divendres, 3 de maig de 2013

Sobre el decret de plantilles i provisió de llocs docents

El dia 19 d'abril el Departament d'Ensenyament va fer públic l'esborrany del Decret de Plantilles i Provisió de Llocs Docents, en el marc del procés d'implementació de la LEC. De seguida hi va haver reaccions a la xarxa (#nodecretdeplantilles) i ahir mateix en parlaven tots els informatius.
Jo estic una mica sorpresa. M'he llegit l'esborrany (podeu accedir-hi aquí) i, francament, em costa entendre perquè només se senten veus en contra. Vull parlar des de la prudència, perquè és un tema prou delicat. Però si un dels elements que dificulten la continuïtat dels projectes educatius és la dificultat de consolidar de plantilles, no és evident que un decret d'aquest tipus és una bona notícia per a l'educació al nostre país?


Miquel Martínez (a Propostes entorn del professorat i el sistema educatiu català, publicat el 2008 per la Fundació Jaume Bofill, a Debats d'Educació, núm. 10) assenyala que, per enfortir l'escola cal modificar aspectes que afecten el professorat i els centres, entre altres el sistema d'incorporació i selecció del professorat.
Em remeto també a una de les conclusions que apunta Ferran Ferrer a PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya (Fundació Jaume Bofill, 2011):
"En el marc d'un model d'educació inclusiva cal orientar les polítiques educatives vers un tipus de centre escolar (públic o privat concertat) que aculli al seu si alumnes de diferents cultures d'origen, classe social, sexe, capacitats i habilitats diferents. Per fer-ho cal una formació del professorat adequada per gestionar aquesta diversitat, dotacions suficients per poder fer una oferta educativa de qualitat en aquest context de diversitat dins els centres escolars, uns equips directius amb autonomia i responsabilitat per dur-ho a terme, un professorat clarament compromès amb la professió i amb la millora dels resultats dels seus alumnes i una política educativa focalitzada sobre aquest objectiu" (Ferrer, 2011:256)

Com pot un equip directiu garantir el desenvolupament del projecte educatiu del centre si el 15 de setembre encara no sap quina plantilla tindrà? Com pot un equip directiu (tant m'és, un equip docent) garantir la consolidació d'una manera de treballar, d'uns resultats, si no pot disposar d'una plantilla estable?
Però per altra banda, per què un sistema educatiu no pot disposar de mecanismes de selecció de personal docent que garanteixin que els i les professionals ocupin els llocs de treball que siguin més adients segons els seus perfils i les seves capacitats? Per què el nostre sistema educatiu no pot garantir que els llocs de treball que requereixen habilitats especials o bagatges formatius específics (per les característiques singulars del centre, del projecte educatiu o de l'entorn) siguin coberts per persones que puguin demostrar una capacitació o una experiència suficient?

Jo no crec que l'esborrany de decret sigui una porta oberta a l'amiguisme. I, en qualsevol cas, si es detecta aquest risc (és cert, potser sóc excessivament confiada....) entenc que la lluita hauria de ser per establir els mecanismes adients per evitar la designació de la plantilla "a dit" per criteris diferents als que garanteixin la qualitat educativa. Però em sembla molt pobre l'argument que, per evitar aquest mal, sigui millor no posar remei a un dels problemes que, al meu parer, en aquest moment (i a part dels recursos precaris, evidentment) té més incidència en la qualitat de l'educació de l'escola pública: la inestabilitat de les plantilles docents.

Entenc que el "número" és un criteri important. Però no és un criteri que garanteixi la qualitat de l'educació. I seria molt greu perdre de vista un dels principis legals bàsics del nostre país: la prevalença del benestar del menor per sobre de qualsevol altre interès.

Proposo: endavant amb qualsevol mesura que ajudi a consolidar els equips docents i faciliti el desenvolupament dels projectes educatius dels centres públics. I que s'encarregui qui se n'ha d'encarregar, que allò que facilita la qualitat i l'excel·lència del nostre sistema educatiu (això és el que hauria de ser irrenunciable!) no es pugui pervertir pels interessos particulars de ningú.


Marta Casas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada