Però trobo a faltar un clam. Fa gairebé vint anys que treballo com a especialista en educació intercultural i he tingut l'oportunitat de conèixer els esforços de molta gent que ha lluitat per perquè l'educació del nostre país fos, també, una educació de qualitat per a l'alumnat nouvingut. És cert que sovint, els i les que ens hem dedicat a aquest tema, hem estat molt crítics amb allò que hem assolit: falta tant, encara! Hi ha tants infants i adolescents que, encara ara, ho tenen més difícil pel simple fet que els seus pares, en algun moment, han vingut d'algun altre lloc! Però també és cert que tots els esforços de tanta gent han tingut impactes positius.
I em fa molta por que tot això es perdi, quan enmig del soroll de tanta crisi i tantes retallades, desapareix la simple menció del tema.
Que ja no parlem d'immigració no és pas dolent: segurament n'havíem parlat molt massa i això tampoc ajudava. Però, com deia la meva iaia (i diu també en Francesc Carbonell), totes les maces piquen: tant dolent és parlar-ne massa com no parlar-ne gens.
I, malauradament, encara no ha arribat el moment de deixar de parlar-ne. Encara, ser conceptualitzat com a "immigrant", significa un desavantatge. Encara hi ha famílies que no volen matricular els seus fills i filles en centres on hi ha molts "immigrants".
Per això, més que mai, voldria reconèixer la tasca de tanta gent que continua lluitant perquè no ens oblidem d'un alumnat que ja no té problemes d'idioma ni arriba a mig curs, però a qui encara no hem estat capaços de garantir l'equitat que tant prediquem.
Per això m'ha fet il·lusió trobar l'article de Xavier Besalú ¿Por qué una educación intercultural? I per això us recomano que el llegiu i no deixeu de tenir-lo present.
Marta Casas
Jo penso que mirant'ho positivament, i amb ulls de persona de poble, t'he de dir que no va tant malament. A l'escola on van el meu net i tres netes hi ha escolars de tots colors i molt integrats. Pot ser que la fatalitat de percepció negativa en tots els àmbits socials que, actualment ens envolta...ser això que ens deprimeix una mica. pot ser diferents indrets o zones que nosaltres no coneixem..Et proposo que ens passis un resum del que més t'ha interessat de la lectura de l'article de Xavier Besalú.
ResponEliminaGràcies pel comentari, Assumpta. Segurament tens raó que hi ha molts nens i nenes d'origen immigrat que fan els seus processos d'escolarització amb total normalitat. Però també és cert que hi ha molts entorns en què la realitat és més crua. I crec que tenim prou exemples per afirmar que, un cop acaben l'escola, aquests infants, només pel fet del seu origen, a vegades es troben dificultats afegides. És per això que penso que cal continuar treballant i no oblidar aquest tema.
ResponEliminaSuggereixes que faci un resum de l'article d'en Besalú.... jo et suggereixo que el llegeixis sencer (no pateixis, no és llarg), perquè tot ell és molt interessant.
Una abraçada,