Abans d'ahir va morir sobtadament Josep Forment, editor de l'Editorial Alrevés, amb qui vaig tenir el goig de compartir un projecte carregat de significat i tocat, també, per la mort: l'edició de La festa dels crancs, l'obra pòstuma de la meva germana, la Núria Casas. Em va emocionar d'en Josep la seva sensibilitat i la seva valentia. Valentia d'apostar per un projecte inacabat, que s'havia estroncat abans de néixer, i per afrontar amb la naturalitat que ho va fer un projecte on la mort (que sempre espanta) era tan present. Sensibilitat per veure més enllà de l'evident, de trobar el valor del què encara estava per polir i, sobretot, per aconseguir que la mort i l'enyor, sempre presents, no ofeguessin el sentit últim d'aquesta petita obra: la seva qualitat literària. Conèixer en Josep i els companys d'Alrevés va ser una feliç troballa, una casualitat preciosa que ens va ajudar a posar una mica més de sentit i de llum en el difícil i llarg camí d'entrendre i acceptar la mort de la Nuri.
Des d'aquí, la meva abraçada sincera (i de tots els de casa) a la família i els companys d'en Josep. Endevino el vostre dolor: el sabor, l'olor, el tacte, la desolació d'aquests dies difícils. Voldria que tinguéssiu la certesa que en aquest llarg i difícil camí que heu encetat, trobareu també casualitats precioses que el faran més fàcil. Perquè en Josep, com la Nuri, deixa darrere seu molt amor.
Que descansi en pau.
Marta Casas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada