dijous, 6 de febrer de 2014

La comunicació intercultural (2)

Reprenc el tema de la comunicació intercultural on el vaig deixar, amb l'esquema que utilitzo habitualment en les meves formacions i que trobareu explicat en el post anterior:



Com comentava, els prejudicis (entesos en la seva definició literal: judicis previs a l'experiència) i els diversos filtres (com per exemple, l'ús de registres diferents d'una mateixa llengua -tornem a l'exemple de la comunicació amb els nostres fills adolescents-) condicionen la manera com entenem allò que ens diu "l'altre". En bona part de les interaccions comunicatives en què hi participen persones amb referents diversos (que són més de les que pensem a vegades) podem preveure, per tant, que allò que rebem en el procés comunicatiu no és exactament el mateix que el nostre interlocutor ha volgut emetre (i a l'inrevés).
Aquí cal que ens deturem un moment: la comunicació no és un procés neutre en termes afectius; és a dir, quan ens comuniquem, allò que passa en la interacció ens pot afectar de diferents maneres i generar respostes emocionals. Quan no aconsegueixo que l'altre entengui què li estic dient, em malinterpreta, s'enfada pel què li dic, utilitza un to de veu que no em sembla adequat... això em genera algun tipus de reacció emocional o afectiva: m'enfado, em sap greu, m'incomoda, m'ofèn...



Una de les qüestions claus en la comunicació intercultural és tenir en compte aquest tipus de reaccions. És fonamental que siguem capaços d'identificar les reaccions afectives pròpies i dels interlocutors. Perquè difícilment comunicaré allò que vull si estic enfadada, o interpretaré correctament què m'està dient l'altre si estic angoixada. I, per tant, també cal que estigui atenta a quina és la reacció de l'altre, per poder ajustar el meu missatge.
Quan treballem en resolució de conflictes (i podem extrapolar-ho a qualsevol situació), és imprescindible garantir que l'entorn comunicatiu sigui correcte i el màxim de positiu possible: per tant, cal evitar reaccions afectives molt fortes que ens portin a la confrontació, intentar sempre mantenir les formes i la bona educació, o fins i tot deixar-ho per a un altre moment si veiem que la situació se'ns escapa de les mans. Si entenem la comunicació com a procés, no és imprescindible que haguem de plantejar-la com una única oportunitat. Segurament trobarem altres moments, altres espais, altres formes (potser més adequats) de reprendre el contacte i tornar a plantejar el tema que ens interessa. 
Si aconseguim resoldre una interacció comunicativa tensa sense "perdre els papers", pot ser una bona base per continuar el procés. Si, per contra, arribem a la confrontació, sempre serà més difícil restablir ponts.
Com aconseguir-ho? Quines estratègies ens proporciona la comunicació intercultural per superar els prejudicis, els filtres i les reaccions afectives que generen malentesos i dificultats comunicatives?
En parlem un altre dia....

Marta Casas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada