All-in Ed: una aposta pel "school engagement"

All-in ED: a bet for school engagement for everyone és un projecte Erasmus+ (modalitat KA220, de socis cooperants en l'educació als centres) que estem desenvolupant a l'institut Antoni Pous des del 2021 conjuntament  amb cinc partners: un centre de secundària de Keuruu (Finlàndia), la Universitat de Jyväskylä (Finlàndia), i tres centre de primària i secundària de Covilha (Portugal), Bad-Voslau (Àustria) i Gerolstein (Alemanya). 

El projecte pivota sobre el concepte de school engagement, que en català traduim com a vinculació escolar, com una de les vies per prevenir l'abandonament escolar prematur. Aconseguir que l'alumnat se senti afectivament vinculat a l'escola, hi participi activament, estigui motivat, s'hi senti reconegut... són elements que faciliten la seva continuïtat en els estudis i, probablement, la principal via que tenim les i els docents a l'aula per contribuir-hi.

Gestió inclusiva de la diversitat i capacitació professional

 

Fa una colla de mesos vaig rebre una trucada de l'Aina Tarabini, que em va convidar a participar en l'Anuari de l'Educació de la Fundació Bofill que ella dirigiria. Tota una sorpresa i un orgull! L'encàrrec: reflexionar sobre com els i les professionals de l'educació podem capacitar-nos per fer una gestió inclusiva de la diversitat. 

Ha estat una fantàstica oportunitat de posar en ordre reflexions i aprenentatges, tant des de la perspectiva més teòrica com des de la pràctica docent. I també una fantàstica oportunitat per compartir i contrastar idees amb l'Aina i les companyes i companys que van formar part del seminari de treball entorn del meu capítol: l'Ester Bonal, la Marta Comas, la Pilar Ugidos, en Xavier Besalú, en Miquel Àngel Alegre, l'Antoni Tort i l'Edgar Iglesias. 

Us convido a la lectura del capítol i de tot l'anuari, i també a visionar aquest breu vídeo en el que resumeixo les meves aportacions:

TARABINI, Aina (directora). Els reptes de l'educació a Catalunya. Anuari 2022.  

CASAS, Marta. "Gestió inclusiva de la diversitat i capacitació professional: un vincle indestriable"

Activitat Khoreia 2022: We are the world / Nosaltres som el món

 L'activitat Khoreia de Nadal 2022 ha tingut més repercussió que mai... dins i fora del nostre institut!

Analitzant les dades lingüístiques del centre ens vam adonar que hi havi auna persona que parlava llengua de signes catala (LSC) i se'ns va acudir que era l'ocació perfecte per visibilitzar-ho. D'aquí va sortir la idea d'arranjar el clàssic We are the world per al nostre Cor Khoreia (que enguany té més de cent cantaires!), adaptant una part de la tornada amb RSC. L'enregistrament de la cançó, a càrrec del cor Khoreia i amb la col·laboració de la cantant manlleuenca, va ser possible de nou gràcies a la col·laboració d'en Guillem Roma, que també es va fer càrrec del vídeo-clip que vam enregistrar amb la participació de tot l'alumnat d'ESO, Batxillerat i IFE-AMIE.

Una experiència fantàstica que, sobretot, ens ha ensenyat que tenim molt a aprendre de les persones que sovint pensem més en clau de què no poden fer que no pas de les seves potencialitats. Treballar amb l'Èlia, la nostra alumna signant i amb l'Àngel, company seu a l'itinerari de formació específic per a persones amb discapacitat, ha estat un aprenentatge per a tothom!

Us convido a veure el vídeo i gaudir de la nostra feina:

Però si voleu una mica més d'informació, també podeu llegir l'article que hem fet per a Senderi, Educació en Valors: Khoreia a l'INS Antoni Pous de Manlleu, que també han publicat al Diari de l'Educació. 

I això no és tot! Si teniu ganes d'aprendre la nostra versió o de fer un projecte similar, hem compartit tots els materials, vídeos tutorials, partitures... a través d'El Teler de Música. Podreu trobar tots els continguts en obert a We are the world / Nosaltres som el món.

Sobre expectatives docents

 Recentment he tingut l'oportunitat de col·laborar amb la Fundació Bofill amb un article sobre expectatives docents al monogràfic Professorat i centres amb altes expectatives. Què ens diu la recerca i com dur-ho a la pràctica (butlletí Recerca i Acció núm. 2).

Comparteixo amb vosaltres l'article i la idea que els i les docents tenim la responsabilitat social de lluitar contra les desigualtats i desenvolupar les accions necessàries per promoure la igualtat d'oportunitats.

L'ESCOLA QUE CONFIA EN TU I LES TEVES CAPACITATS

Encara més Khoreia!

 A l'Institut Antoni Pous de Manlleu hem continuat treballant en el projecte Khoreia de música en comunitat i per a la inclusió, ampliant-lo i consolidant-lo. Enguany, hem pogut tornar a reprendre els assajos de la coral (amb una setantena de cantaires!) i hem fet una nova activitat Khoreia de Nadal: "Singing all together", a partir de la proposta d'El Teler de Música, amb les veus del Cor Khoreia, la participació de l'alumnat d'ESO, Batxillerat i IFE i amb la col·laboració, de nou, d'en Guillem Roma (que fa uns vídeos espectaculars!).

M'enamoren les cares, les ganes, les veus... i els companys i companyes que s'hi apunten i ho fan créixer! Quin luxe poder treballar així!

Khoreia: música en comunitat, música per la inclusió

L'any 2018 vam crear una coral a l'institut Antoni Pous de Manlleu, amb alumnat dels diversos cursos d'ESO. Era una idea que en Lluís Monteis, aleshores director, ja m'havia plantejat només de començar a treballar a l'institut i que vam portar a terme amb la meva companya Júlia Camprubí. Per posar-li nom vam demanar propostes a l'alumnat i el professorat del centre, i els mateixo cantaires van triar-lo. El nom escollit va ser el que ens havia proposat en Joan Silva, professor de llatí i grec (gran especialista en poesia grega antiga i, entre altres coses, traductor de La música de Plutarc): Cor Khoreia.

La khoreia (χορεία), a l'antiga Grècia, era l'art de cantar i ballar en grup, un element central en la vida comunitària. El nom perfecte, per tant, per la idea que teníem d'una coral inclusiva, oberta a tots els perfils d'alumnat i que ens havia de servir per promoure l'equitat en l'accés a la música i l'expressió artística.

Amb la irrupció de la pandèmia el cant coral s'ha convertit en una activitat de risc, i la continuïtat de les corals un objectiu gairebé impossible. Però justament aquesta dificultat ens a esperonat per trobar altres maneres de continuar fent música entre tots i totes. Així va néixer el Projecte Khoreia, amb la programació d'activitats obertes a tot el centre (i a tota la comunitat educativa), amb els mateixos objectius que plantejàvem: la inclusió de tot l'alumnat, la participació de tota la comunitat educativa i el foment de la motivació, el benestar emocional i la cohesió a través de la música.

De la primera activitat programada per Nadal en surt el vídeoclip que comparteixo. 

Les competències per a la convivència al currículum actual

En l'article “Les competències oblidades” (publicat a Senderi. Educació en valors, núm. 48, gener 2019), parlo de l'absència de les competències per a la convivència com una de les principals mancances del nou currículum competencial. Deixeu-me argumentar aquesta afirmació, fent una ullada al currículum.

En primer lloc, cal tenir present que tot i l'aparent novetat dels currículums vigents, el model competencial és previ (ja apareixia en els decrets anteriors) i es basa en les 8 competències clau definides a la recomanació comunitària 2006/962/CE[1]:

MIRAR PER VEURE

(Article publicat a El 9 Nou, 25/05/2018)

Fa uns anys, l'ajuntament de Londres va engegar una campanya per sensibilitzar els conductors de la ciutat sobre la importància de tenir presents els ciclistes per evitar accidents. Sota el lema "It's easy to miss something you're not looking for" (és fàcil que et passi per alt allò que no busques), van crear una divertit test d'atenció en el que calia observar detingudament com dos equips de bàsquet feien diverses passades amb un parell de pilotes. Al final del test, es feia recompte de les passades. Però, per a sorpresa dels espectadors, també es demanava qui havia vist un ós fent moonwalk. A continuació, el vídeo es rebobina, el tornem a mirar amb atenció i, efectivament, per entremig dels jugadors de bàsquet es passeja un paio disfressat d'ós fent el famós pas de Michael Jackson; incomprensiblement, el primer cop se'ns havia passat per alt (si voleu veure'l, entreu a youtube i escriviu "Awareness test"). Un divertit exercici que posa de manifest les limitacions de la nostra percepció i que, amb una bona dosi d'humor, va aconseguir que milions de persones es fessin conscients que, per veure els ciclistes, calia tenir-los presents: mirar-los.

