Aquest matí he assistit a l'acte d'inauguració del curs escolar 2016-2017 a Manlleu, amb ganes de sentir la conferència de la Najat el Hachmi: "Una escola on arrelar". La Najat ens ha ofert una xerrada (de fet, un relat, tal com ella mateixa ha dit) francament inspiradora, amb la lucidesa que la caracteritza i aquesta capacitat seva de dir veritats que no sempre són amables sense cap acritud i amb un somriure a la cara.
M'ha agradat especialment la manera com parlava del procés d'arrelament: no l'arrelament administratiu (que difícilment ajuda a arrelar), sinó el procés de fer arrels al lloc que esdevé el nostre. Ens ha proposat un concepte d'arrelar que seria sinònim de pertànyer, i que requereix necessàriament passar per l'afecte, per estimar les persones, els espais, la memòria....
La Najat insistia també sobre la importància de l'escola com a espai privilegiat de contacte (primer i fonamental) de les persones d'origen immigrat (tant els nens i les nenes com les seves famílies) amb la societat receptora. I en la importància que aquest primer contacte sigui afectuós per poder arrelar. De fet, anava més enllà demanant que, fins i tot, es produeixi un enamorament de la família amb l'escola (més endavant, deia, ja vindran els problemes de convivència com en totes les relacions).
Sóc del parer que als professionals que treballem en l'àmbit de l'educació, i sobretot a secundària, ens sol fer por...
