Reviso aquest bloc que vaig estrenar fa gairebé una dècada, com penso que cal revisar, de tant en tant, tot el que fem. Han canviat els motius i les raons per tenir-lo, i canvia també la funció que li atorgo.
Vaig iniciar-lo amb la voluntat de mantenir un espai de contacte amb l'àmbit professional en el que havia estat treballant durant gairebé quinze anys, com a antropòloga especialitzada en fet migratori, gestió de la diversitat i la convivència, i educació intercultural, en un moment de transformació i canvi per la crisi econòmica d'entorn del 2010. Una crisi que pràcticament va desballestar un sector en el que havia tingut la sort de compartir aprenentatges i experiències amb referents com en Francesc Carbonell, la Marta Comas, la Fathia Benhammou, la Roser Argemí, la Teresa Climent, la Pilar Ugidos, en Martí Boneta, la Fatima Ahmed, en Rafa Crespo... En espais d'aprenentatge i creixement professional com el Casal dels Infants del Raval, els projectes Entrecultures i Conciutadania Intercultural de la Fundació Jaume Bofill, el Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, l'incipient pla LIC del Departament d'Ensenyament, l'Associació Ibn Batuta, fins i tot l'aventura poc reeixida d'Alius Modus...
Un canvi més donat que triat, però que em va obrir de bat a bat la porta del món de l'educació, tornant a trepitjar terreny a les aules de secundària i tornant a treballar amb la música (com havia començat, als anys 90, al barri del Raval amb el projecte de La lluna blava). Això va suposar també l'oportunitat de reprendre la col·laboració amb l'Ester Bonal amb un nou projecte vinculat a Xamfrà: El Teler de Música. Malauradament aquesta vegada sense la meva enyorada germana, la Nuri Casas, que va morir l'any 2004 a causa d'un càncer, just a les portes de la publicació del nostre Diversita't.