Aquesta és la mateixa idea que el diumenge 13 maig expressava l'obra de teatre "Mirades", dirigida per Montse Vilà i protagonitzada per l'alumnat i el professorat del Centre de Formació d'Adults

Educart pel Desenvolupament

És tot un plaer poder compartir el vídeo que ha realitzat en Sergi Brió sobre el projecte Educart pel Desenvolupament, amb el qual he estat col·laborant els dos darrers anys.

Es tracta d'un projecte d'intervenció socioeducativa a través de les arts (fonamentalment la música), coliderat per la Fundació EDUCO i Xamfrà, amb el finançament de  l'Ajuntament de Barcelona i la participació de Comusitària i Basketbeat. S'ha desenvolupat en diversos centres de la ciutat de Barcelona: l'escola Mediterrània de la Barceloneta, l'escola Mestre Morera de Ciutat Meridiana i l'institut Miquel Tarradell del barri del Raval.

Us convido a veure el documental i a gaudir-lo!

Què hem fet malament?

Comparteixo des d'aquí la reflexió que hem publicat a El Teler de Música, a l'Aula Elisa Roche.

Un mes després dels atemptats a Barcelona i Cambrils, reivindiquem la necessitat de treballar per la pau i la convivència, per construir una societat i un món millor, a partir de les reflexions de Philipe Meirieu i les paraules de Wafa Marsi.

QUÈ HEM FET MALAMENT?

(El Teler de Música)

Xavier Bonal parla d'educabilitat

Fa uns dies El Diari de l'Educació va publicar un interessant article de Xavier Bonal: "És possible educar en qualsevol context?". Una pregunta que, si més no, crida l'atenció.

En Xavi Bonal reflexiona sobre la complexa relació entre la pobresa i l'educació. Per què els infants pobres tenen més obstacles en el seu procés d'aprenentatge que els infants que no ho són?  Són múltiples els estudis que assenyalen el nivell socioeconòmic com un dels factors més rellevants en els resultats de l'alumnat (com deia Francesc Carbonell, el fracàs escolar s'acarnissa en els més febles). Però quina és la causa? O quines són les causes?

En aquest article, Bonal introdueix el concepte d'educabilitat (pres de López i Tedesco), per referir-se als "factors aliens a les seves capacitats individuals que limiten injustament les seves possibilitats d'aprenentatge i d'èxit escolar". Es tracta d'una mirada que posa l'èmfasi en els "factors associats a la pobresa que impedeixen l'aprofitament de les oportunitats educatives". Una idea similar a la de Booth i Ainscow (2002), quan parlen de les barreres per a l'aprenentatge. 

Arrelar, pertànyer, estimar

Aquest matí he assistit a l'acte d'inauguració del curs escolar 2016-2017 a Manlleu, amb ganes de sentir la conferència de la Najat el Hachmi: "Una escola on arrelar".  La Najat ens ha ofert una xerrada (de fet, un relat, tal com ella mateixa ha dit) francament inspiradora, amb la lucidesa que la caracteritza i aquesta capacitat seva de dir veritats que no sempre són amables sense cap acritud i amb un somriure a la cara.

M'ha agradat especialment la manera com parlava del procés d'arrelament: no l'arrelament administratiu (que difícilment ajuda a arrelar), sinó el procés de fer arrels al lloc que esdevé el nostre. Ens ha proposat un concepte d'arrelar que seria sinònim de pertànyer, i que requereix necessàriament passar per l'afecte, per estimar les persones, els espais, la memòria....

La Najat insistia també sobre la importància de l'escola com a espai privilegiat de contacte (primer i fonamental) de les persones d'origen immigrat (tant els nens i les nenes com les seves famílies) amb la societat receptora. I en la importància que aquest primer contacte sigui afectuós per poder arrelar. De fet, anava més enllà demanant que, fins i tot, es produeixi un enamorament de la família amb l'escola (més endavant, deia, ja vindran els problemes de convivència com en totes les relacions).

Sóc del parer que als professionals que treballem en l'àmbit de l'educació, i sobretot a secundària, ens sol fer por...

Música i transformació social

Moltes setmanes de silenci i inactivitat al meu blog.... però no pas a la vida real. Potser d'aquí ve ;). O potser no. Potser és només que no sé trobar les paraules per respondre a aquest món de desigualtats que ens interpel·la, i opto per allò que cantava en Manolo García: callo per por que les meves paraules no siguin més adients que el silenci.

Però des d'aquest sentiment, continuo pensant que cal lluitar per canviar el món. I que aquesta lluita té molts fronts: els mediàtics i els oblidats, els grans i els petits, els llunyans i els propers. I que potser (tampoc en tinc la certesa) el que ens cal per mantenir la dignitat com a ciutadans d'aquest món convuls és trobar el nostre propi espai de lluita.

Em fa il·lusió compartir un projecte en el que estic col·laborant des de fa uns mesos: Educart pel Desenvolupament. Una iniciativa liderada per la Fundació Educo i Xamfrà que ofereix tallers de música, dansa i arts escèniques en tres centres de Barcelona (dels barris de la Barceloneta, Ciutat Meridiana i el Raval). Es tracta d'un projecte coral en el que hi participen entitats com BasketBeat, Comusitària (Riborquestra), TEB-Ravalnet (La Llama), Escola Mestre Morera, Escola Mediterrània, INS Miquel Tarradell, Monestir de Pedralbes, i hi col·laboren estudiants en pràctiques de la UB i la UAB...

L'objectiu del projecte és contribuir a canviar l'autopercepció dels infants i joves que hi participen, a partir de la seva vinculació amb un projecte educatiu i artístic que posa l'èmfasi en la inclusió, en la relació entre les persones del grup, en les seves necessitats, en la implicació en un projecte col·lectiu... i tot això a través de l'art. Perquè volem aconseguir que aquests infants i joves es reconeguin subjectes de drets i que vulguin implicar-se en processos de transformació individual i social. 

És un autèntic goig compartir temps de treball i reflexió amb una colla de gent que pensa, com jo mateixa, que sí que podem canviar el món. I que podem començar a fer-ho cantant, ballant i rient amb un grup de nens i nenes.

Però això no exclou que miri amb una certa admiració i enveja la valentia d'aquells que porten la seva lluita a llocs més difícils i fan que el seu esforç tingui un impacte directe sobre situacions que ens fan perdre el son. Aquesta tarda m'hi ha fet pensar la notícia de la visita a Txarango al camp de refugiats d'Idomeni. Ara encara em ve més de gust escoltar-los :)

Marta Casas

Educació inclusiva per garantir l'equitat i la cohesió

I continuo compartint :)
Avui, el vídeo que vaig enregistrar fa uns dies per a Educació Post 2015, un projecte del Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill (a qui agraeixo que em convidessin a participar en aquesta iniciativa), orientat a contribuir al debat sobre els objectius per a l'educació mundial després del 2015, que es presentarà enguany a la UNESCO i a la comunitat internacional.
Hi proposo algunes reflexions sobre com abordar dos dels reptes que considero més rellevants per a l'educació al nostre país: l'equitat i la cohesió.

Marta Casas 

"Jo també puc". Referents d'èxit per millorar les oportunitats de l'alumnat d'origen immigrat

Em fa il·lusió poder compartir amb vosaltres l'article publicat a la revista Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades (volum 3, núm.2), "Jo també puc. Els referents d'èxit poden promoure l'èxit educatiu de l'alumnat d'origen immigrat?"  (Casas, M., 2013: 44-70). 

Es tracta d'un article basat en la recerca desenvolupada a l'Institut Vallvera de Salt, durant el curs 2012/2013, sobre la possibilitat de modificació de la imatge social negativa de l'alumnat d'origen immigrat (i específicament de les noies musulmanes), entenent que és un potent condicionant negatiu en les seves trajectòries acadèmiques. La recerca em va servir com a treball final del Màster en Educació Inclusiva i es basava en una de les propostes resultants del procés de formació que havíem fet prèviament al centre (durant el curs 2011/2012) en el marc del projecte Conciutadania Intercultural de la Fundació Jaume Bofill. 

Podeu llegir-lo íntegrament i descarregar-lo en pdf aquí. 

Entretant, us en deixo un resum per anar fent boca. Espero que el trobeu interessant!

La imatge social negativa dels col·lectius immigrats incideix sobre la seva autoimatge i les seves expectatives i esdevé un condicionant negatiu en les seves trajectòries escolars. La figura dels "referents d'èxit" poden contribuir a millorar l'autoconcepte i les expectatives de l'alumnat de secundària, com ho corrobora la recerca feta en un institut de Salt. El contrast de les respostes de l'alumnat abans i després de les activitats posa de relleu la complexitat dels seus processos identitaris (com en la resta d'adolescents), l'existència de condicionants específics, la importància de les variables d'origen i gènere (sense arribar a ser factors determinants),i la possibilitat real de desenvolupar experiències capaces de generar canvi actitudinal en l'àmbit educatiu. Aquesta, però, és una via per millorar el seu èxit educatiu? Quines eines podem oferir a l'alumnat de secundària per millorar les seves oportunitats?

Marta Casas

Portar el mocador

Una recent discussió sobre l'ús del mocador entre les noies musulmanes (recordo: noies catalanes d'origen immigrat, perquè a aquestes alçades, en la major part dels casos parlar de noies immigrades no té massa sentit) em porta a recuperar "Hiyab", l'exquisit curt de Xavi Sala (2005).

Simplement us convido a veure'l (a re-veure'l, segurament). Perquè de tant en tant cal tornar a allò que en algun moment ens ha fet pensar.

Compromís ètic del professorat: entendre i gestionar la diversitat cultural a l'escola

Recentment s'ha publicat un llibre amb les principals ponències del cicle de debats organitzat per la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya: Què vol dir ser mestre avui? Reflexions al voltant del compromís ètic del professorat (podeu comprar-lo a ABACUS o descarregar-lo gratuïtament aquí). 

Vaig tenir la sort de poder participar en aquest cicle de debats amb una ponència (que trobareu publicada) que es deia "Com entendre i gestionar la diversitat cultural i la interculturalitat" i que intentava donar resposta a tres preguntes de partida: Com s'ha d'entendre i gestionar la diversitat cultural en entorns educatius? Com es crea un entorn de convivència i valors al centre? Com es gestiona el pluralisme ètic que generen les societats plurals?.

En el meu article proposo alguns elements que ens poden ajudar a reflexionar críticament sobre la nostra pròpia acció i a facilitar processos educatius que contemplin i donin resposta a la diversitat cultural.

Alumnat d'origen immigrat a l'escola: i ara què?

Avui us convido a llegir el post que he publicat al blog de la Fundació Jaume Bofill, El Diari de l'Educació, a qui agraeixo la invitació a participar en aquesta iniciativa:

Alumnat d'origen immigrat a l'escola: i ara què?

La comunicació intercultural (i 3)

Acabava el darrer post preguntant quines eines i estratègies proporciona la comunicació intercultural per facilitar la comunicació entre persones amb referents culturals diversos. 

El pas previ fonamental és l'exercici del que s'anomena descentrament cultural: l'esforç per superar el marc de referència cultural propi i entrar en la lògica del marc de referència de l'altre. Atenció, perquè això no significa participar dels punts de vista de l'altre (ni tan sols acceptar-los), però sí comprendre (o endevinar) les seves motivacions i les seves raons o, si més no, suposar-ne la legitimitat des del seu punt de vista.

De fet, el descentrament cultural és un exercici d'empatia que ens permet posar-nos en el lloc de l'altre i així facilitar la comprensió dels seus comportaments, motivacions, temors... Però també és un exercici d'observació i reconeixement de la pròpia realitat. Només en la mesura que jo em faig conscient del meu posicionament i d'allò que el condiciona (també de la meva reacció afectiva), seré capaç d'entendre quin pot ser el posicionament i els condicionants (i la reacció afectiva) de l'altre.

PISA o no PISA?.... aquesta és la qüestió

En ple ball de xifres i dades del recent informe PISA, em sembla més pertinent que mai obrir una mica el prisma de la nostra mirada sobre l'educació. Abans d'escriure res, us proposo llegir i escoltar. Dues recomanacions:

La primera: el post d'Isabel Villagar al seu blog "La brújula del canto": "El informe PISA y la evaluación de las competencias en música".

I la segona, el conegut vídeo animat de Sir Ken Robinson reflexionant sobre els paradigmes en educació:

Realment PISA és el millor instrument de mesura de la qualitat dels sistemes educatius? Si voleu, d'aquí uns dies en parlem...

Marta Casas