12/12/12: La consciència de la gana

Aquest matí amb els meus fills hem preparat una bossa amb alguns aliments per a la recollida que està fent l'escola. Com tantes altres escoles i instituts. Ve Nadal: en el millor dels casos, sense paga extra; en d'altres, sense feina; en alguns (massa) sense ingressos... Cap nen sense joguina?.
Hi ha qui diu que avui s'acaba el món. Cada dia acaba el món per a algunes persones, i això és llei de vida. El què és difícil d'entendre i de portar és que a molta gent se li vagi desmuntant el món; que allò que els donava estabilitat desaparegui; que el què pensaven que mai no passaria, passi; que es trobin al carrer perquè no poden pagar la hipoteca; que a l'hora de dinar no hi hagi ni un plat de llenties; que hi hagi nens i nenes que si no poden dinar a l'escola, no dinaran (o dinaran malament); que hi hagi professors i professores d'institut que es posin d'acord per portar l'entrepà d'esmorzar cada dia a un alumne, perquè coneixen la situació familiar i saben que no ha esmorzat a casa i que no hi ha cap seguretat que dini quan hi arribi.

Enrabiada amb Wert

La prudència aconsella no dir les coses a cop calent. I encara menys publicar res sense tenir la seguretat de fer-ho amb el cap molt clar. Però fa massa dies que espero a veure si "em refredo" (des de l'astorament de la publicació de les primeres notícies sobre l'avantprojecte de LOMCE) i no me'n surto: estic enrabiada, i cada vegada que Wert es pronuncia m'enrabio una mica més.
Estic enrabiada, en primer lloc, perquè com a docent, com a mare i des de la meva especialització en educació intercultural, sento vergonya del govern espanyol: visc en un estat europeu que, en comptes de caminar endavant pel què fa a l'educació, camina cap enrere. És igual quina sigui la política comú i les fites que es plantegen les agències internacionals en relació a l'educació: Wert condueix l'educació espanyola en direcció oposada, cap un lloc que s'assembla perillosament al passat de fa 40 o 50 anys.

No hi ha lloc per a la xenofòbia al Parlament

No faré una valoració dels resultats de les eleccions, tot i que em sembla que molta gent estarà d'acord que han estat, si més no, sorprenents. Suposo que caldrà veure què passa en les properes setmanes...Però hi ha un fet que em sembla interessant de destacar: una vegada més, PxC queda fora del Parlament català (podeu veure resum de vots aquí).
Voldria veure-hi un signe distintiu, que em permetés estar orgullosa del meu país: malgrat els números (de persones i de diners), malgrat la situació, malgrat el temps que fa que la demagògia d'aquest partit aglutina el malestar de molta gent.... Malgrat tot, no han aconseguit prou vots per obtenir un escó.

Algú pensa en els catalans que han marxat?

Estic col·laborant amb la Diputació de Barcelona en la revisió del pla d'acollida de Sant Cugat del Vallès. La setmana passada vam fer una sessió de treball amb representants d'entitats integrades fonamentalment per persones d'origen immigrat, per identificar necessitats i oportunitats d'acció relacionades amb l'acollida i l'acomodació de la població nouvinguda al municipi.

Una de les persones assistents va plantejar una qüestió que em va colpir: degut a la crisi, hi ha moltes famílies d'origen immigrat que es veuen forçades a tornar al seu país d'origen. Què passa, es preguntava, amb els infants d'aquestes famílies? Què passa amb els nens i nenes nascuts aquí, santcugatencs, que se'n van al Marroc? Un país on són analfabets perquè han estat escolaritzats aquí i han après a llegir i escriure en català i castellà? Algú s'ocupa d'ells? Hi ha algun programa per fer-ne seguiment, per assegurar-se que poden continuar estudiant en català? En resum: la nostra societat té cap interès o es preocupa en algun moment per aquests infants?

Diversitat a les aules: quina diversitat?

Revisant material arxivat he trobat aquest acudit de Frato (Francesco Tonucci), un altre dels mestres de la reflexió sobre educació. Ideal per començar la setmana reflexionant sobre què significa la diversitat a les aules:

Que us sigui de profit!

Marta Casas

Distribució d'alumnat estranger a les escoles catalanes

Aquesta setmana el Departament d'Ensenyament ha començat a publicar les dades estadístiques corresponents al curs 2011-2012. Segons les dades provisionals que publica el Departament, del total de 163.993 alumnes de nacionalitat estrangera (en els centres de règim general), 138.529 van a centres públics i 25.464 a centres privats.
El desequilibri és evident: el 84,47€% de l'alumnat estranger es troba als centres públics, enfront del 15,53% dels centres privats.
Deixo la dada aquí (ja tindrem temps de comentar-la), amb un primer interrogant: realment hi ha voluntat política o s'apliquen les mesures necessàries per evitar la segregació de l'alumnat estranger?

Marta Casas

Dia mundial dels docents

Avui se celebra el Dia Mundial dels Docents. I tot i que, amb els temps que corren, no estic segura que estiguem gaire d'enhorabona, sí que penso que és una ocasió per celebrar que, malgrat tot, continuem fent una de les feines més importants i més agraïdes del món.
El curs passat, un alumne de 4rt d'ESO (un d'aquells "pintes" que tot sovint no sabem per on agafar i que ens fan dubtar de si en sabem prou) em va fer un regal que avui vull compartir amb tots els companys i companyes que us dediqueu a ensenyar (el què sigui i on sigui). Entrant a classe, em va dir. "ei profe, t'he penjat un arxiu al moodle, l'has vist?". L'arxiu era aquest:

Què voleu que us digui.... a mi això  em fa creure en la nostra feina! Molta sort en aquest curs difícil que acabem de començar.

Marta Casas