He llegit, he reflexionat i he parlat sobre comunicació intercultural des de fa anys. I quan, fa uns mesos, em van demanar una col·laboració per donar eines i estratègies als voluntaris d'una campanya de comunicació de proximitat, vaig veure clar que, una vegada més, els plantejaments de la comunicació intercultural em serien d'utilitat.
La comunicació intercultural ofereix estratègies per facilitar la comunicació (sempre complexa) entre persones amb referents culturals diferents (si voleu conèixer una mica més sobre el tema, us proposo un parell d'articles: Miquel Rodrigo Alzina, Bo Sham). Es basa en la idea de la comunicació com a procés, com a interacció entre dues o més persones: la comunicació no respon a l'esquema clàssic d'EMISSOR-MISSATGE-(CANAL/CODI)-RECEPTOR, sinó a un esquema més complex (a partir de les aportacions de l'Escola de Palo Alto). En la comunicació és tant rellevant el context i el tipus d'interacció que es dóna, com el mateix missatge que es vol transmetre. Així, simplificant, davant la dificultat de comprensió entre dos interlocutors (que, per exemple, parlen llengües diferents), si la interacció és positiva poden arribar a ser capaços de comunicar-se i entendre's (potser caldrà més d'una interacció....); contràriament, si la interacció no és positiva, fins i tot parlant la mateixa llengua és molt probable que hi hagi malentesos i la comunicació no sigui fluïda.
Quan podem utilitzar els principis i estratègies de la comunicació intercultural? Evidentment, quan els interlocutors són persones d'orígens diversos, amb referents culturals diferents, parlen llengües diferents..... Però també en moltes altres ocasions! De fet, la clau es troba en què considerem culturalment diferent. En vàries ocasions, després d'explicar què és i com funciona la comunicació intercultural, se m'ha acostat algú per dir-me que el què havia explicat li seria de gran utilitat per comunicar-se amb el seu fill adolescent!
Evidentment, els nostres fills adolescents no pertanyen a una altra cultura. Però també és cert que els nostres referents (allò que pensem, creiem, tenim en compte, valorem....) poden ser molt diferents dels seus! Per tant, els plantejaments de la comunicació intercultural són aplicables a qualsevol interacció comunicativa en què hi participin persones que, simplement, tinguin maneres de pensar i veure el món diferents.
El tema dóna per a molt.... Però per començar a introduir-lo (ja veieu que aquest és només el primer article), voldria compartir l'esquema que estic utilitzant en les formacions que comentava a l'inici, i que intenta reflectir com allò que pensem i sentim (i sobretot allò que pensem i sentim en relació a l'altre) incideix sobre el missatge en el moment de la comunicació.
En continuem parlant....
Marta Casas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada