dilluns, 25 de maig de 2015

En record de la Nuri

Avui fa 11 anys de la mort de la Nuri, la meva germana.  Comparteixo les seves paraules, publicades a La festa dels crancs, d'una tarda a la Barceloneta, el febrer de 2004, i el dibuix que ens va regalar Carles Quiles per il·lustrar-ho.

(...) Quina calma, veure tanta aigua, tan infinita..., em vaig imaginar que el mar era com jo, feta de gotetes d'aigua, que les onades són com la vida, tot d'un plegat estàs a la cresta per baixar immediatament al fons de tot, plena d'escuma, que et penses que no et podràs aixecar. (...)


Encara i sempre dolorosa la teva absència i present el teu record.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada