dissabte, 16 de juny de 2012

Avui, jo també sóc Badalona

Fa una estona he arribat de Badalona, després de participar en la jornada de reflexió i debat organitzada per la plataforma "Badalona som tots" (i de menjar-me un arròs fantàstic de cara al mar i en bona companyia -gràcies Ricard!-).  Els darrers resultats electorals i l'arribada de García Albiol a l'alcaldia ha estat una "patacada" per al moviment: la política del govern local no coincideix amb els objectius plantejats des de la xarxa social (per dir-ho finament), i es planteja com continuar treballant. El títol de la jornada: "I ara què? La xarxa social davant un context polític advers".


La pregunta no és fàcil de respondre. Efectivament, el context polític és advers, i encara més el context econòmic! Però també suposa una oportunitat interessant de canviar algunes coses que és evident que no han funcionat bé:

  • La dependència que el tercer sector ha tingut i té de l'administració i que genera una relació clielentelar que desdibuixa el rol social dels diferents actors. Cal trobar noves formes de finançament, noves estratègies per aconseguir recursos, repensar les necessitats i garantir l'autonomia que enforteixi i empoderi un tercer sector debilitat.
  • La manca de continuïtat de les polítiques i els programes d'acció locals, excessivament condicionats per les dinàmiques electorals. Cal aconseguir la continuïtat en les polítiques i en els projectes, més enllà dels períodes de 4 anys: és imprescindible que siguin els governs locals qui defineixi les línies d'acció? No poden ser les xarxes socials autònomes i enfortides?
  • La manca de definició en els objectius. Cal definir el focus, establir prioritats i objectius clars, fàcilment comprensibles.
  • Els col·lectius més vulnerables no s'han incorporat efectivament en les "solucions". Cal empoderar aquests actors socials, generar espais, dinàmiques i oportunitats de participació real i efectiva
  • La negació (o el no reconeixement) de determinades problemàtiques. És cert que s'ha abusat dels discursos "bonistes" (grrr, amb la ràbia que em fa la parauleta!), i és necessari reconèixer i acceptar les dificultats i els problemes com a primer pas per afrontar-los.
Existeix un capital humà i una experiència que cal reconèixer i aprofitar: la resposta als nous reptes es troba en la innovació sobre allò que ja sabem fer i que hem constatat que funciona. Podem i hem d'aprofitar els elements nous: les possibilitats de comunicació i difusió de les xarxes socials, la dimensió global de les problemàtiques locals (l'anomenada dimensió "glocal").... I incorporar els actors que no han tingut un paper rellevant (actiu) fins ara: la població immigrada, els col·lectius desafavorits, les noves generacions...
Feia temps que no anava a Sant Roc i sempre és un plaer visitar la seu de la Fundació Ateneu Sant Roc (una entitat emblemàtica al nostre país). No és un barri fàcil; no ho ha estat mai (avui mateix un veí em parlava de la seva creació, dels seus records d'infància). Però és un barri ple de gent lluitadora (com el Raval, com la Mina, com Sant Cosme..., com altres barris badalonins) que no han deixat de creure que encara val la pena lluitar per la justícia social, per la cohesió, pel benestar en definitiva. I en el pati de l'Ateneu m'he sentit a casa: en la Catalunya inclusiva que lluita per mantenir els drets de tots i totes, per aconseguir entorns on la gent pugui viure amb dignitat, per un futur més engrescador que el present.
Avui, jo també sóc Badalona.
Marta Casas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada