dimarts, 29 de maig de 2012

No tinc por dels racistes, tinc por de la Catalunya xenòfoba

Dissabte passat vaig ser a la manifestació contra el racisme que es va fer a Vic (http://26maigvic.cat/). La veritat és que feia temps que no anava a una manifestació i, fins a última hora vaig estar dubtant. No perquè tingui cap mena de dubte sobre el meu posicionament respecte del tema. Sinó perquè he tingut alguna mala experiència, quan m'he trobat en una manifestació de la que algú ha volgut "apropiar-se" sense representar-me en el més mínim. Totes la manifestacions tenen aquest risc: de sobte la gent de l'entorn (o una part) comença a cridar consignes que van més enllà del què es pacta en la convocatòria; o bé determinats grups s'erigeixen en representants dels manifestants i passem a engreixar les files dels seus simpatitzants sense adonar-nos-en ni voler-ho.
La manifestació de dissabte no estava exempta d'aquest risc. I més tenint en compte la polseguera política que ja havia aixecat i que ha continuat aixecant després. Però no m'hauria sentit còmoda quedant-me a casa quan, al costat, hi ha gent que surt al carrer per manifestar una cosa en la que crec fermament. I, simplement, no entro en el debat de si cal o no cal manifestar-se per aquesta qüestió, o si fer-ho és fer el joc a aquells contra els que ens manifestem. En tot cas, penso que això no és el realment important.

Al final de la manifestació, de nou a Plaça, la gent va començar a cridar "fora racistes dels ajuntaments". I no puc evitar la reflexió: el problema no són els racistes als ajuntaments; el problema és la gent normal (bona gent, honrada, treballadora) que ha votat i continuarà votant a PxC, perquè, fins i tot assumint que el partit és extremista i l'actitud del seu líder més que discutible, pensen que cal que algú faci alguna cosa per resoldre el problema de la immigració.
Això és el que em preocupa i el que considero realment important. Hi ha una frase de Pau Casals, que sembla que havia repetit vàries vegades Albert Einstein (i a qui s'ha atribuït erròniament) que diu: la vida és perillosa, no només per les persones que fan el mal, sinó sobretot per les que s'asseuen a veure què passa.
De racistes n'hi ha pocs (afortunadament). De  persones amb actituds racistes, un munt. Però sobretot abunden les bones persones, que mirem què passa al món (o al costat de casa), ho trobem malament, fins i tot ens n'exclamem, però no fem res per canviar-ho.
Jo no tinc por dels racistes dels ajuntaments. Jo tinc por de la Catalunya xenòfoba que els dóna suport; de la que obliga els partits democràtics a endurir el seu discurs sobre la immigració per no perdre vots; de la que arriba a pensar que "potser no s'ho mereixen" però que, ben mirat, "n'hi ha tants...". Tinc por de la Catalunya que no sortirà al carrer per defensar els catalans (del color que siguin) contra aquells que vulguin fer un gueto com el de Varsòvia o posar mines antipersones a les fronteres.

Marta Casas


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada