"En la primera mitad del siglo XIX, el sistema esclavista choca frontalmente con el desarrollo imparable del capitalismo. Ambas posturas deben legitimarse y se sustentan en prejuicios sobre la supuesta desigualdad de las razas y, en especial, en la supuesta inferioridad de la raza negra. Aceptar la condición inferior de los negros permite legitimar su explotación sin entrar en contradicción con los principios morales cristianos dominantes. Por tanto, es necesaria la racionalización de estos prejuicios mediante la ciencia; es necesario revestir el debate moral de cientifismo. Porque el debate que originó las teorías del determinismo racial no fue una simple discusión científica sino que existió tambien un profundo debate moral. Así, la ciencia se usa como instrumento para legitimar las posiciones de esclavistas y abolicionistas, esto es, para la mera racionalización de actitudes prejuiciosas que han sido decisivas en la historia del mundo occidental y que suponen un lastre muy importante en nuestras concepciones culturales." (CASAS: 1999)
El racisme no és nou, i la xenofòbia tampoc. El nostre estimat món occidental s'assenta (i hi té el cul ben clavat) en les desigualtats que ha generat, mantingut i perpetuat. Dintre mateix dels nostres països i en relació a la resta del món. Els ideals il·lustrats de la raó, el progrés, l'educació, la ciència, fracassen estrepitosament en una Europa que en comptes de caminar cap endavant, sembla que ho fa cap enrere (com els crancs, que deia Günter Grass alertant de la pervivència dels nazisme a Alemanya).
L'aparició d'un partit neonazi en l'escena política grega, discursos descaradament xenòfobs a les eleccions franceses, la presència de regidors de PxC a bona part (en tot cas, massa) dels municipis catalans.... A fora hi fa una bonica primavera, però Europa hauria d'estar de dol. Tristament, davant els problemes, els europeus tornem a buscar solucions fàcils: la culpa és dels altres.
Marta Casas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada