com Costa d'Ivori, Camerun o Ghana.

Algú pensa en els catalans que han marxat?

Estic col·laborant amb la Diputació de Barcelona en la revisió del pla d'acollida de Sant Cugat del Vallès. La setmana passada vam fer una sessió de treball amb representants d'entitats integrades fonamentalment per persones d'origen immigrat, per identificar necessitats i oportunitats d'acció relacionades amb l'acollida i l'acomodació de la població nouvinguda al municipi.

Una de les persones assistents va plantejar una qüestió que em va colpir: degut a la crisi, hi ha moltes famílies d'origen immigrat que es veuen forçades a tornar al seu país d'origen. Què passa, es preguntava, amb els infants d'aquestes famílies? Què passa amb els nens i nenes nascuts aquí, santcugatencs, que se'n van al Marroc? Un país on són analfabets perquè han estat escolaritzats aquí i han après a llegir i escriure en català i castellà? Algú s'ocupa d'ells? Hi ha algun programa per fer-ne seguiment, per assegurar-se que poden continuar estudiant en català? En resum: la nostra societat té cap interès o es preocupa en algun moment per aquests infants?

Distribució d'alumnat estranger a les escoles catalanes

Aquesta setmana el Departament d'Ensenyament ha començat a publicar les dades estadístiques corresponents al curs 2011-2012. Segons les dades provisionals que publica el Departament, del total de 163.993 alumnes de nacionalitat estrangera (en els centres de règim general), 138.529 van a centres públics i 25.464 a centres privats.
El desequilibri és evident: el 84,47€% de l'alumnat estranger es troba als centres públics, enfront del 15,53% dels centres privats.
Deixo la dada aquí (ja tindrem temps de comentar-la), amb un primer interrogant: realment hi ha voluntat política o s'apliquen les mesures necessàries per evitar la segregació de l'alumnat estranger?

Marta Casas

Retorn. Pèrdua.

Fa uns dies, la  Zulma Sierra compartia amb mi un article sobre el retorn de persones immigrades al seu país d'origen: "Valiente el que vuelve a su país". En el seu bloc "La prórroga" (molt recomanable), reflexionava sobre el retorn, a arrel del curt en què ella ha participat, "Viaje de vuelta":

Si ets immigrant en situació irregular

Si ets immigrant i estàs en situació irregular (no t'he preguntat per quin motiu.... tant és), des d'abans d'ahir la teva vida és una mica més difícil. I no ho dic per la pujada de l'IVA, que sembla que portarà pel "camí de l'amargura" a tothom (omplir el dipòsit de benzina, per exemple, s'està convertint en un petit drama). Ho dic perquè des del dia 1 de setembre, el govern espanyol ha suprimit l'accés a la sanitat pública a totes les persones que es trobin en situació irregular a Espanya. Sembla ser que gasteu massa. A partir d'ara, si esteu malalts, com a molt, tindreu dret a anar a urgències (primer els de casa, ja ho sabeu). Si no teniu tots els papers, ningú no us demanarà quants anys fa que sou aquí, ni si heu cotitzat mai a la seguretat social, ni per què us trobeu en situació irregular actualment. Simplement, se us acaba de negar un dret que, fins ara, a Espanya, era universal.

El CIS diu que la immigració no ens preocupa tant

S'acaba de publicar l'avanç de resultats del baròmetre de maig del Centre d'Investigacions Sociològiques. I hi ha una dada rellevant: la immigració ja no ens preocupa com fa un temps!
A la pregunta ¿Cuál es, a su juicio, el principal problema que  existe actualmente en España? ¿Y el segundo? ¿Y el tercero?, només el 6,2% dels enquestats inclouen la immigració en alguna de les tres opcions. I només l'1%  pensa que aquest és el principal problema. Queden lluny les xifres del baròmetre de maig de l'any 2007 en què el 34,4% incloïen la immigració entre els tres principals problemes de l'estat; o el de l'any 2006, amb un pic del 43,6%!

Lluitar contra els rumors: la Catalunya inclusiva

Deu ser la primavera.... en el darrer post em lamentava de la inacció davant el creixement de les actituds racistes i xenòfobes, i avui em sembla que té molt sentit veure l'ampolla mig plena. Existeix una Catalunya xenòfoba, però també existeix una Catalunya inclusiva, que treballa per una societat cohesionada on hi tingui cabuda tothom.
En la meva última trobada amb en Rafa Crespo, a Berga, em van semblar molt interessants algunes de les experiències i iniciatives que va citar, de gent que dedica part del seu temps a intentar contrarestar els rumors sobre immigració. Em sembla que té molt sentit compartir aquestes referències. Si us dediqueu professionalment a aquestes qüestions, perquè clarament pot ser-vos d'utilitat. I si simplement us interessa el tema, perquè sempre va bé tenir arguments. En qualsevol cas, que hi hagi gent movent-se, és un motiu de tranquil·litat en aquest context convuls.
Us afegeixo un llistat amb algunes iniciatives, materials i recursos que podeu consultar. Agraeixo a en Rafa Crespo la seva generositat per compartir aquest material, fruit de moltes hores de feina. I, sobretot, us recomano que quan tingueu l'oportunitat de sentir-lo, no la deixeu escapar!

No tinc por dels racistes, tinc por de la Catalunya xenòfoba

Dissabte passat vaig ser a la manifestació contra el racisme que es va fer a Vic (http://26maigvic.cat/). La veritat és que feia temps que no anava a una manifestació i, fins a última hora vaig estar dubtant. No perquè tingui cap mena de dubte sobre el meu posicionament respecte del tema. Sinó perquè he tingut alguna mala experiència, quan m'he trobat en una manifestació de la que algú ha volgut "apropiar-se" sense representar-me en el més mínim. Totes la manifestacions tenen aquest risc: de sobte la gent de l'entorn (o una part) comença a cridar consignes que van més enllà del què es pacta en la convocatòria; o bé determinats grups s'erigeixen en representants dels manifestants i passem a engreixar les files dels seus simpatitzants sense adonar-nos-en ni voler-ho.
La manifestació de dissabte no estava exempta d'aquest risc. I més tenint en compte la polseguera política que ja havia aixecat i que ha continuat aixecant després. Però no m'hauria sentit còmoda quedant-me a casa quan, al costat, hi ha gent que surt al carrer per manifestar una cosa en la que crec fermament. I, simplement, no entro en el debat de si cal o no cal manifestar-se per aquesta qüestió, o si fer-ho és fer el joc a aquells contra els que ens manifestem. En tot cas, penso que això no és el realment important.

Ahir a Berga em va faltar una imatge per parlar de rumors...

Ahir al vespre vaig participar en la xerrada col·loqui organitzada per l'Ajuntament de Berga i el Consell Comarcal del Berguedà, "Els rumors: no t'ho creguis tot! Contrasta". Vaig tenir la sort d'estar entre amics: en Carles Solà (periodista, entre altres coses director del programa Tot un món de TV3) i en Rafa Crespo (antropòleg, entre altres coses director del Centre d'Estudis Africans).

Assistència sanitària als estrangers sense permís de residència (1)

El Decret Llei 16/2012 del Govern espanyol, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut, aixeca polseguera: exclou del dret d'assistència sanitària les persones estrangeres sense autorització de residència (amb excepció dels casos d'urgència per accident o malaltia greu, les dones embarassades i els menors de 18 anys), i a les persones majors de 26 anys que no hagin cotitzat a la SS.
Com és habitual, pagaran justos per pecadors: deixarem sense assistència mèdica una persona estrangera que fa anys que és al nostre país, que ha entrat legalment, que ha treballat i ha cotitzat a la seguretat social, que pot haver perdut el seu permís de residència quan s'ha vist afectada per l'atur (com tantes persones, estrangeres o no)? Deixarem sense assistència sanitària una persona jove, posem per cas, un estudiant universitari que després de la llicenciatura hagi continuat estudiant o fent recerca amb una beca (imaginem: en oncologia) i compleixi els 26 anys sense haver cotitzat? O fins i tot, una persona jove que en acabar els estudis se li hagi diagnosticat alguna malaltia que clarament li dificulta la inserció laboral (no ho oblidem: en un país amb unes xifres d'atur juvenil alarmants), un cop passi dels 25 anys?

Convivència, prejudicis i rumors

Darrerament, des de les polítiques locals hi ha un interès creixent en la gestió dels rumors vinculats a la immigració i la diversitat. L'existència de rumors no és un fet nou (vaig estar treballant a Manlleu entre els anys 2003 i 2005 i ja feia anys que era un tema que preocupava) però sí que ho és l'enfocament i la rellevància que s'hi dóna actualment. Segurament el context de crisi contribueix a l'aparició i difusió dels rumors. Però aquesta és l'única raó per posar l'accent en aquesta qüestió? També tinc la impressió que, com ha passat anteriorment amb altres qüestions (el civisme, per exemple), hi ha un cert component d'actualitat (per no dir-ne "moda", que em sembla un terme una mica frívol) en la decisió de treballar aquest tema.

Cartes des de la Catalunya xenòfoba (3): xusma

En ocasions, la Catalunya xenòfoba té noms i cognoms, fins i tot cites al calendari. Ahir, 22 d'abril, PxC celebrava la seva festa a la Bassa dels Hermanos de Vic, on hi van assistir unes 300 persones.
Segons publica El 9 Nou en la seva edició d'avui, el mateix diumenge al matí un centenar de joves d'entitats antifeixistes i independentistes es van concentrar al Passeig per mostrar el seu rebuig a les idees xenòfobes de PxC. Sembla que Anglada, en el seu discurs, va carregar una bona estona contra aquesta "xusma", a més de fer-ho contra "la casta política plena de lladres i corruptes" i "la lacra islamista", segons aquest diari (jo no hi era).

Cartes des de la Catalunya xenòfoba (2): integració?

Aquesta tarda la meva filla tenia classe de música. Quan l'he anat a buscar, anant cap al parquing on he aparcat el cotxe, hem avançat dues dones marroquines que anaven "carregades de canalla". No heu sentit mai allò que les immigrants "pareixen com conilles"? O allò altre de "com si no n'hi hagués prou, només saben tenir canalla"? Fa uns anys, hi havia una pintada a l'antic tram de carretera abans de la inauguració de l'eix transversal (parlo de dies....), a l'alçada de Les Oluges (a la Segarra),  que deia: "cada català 3 fills, i els nacionalistes 4".