diumenge, 11 de gener del 2015

Je suis Ahmed... i Fatima i Mohamed...

"No estic d'acord amb el què dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho"

Aquesta és la idea que expressava a twitter l'escriptor belga Dyab Abou Jahjah l'endemà de l'atemptat al Charlie Hebdo, referint-se a un dels policies assassinats, creant el hashtag #JeSuisAhmed, que en els darrers dies ha pres força a tot el món al costat de #JeSuisCharlie. 


Una idea que crec que hauria d'esdevenir el nucli de la lluita contra la barbàrie i per la defensa de les principals fites de la civilització: la llibertat, la defensa de les idees des de la raó i el diàleg, la
democràcia. El més valuós no són les idees, sinó el dret a tenir-les i a expressar-les. Per tant, no es tracta d'una guerra entre religions ni entre cultures; es tracta de l'enfrontament entre la civilització i la barbàrie, entre la raó i el fanatisme (dins de cada religió, de cada cultura).

I, enmig de tot això, els milers de musulmans i musulmanes de casa nostra, de nou sota la lupa. Sota el foc creuat dels que maten en nom de la seva religió i dels que voldrien condemnar tot l'Islam. Interpel·lats de nou: "estàs amb mi o contra mi?", sovint sense opció a una resposta crítica. Avui, a Europa, no és fàcil dir-se Fatima o Mohamed... però no sé si això genera massa empatia.

Quin delicat equilibri! Més que mai, ens calen les veus assenyades (com em deia ahir en Francesc Carbonell, amb qui sempre és un goig parlar).... encara que només sigui per recordar el que ja fa temps que sabem, com les paraules de Voltaire. 



Marta Casas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada