divendres, 9 de setembre de 2016

Arrelar, pertànyer, estimar

Aquest matí he assistit a l'acte d'inauguració del curs escolar 2016-2017 a Manlleu, amb ganes de sentir la conferència de la Najat el Hachmi: "Una escola on arrelar".  La Najat ens ha ofert una xerrada (de fet, un relat, tal com ella mateixa ha dit) francament inspiradora, amb la lucidesa que la caracteritza i aquesta capacitat seva de dir veritats que no sempre són amables sense cap acritud i amb un somriure a la cara.

M'ha agradat especialment la manera com parlava del procés d'arrelament: no l'arrelament administratiu (que difícilment ajuda a arrelar), sinó el procés de fer arrels al lloc que esdevé el nostre. Ens ha proposat un concepte d'arrelar que seria sinònim de pertànyer, i que requereix necessàriament passar per l'afecte, per estimar les persones, els espais, la memòria....

La Najat insistia també sobre la importància de l'escola com a espai privilegiat de contacte (primer i fonamental) de les persones d'origen immigrat (tant els nens i les nenes com les seves famílies) amb la societat receptora. I en la importància que aquest primer contacte sigui afectuós per poder arrelar. De fet, anava més enllà demanant que, fins i tot, es produeixi un enamorament de la família amb l'escola (més endavant, deia, ja vindran els problemes de convivència com en totes les relacions).


Sóc del parer que als professionals que treballem en l'àmbit de l'educació, i sobretot a secundària, ens sol fer por...
...aquesta idea d'estimar. Com si estimant els nostres alumnes fóssim menys professionals, o ens mostréssim vulnerables, o "perdéssim autoritat" (això que ens fa tanta por!). Per això agraeixo profundament qui, sense cap mena de vergonya, apel·la a l'amor com una condició bàsica per a l'educació.

Recordo que fa uns anys, en unes jornades sobre l'escola a Andorra, una de les assistents em va demanar si s'havia d'estimar els alumnes. Jo no en tinc cap dubte: és clar que s'han d'estimar els alumnes! Perquè sense vincle afectiu, és molt més complicat treballar-hi. Però estimar-los no significa voler-los adoptar, ni convertir-nos en les seves mares. Significa respectar-los, voler per a ells el millor del món, ser receptius a les seves necessitats per intentar donar-hi respostes, mirar-los amb uns ulls capaços de descobrir què tenen de bo i d'especial cadascun d'ells (encara que a vegades ens costi), intentar ser-hi sempre que ens necessiten (tant per donar un cop de mà com per posar límits, per felicitar-los o per renyar-los). I també significa aprendre el seu nom (i aprendre a pronunciar-lo correctament), ser respectuosos i afables amb les seves famílies, formar-nos per aprendre a fer millor la nostra feina.... almenys mentre els tenim a les aules. Si voleu, podem oblidar-los quan acaba el curs, però pel setembre ens toca tornar a començar.

Tan de bo aquest inici de curs tinguem tots les ganes i la capacitat d'enamorar els alumnes i les famílies que ens arribin. Perquè és només des del vincle afectiu (com assenyala l'educació socioafectiva des de fa tant temps, i com també recordava la Najat), que som capaços de desplegar tot el potencial de la relació educativa.

Bon inici de curs!

Marta Casas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada