Jo també vaig estudiar a la pública. I els meus fills hi estudien, i espero que puguin fer-ho també els seus descendents. Fa uns dies parlava del risc que suposa la pèrdua de drets en l'àmbit sanitari de determinats col·lectius, per al nostre sistema de drets. Estic francament preocupada pels efectes que aquest tipus de mesures poden tenir en el futur, no només pel debilitament de l'estat del benestar, sinó especialment pels efectes negatius que tot plegat pot tenir en el nostre model democràtic i en la cohesió social. I em preocupa per sobre de tot, per la nefasta projecció que tindrà en el futur, el debilitament de l'educació pública.
Fa molts anys que estic vinculada a l'educació i he tingut la sort de conèixer entorns molt diversos. I sóc molt crítica amb alguns aspectes de l'educació pública (essencialment perquè entenc que es fa una mala gestió dels recursos -especialment els humans- i que caldria millorar la priorització d'aquells aspectes que incideixen més directament en l'èxit). Però des d'un posicionament clar: l'educació pública és i ha de continuar essent un dels principals puntals per al desenvolupament del nostre país.
El recent treball publicat per la Fundació Jaume Bofill sobre l'informe PISA, recollia com una de les conclusions més rellevants de l'informe, la següent: "Els sistemes educatius d'èxit són aquells que proporcionen un ensenyament de qualitat a tot l'alumnat, amb independència del seu entorn socioeconòmic i del centre al qual assisteixen." (FERRER et al. 2011:26).
Per descomptat, l'educació privada pot ser de gran qualitat. Però la qualitat d'un sistema educatiu, la qualitat de l'educació d'un país, passa per la qualitat de l'educació pública.
Jo, cada dimarts, m'afegeixo a la marea groga i em poso la samarreta groga per defensar un ensenyament públic de qualitat.
Marta Casas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada