Punt d'inflexió

Reviso aquest bloc que vaig estrenar fa gairebé una dècada, com penso que cal revisar, de tant en tant, tot el que fem. Han canviat els motius i les raons per tenir-lo, i canvia també la funció que li atorgo. 

Vaig iniciar-lo amb la voluntat de mantenir un espai de contacte amb l'àmbit professional en el que havia estat treballant durant gairebé quinze anys, com a antropòloga especialitzada en fet migratori, gestió de la diversitat i la convivència, i educació intercultural, en un moment de transformació i canvi per la crisi econòmica d'entorn del 2010. Una crisi que pràcticament va desballestar un sector en el que havia tingut la sort de compartir aprenentatges i experiències amb referents com en Francesc Carbonell, la Marta Comas, la Fathia Benhammou, la Roser Argemí, la Teresa Climent, la Pilar Ugidos, en Martí Boneta, la Fatima Ahmed, en Rafa Crespo... En espais d'aprenentatge i creixement professional com el Casal dels Infants del Raval, els projectes Entrecultures i Conciutadania Intercultural de la Fundació Jaume Bofill, el Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, l'incipient pla LIC del Departament d'Ensenyament, l'Associació Ibn Batuta,  fins i tot l'aventura poc reeixida d'Alius Modus...

Un canvi més donat que triat, però que em va obrir de bat a bat la porta del món de l'educació, tornant a trepitjar terreny a les aules de secundària i tornant a treballar amb la música (com havia començat, als anys 90, al barri del Raval amb el projecte de La lluna blava). Això va suposar també l'oportunitat de reprendre la col·laboració amb l'Ester Bonal amb un nou projecte vinculat a Xamfrà: El Teler de Música. Malauradament aquesta vegada sense la meva enyorada germana, la Nuri Casas, que va morir l'any 2004 a causa d'un càncer, just a les portes de la publicació del nostre Diversita't. 

Per tant, em trobo mantenint un peu al Raval (sempre necessari) però aterrada a Manlleu, on ja havia treballat com a tècnica del Pla de Gestió de la Diversitat  abans de la meva època de consultora. He passat per tres dels quatre centres de secundària de Manlleu i ara estic, sense plans d'anar-me'n enlloc, amb mil projectes i idees a l'INS Antoni Pous i Argila (el mateix centre on vaig estudir BUP i COU). Roda el món i torna al Born!

Deia, doncs, que reviso aquest bloc després de rumiar si cal mantenir-lo, veient la poca activitat dels darrers temps. M'adono que, amb els anys, cada vegada escolto més i parlo menys. I que en aquest món amb tant soroll (tantes veus, tanta informació, tantes tribunes...), cada vegada em ve més de gust fer que no pas dir, i mira que sóc de xerrar! (ei, per cert, aprofito per recomanar-vos, i molt, l'entrevista que li van fer fa pocs dies a l'Ester Bonal: "Tinc 56 anys i el meu repte és aprendre a escoltar"). Perquè he decidit que sí que val la pena mantenir-lo. Però no perquè pensi que necessito un espai per fer-me sentir (com més gran em faig, i més coses sé, menys clar veig que sigui molt necessari el que pugui dir), sinó perquè m'agrada tenir un espai on endreçar-me algunes idees i compartir-les amb qui vulgui llegir-les. 

Enceto, per tant, nova etapa d'aquest bloc. Sense pressions, sense grans objectius: amb la calma. Però amb les mateixes ganes de contribuir, amb el meu granet de sorra, a canviar el món i fer-lo més just i habitable. Amb les mateixes ganes de treballar per a la convivència, sempre difícil, en aquest món complex que ens toca viure.